Marc Cortés no és coach ni expert en autoajuda. Ell era consultor i empresari. Durant 12 anys va ser soci i director general de RocaSalvatella. "Treballava moltes hores, pesava 100 kg, tenia una vida desendreçada i la son descompensada", explica. Fins que va tenir un accident de cotxe, amb les seves dues filles assegudes darrere. Es va adormir al volant i, per sort, els va aturar un guarda-raïl. La seva vida també es va congelar, per uns segons.
Tots van quedar bé. No es van fer mal. Però aquell xoc va suposar un abans i un després. "Va ser un despertar que em va fer qüestionar el lideratge de la meva vida", explica Cortés davant d'amics, família i desconeguts. Ho fa a la Casa Seat, en una xerrada on explica com arran d'aquell accident va decidir liderar els seus somnis i com, arran d'aquesta decisió, es va atrevir a participar en la Marathon des Sables, una aventura en el desert que el va portar al seu límit -físic i emocional- i li va aportar 10 lliçons que, assegura, no vol oblidar mai. Si no, hi haurà de tornar.
La Marathon des Sables (marató de les arenes) és una ultramarató de 250 km que dura sis dies i que se celebra al sud del Marroc, al Desert del Sàhara. Els participants no tenen mòbil i compten només una motxilla i tot allò que hagin decidit dur a sobre. També tenen una haima on dormir, que cada dia l'organització reubica en el final de la següent etapa. És una aventura extrema que només uns pocs s'atreveixen a fer -en el cas de l'edició anterior, gairebé 1.000 persones de tot el món-, però que molts menys aconsegueixen finalitzar. Cortés ho va aconseguir.
Repassem les 10 lliçons que va aprendre al Sàhara, acompanyades de 10 cites.
Tenir un perquè
"Aquell qui té un perquè per viure, es pot enfrontar a tots els coms", Friedrich Nietzsche.
Segons Cortés, el perquè és qui converteix un desig en un propòsit. Tenir un perquè et permet fer la Marathon des Sables sense sabates, com Karim El Hayani en l'última edició de la marató, que es va convertir en la primera persona del món en aconseguir fer aquesta cursa descalç. El Hayani és un jove espanyol atleta, de 27 anys, que va arribar a Espanya amb 12 anys, en els baixos d'un camió i que, després de viure a un orfenat i a Aldeas Infantiles tota la seva infantesa, es va aficionar a l'atletisme com a salvavides. Hi ha un perquè.
La planificació
“No planejar és planificar el fracàs", Alan Lakein.
Planificar t'aporta "la capacitat de ser flexible i, fins i tot, d'improvisar", indica Cortés, recordant la seva motxilla a Sables. El seu contingut i el seu pes marcaven transcendentalment el transcurs de la cursa. Diu que les motxilles dels marroquins podien pesar 6,5 kg, mentre que "la resta dels humans anaven amb més pes". En el seu cas, 9,5 kg. Per córrer kilòmetres amb aquest pes a l'esquena, es necessita planificació: "sortir a córrer amb un paquet d'arròs d'un kg, un altre dia sumar-hi un altre, i un altre, fins arribar als vuit o nou".
Compromís amb allò que estàs fent
"El compromís és allò que converteix una promesa en realitat", Abraham Lincoln.
Cortés recorda el moment en què va estar a punt de rendir-se, de donar-se per vençut. Va ser en el segon dia, quan va haver de fer front a una tempesta de sorra de sis hores, fet que va entorpir la seva arribada i que va acabar amb un desmai. Cortés assegura que "si no hagués tingut present el meu compromís, hauria tornat a casa just en aquell moment. "Però si el cos t'ho permet, necessites tenir present el teu compromís".
Aquí i ara
"Les decisions, no les condicions, decideixen allò que som", Viktor Frankl.
No importa què passa abans o després, el que importa "és allò que passa tot just en aquest moment", afirma Cortés, per a qui, l'aquí i l'ara es formula a partir de tres conceptes: els records -el camí que m'ha portat fins aquí-, els somnis (allò que espero aconseguir) i la realitat. I aquest equilibri el va assolir a Sables on, com no hi ha mòbils ni cobertura, "la gent parla i perd el temps".
Ser autèntic
"Busca el respecte, no l'atenció. Dura més", Ziad Abdelnour.
Ser autèntic Cortés ho vincula amb el respecte i amb les ganes de rebre likes i reconeixements. A Sables no importa la teva carrera, ni com et dius. Tots parteixen del mateix punt i, per tant, només importa si estàs allà", explica. "L'autenticitat és la fidelitat als teus valors, a allò que eres i a allò que vols ser, no el que esperen de tu", afirma.
Viure amb mentalitat beta
"Res és permanent excepte el canvi", Heràclit.
Cortés apunta que viure amb mentalitat beta és assumir que tot es troba en canvi permanent. És ser humil i acceptar la imperfecció. Atrevir-se a arriscar. "Va d'intentar-ho", afirma Cortés.
Donar espai a la intuïció
"Tingues el coratge de seguir el teu cor i la teva intuïció", Steve Jobs.
Explica Cortés que al Marroc va conèixer a un exparticipant de Sables que el va avisar: "Vés amb compte amb els tres primers dies". Els tres primers dies les etapes són d'aproximadament 30 kilòmetres cadascuna, però el problema arriba en el quart dia: quan s'acumulen 90 kilòmetres de cop, en un sol dia. Diu que ja en el kilòmetre 20 del quart dia "ja no podia més. Estava esgotat, sobretot, mentalment", i encara li quedaven 70 kilòmetres.
Estava tombat a terra, pensant estratègies, quan de cop i volta passen per davant dos corredors espanyols. Se li activa la intuïció: "És el moment. Em vaig aixecar". "Com aneu?", els hi va preguntar. I tot seguit es va ajuntar amb ells. Va fer els 70 kilòmetres caminant, sense córrer. "La raó et diu que apretis, que corris, però la intuició et diu que, si corres, potser no arribes".
Va fer cas a la intuïció i, sobretot, va passar a la acció. Cortés creu que la intuïció necessita acció i, per això, comparteix una altra cita, en aquest cas, de Michael Jordan: "Algunes persones volen que alguna cosa passi, altres somien que passarà, altres fan que passi".
Existeixen els límits i els objectius ambiciosos
"La pregunta no és qui m'ho permetrà, sinó qui em detindrà", Ayn Rand.
"Segurament us han dit alguna vegada que els límits no existeixen, però Sables t'ensenya que sí que existeixen" i que, en veritat, estan molt més lluny del que un es pensa. Cortés admet que a la marató és on es va trobar amb els seus límits, però que allò que li va permetre "continuar endavant són els objectius ambiciosos".
Es trobava amb els seus límits cada dia. A Sables hi ha un moment màgic del dia en el qual l'organització dóna un paper a cada participant amb missatges impresos dels seus éssers estimats. "És el moment kleenex", admet. On s'enfonsen tots. I afegeix: "Quan tornes a casa tots et miren com si fossis un superhome o superdona, però la part més dura no és la física, sinó la mental i emocional".
Autoliderar-se no vol dir anar sol
"Sovint subestimem el poder d'una carícia, un somriure, una paraula amable, una oïda atenta, un compliment honest o l'acte més mínim d'afecte, tots els quals tenen el potencial de canviar una vida", Llig Buscaglia.
Cortés admet que, abans de Sables, havia malentès el concepte d'autolideratge. "Pensava que era fer allò que tu vols, però autoliderar-se és prendre decisions sabent que en el teu entorn tindrà unes conseqüències, que afectarà la família, els amics, l'entorn professional..." I això implica que, en veritat, no viatges sol. Fins i tot els que no venen, t'acompanyen.
La recompensa
"T'atreveixes a liderar la teva pròpia vida?", Marc Cortés.
Moltes de les decisions que prenem, busquen, en el fons, una recompensa. Poden tenir una motivació externa (fama, likes, diners, aprovació...) i una interna (fer allò que t'omple o consideres just). Cortés reconeix que en l'àmbit professional havia funcionat molt amb motivació externa, però que, amb Sables va aprendre "que és molt difícil recórrer 250 kilòmetres al desert només pels likes que rebrà la fotografia que penjaràs després a Instagram". Necessites quelcom més perquè la motivació externa sembla que és de metxa curta.