Catuxa Fernández i Ignacio Aldanondo són els arquitectes darrere de la marca de sabates Aldanondoyfdez. Després d'aprendre de mestres artesans i tancar el seu estudi d'arquitectura, els dos emprenedors es dediquen a la creació artesanal de sabates amb tècniques tradicionals però concepte modern. Gallega i aragonès, van coincidir estudiant arquitectura a Pamplona, però ara produeixen sabates de la més alta qualitat. A entre 500 i 900 euros el parell. I no són de les més cares del mercat: la qualitat dels materials, la personalització, el disseny i sobretot els processos de producció, lligats a una filosofia gairebé anticapitalista i abraçant la sostenibilitat, tenen un preu.
Van conéixer el mestre Pitu Cunillera, un dels darrers artesans de la sabata, de qui van aprendre l'ofici per, més tard, aprendre patronatge de Carlos Piñol. A cert punt combinar arquitectura i sabateria va esdevenir incompatible. Des de final del 2016 es dediquen plenament a les sabates. En el fons, l'arquitectura i les sabates tenen molt a veure: estructura, construcció, materiales, compartiments, càrregues...
Des de casa de Catuxa, en un pis al carrer d'Aribau, que a més és el taller, van iniciar l'aventura. En un principi oferien sabates per encàrrec fetes a mida, el bespoke, amb molta acceptació internacional però amb certa complicació en la producció. Així que ho van arraconar per apostar pel prêt-à-porter. Els encàrrecs es fan en línia i el client pot personalitzar-los, donat que la producció comença quan es demana un parell.
"Volem es valori que el preu no és car, sinó que amb perspectiva és barat"
Aldanondoyfdez és una empresa de confecció de sabates en què els dos emprenedors controlen tot el procés de creació de cada peça. Cada sabata implica unes 200 accions i aproximadament 50 hores de feina. Cada parell triga de quatre a sis setmanes i envien fins i tot vídeos del procés de producció al client. Fan un màxim de 10 sabates al mes. I així volen mantenir-se, una xifra superior seria inassumible: "No crec que puguem fer més de 100 parells a l'any i no crec que cap any els fem, l'èxit empresarial típic no cassa amb la nostra filosofia", diu Fernández. "Volem es valori que el preu no és car, sinó que amb perspectiva és barat", afegeix. Una filosofia anticapitalista: unes sabates de qualitat per a tota la vida. I és que el luxe és allò que es pot reparar.
Barcelona i Florència són els dos bastions d'aquest ofici, el del sabater artesà. A la capital catalana es va constituir el primer gremi de sabaters a Europa el segle XIII. I fins que el plàstic i la industrialització va degradar la qualitat del que cobreix els nostres peus.
El valor de les sabates
"És una qüestió de prioritats, la gent té un iPhone o marxa un cap de setmana fora i no es gasten 500 euros en unes sabates. Un cop coneixes la feina que hi ha al darrere i ho entens pots decidir comprar-ho però no jutjar que és car", opina Fernández.
Una sabata compleix una funció, més enllà de l'estètica. Segons reflexiona Aldanondo és la diferència entre necessitat i capritx: "Un litre de llet hauria de costar cinc euros, però molts productes de primera necessitat han patit una rebaixa absurda de preus, igual que les sabates, la hipernecessitat del producte fa que s'hagi devaluat, i en les consciències de la gent, pagar més de 80 euros per unes sabates és una obscenitat".
Això no obstant, no volen confondre el valor associat a les marques amb qualitat: "Una bota Gucci pot estar produïda igual que una sabata de Tempe per a Zara".
La devaluació ha fet desaparéixer l'artesania: "És més honesta una sabata artesana de 500 euros que una de 30 euros, per no parlar del que implica la seva producció". "Podríem arribar a dir que som econòmics, perquè som més aviat sostenibles", ironitzen. L'artesania és l'alternativa més sostenible: "L'artesania és qualitat honesta".
Temps, processos manuals, patronar, materials, tallar, cosir... hi ha molts motius que fan que una sabata sigui bona i es pagui.
Per començar les formes, que en el seu cas son de fusta. En una sabata artesanal s'ha d'estirar selectivament amb unes pinces la pell sobre les formes de fusta. A fàbrica, les formes són molt més simples, menys "semblants" a un peu i es cobreixen en dos gestos mecànicament.
L'estructura interior que reforça la sabata i en manté la forma també és una part molt important. Punta forta, contrafort i plantilla són les parts d'aquesta estructura, un "xassís" que en les sabates seriades és de plàstic. En el cas d'una sabata artesanal totes aquestes parts són de pell rebaixada, fet que preveu les males olors, però les fa més dures i resistents. Si bé al principi segur que fan mal "les bones sabates s'han de domar, però després són per a tota la vida i notes la diferència", justifica Fernández.
"És més honesta una sabata artesana de 500 euros que una de 30 euros, per no parlar del que implica la seva producció"
L'ànima o cambrilló, la viga que hi ha entre el tacó i la part que recolzem el peu i que fa que no es trenqui, en les sabates industrials és una peça metàl·lica, mentre que en les sabates artesanals és una peça de fusta en forma d'i grega reforçada amb capes de pell tractada.
La sola i els tacons d'una sabata bona també són de pell treballades i brunyides, tanmateix en les sabates fabrils són de plàstic o materials de qualitat molt inferior.
"En una fàbrica tot està troquelat, és un ensamblatge de peces, una sabata en sèrie que no s'adapta a res", afirmen. I tot queda encolat, cosa que propicia "obsolescència programada". La tendència i la moda vol que tinguem molts parells de sabates dolents i no un però bo.
L'artesania sobretot cus en comptes d'encolar. "Hi ha dues grans famílies, el cosit blake i el goodyear, i això és diferencial en la vida del producte", afirmen. Cosir a mà una sabata pot costar un dia de treball.
El tipus de sabata també determina com de complicada és la seva producció, quant a patronatge. Derby o blucher són més fàcils de muntar que un oxford sencer (d'una sola peça de pell), perquè el material s'ha d'adaptar a la forma i això requereix temps. Com més peces té una sabata, més "fàcil" és.
Per la banda dels materials, si parlem de cuir d'Igualada i Banyoles, suro de l'Empordà, jute i lli teixit a Allariz, a Ourense i ràfia d'Alacant, la qualitat i proximitat es paga.
L'artesania del calçat a Barcelona
Fins a quin punt hom és artesà si cus a màquina unes sabates? Debats a part, a casa nostra hi ha diversos aprenents hereus d'una llarga tradició. A part d'Aldanondoyfdez, també trobem Norman Vilalta, Ramon Cuberta o la marca El Cuervo que fan també sabates bespoke, o sigui, a mida, amb uns preus més elevats a partir de mil euros. "L'artesà, si no fa tot el procés, al menys el coneix", diu Aldanondo.