Generacions de barcelonins l'han conegut com Ca la Nuri, un grup de restauració barceloní que en el seu 60è aniversari desempolsa els seus orígens a Poblenou amb l'obertura del Bar Núria. La història de Família Nuri (el nou nom que pren el grup) es va iniciar en 1962 quan la Nuri i el Jordi van obrir un modest bar a Poblenou. Tenien poc més 20 anys, però una passió immensa per fer créixer el negoci i dedicar la seva vida a la noble institució del tapeig. Ara, compten amb cinc establiments a Barcelona, alguns tan populars com Ca la Nuri o Xiroi.
Bar Núria, reescrivint la història d'un bar de Poblenou
Bar Núria era un local senzill en el qual la gent passava la vesprada jugant al dominó i menjant tapes casolanes d'aqueixa cuina sàvia, “de fonda”, que quasi ha desaparegut a Barcelona. Van migrar a altres zones de la ciutat obrint diferents locals (als ja citats s'hi sumen Arrozal i Sal Mar), alguns, molt reeixits, a peu de la platja de la Barceloneta i demostrant que el seu fort era cuinar bé i fer-nos feliços a les sobretaules. 60 anys després el negoci fundacional reobre a la Rambla del Poblenou, el barri on han crescut les tres generacions de restauradors, amb el mateix nom i estendard: Bar Núria.
El producte de temporada —els primers rossinyols, l'amanida de figues i pernil, els sonsos amb una fritada solta i forta— brilla en la seva breu carta, igual que altres plats, ja clàssics, com els musclos a la planxa, embotits i formatges, ous de Calaf estrellats i receptes de sempre com el fricandó de vedella. Encara que res seria el mateix sense un arròs del dia, una de les receptes que actualitzen diàriament amb els sabors que ofereix el mercat i que ens recorda perquè Família Nuri és un dels referents en arrossos de la ciutat. Recomanable el seu arròs del Senyoret (típic de València), denominat així perquè presenta el marisc i el peix nets i pelats damunt i amb una història simpàtica que parla que es va idear en el restaurant La Pepica sota les exigències del famós pintor Joaquín Sorolla a qui no li agradava embrutar-se les mans. Recomanable també els postres casolans de la casa com la suculenta llesca amb ou amb pa de focaccia banyada en crema catalana cremada i el pastís de formatge amb melmelada casolana.
Andreu Sanchez, cap de sala, canta davant el client els fora de carta i els seus preus i recomana, en funció de la gana i les apetències, què prendre i per a quins plats deixar un lloc. I això —ens expliquen— és sempre marca de la casa: “És una manera de tractar el client amb la qual sempre ens sentim identificats, aconsellar-los, guiar-los i fer-los gaudir de la nostra cuina i de l'estona que passen amb nosaltres. Per a nosaltres aquest és el veritable valor i segell del grup”, explica. Les racions són generoses, el producte és variat, competent i està ben tractat, amb el punt de cocció ajustat a cada mida.
El nou Bar Núria rememora amb el seu estilisme les antigues tavernes de barri de tota la vida amb les seves taules de marbre brillant, mobiliari de fusta vermellós, vitrines i miralls aquí i allà que engrandeixen l'espai i li confereixen una personalitat “de llar”. Res està deixat a l'atzar. Tampoc, una preciosa barra a l'envidrada entrada que convida a colar-se i veure què es cou aquí. Un d'aquestos locals pensats per celebrar la vida al barri, a qualsevol moment del dia i amb qui sigui.