Algunes fonts parlen del seu naixement com a cantina La Catalana de l'estació del tren exterior que el 1862 pujava pel carrer Balmes. Quan van tirar les muralles, va quedar un solar enorme completament enfangat a les portes de la ciutat antiga que estava ara oberta a expandir-se cap al que seria l'Eixample. El cafè era llavors l'únic refugi civilitzat. Era un lloc molt de pas. Se servia xocolata i el seu llavors propietari, el senyor Serra, va batejar l'establiment com la ciutat suïssa on havia passat molts anys de la seva joventut: Cafè Zurich. Encara que no existeix una data concreta de fundació del bar, el Cafè Zurich havia d'haver celebrat aquest passat 2020 els seus 100 anys sota la propietat de la família Valldeperas. Una fita centenària deslluïda radicalment per la pandèmia.
"Aquí s'arribaven a servir més de 1.000 cafès al dia quan encara no havíem sentit parlar del coronavirus". Ho recorda Andreu Valldeperas, el seu actual propietari. És el seu besavi (de nom homònim) qui, el 1920, compra l'establiment en traspàs i manté el nom. "Era un èxit. Ja en aquells temps es treballava molt bé", explica l'empresari. Molt ha plogut. Molts cafès s'han servit en els seus escassos 175 metres quadrats. Però les actuals restriccions són una camisa que no s'acomoda bé a aquest tipus de negocis: "La vida al Zurich es fa gairebé tota al carrer, a la seva terrassa que té 70 taules (32 amb les restriccions) des de les quals es pot veure passar la vida. De manera que per a nosaltres no té sentit aquest horari. No fem menjar, per la qual cosa en aquest moment no podem obrir. No ens surt a compte. Tenim tancat des de mitjans de desembre fins que puguem servir cafès amb normalitat", apunta.
Perquè el Zurich és un lloc de pas, un lloc on es queda i un lloc en el qual alguns clients passen gairebé tot el dia: "Fèiem una mica de guarderia d'avis. Tenim el cas de molta gent que deixaven aquí l'avi i després el passaven buscar. Mentre, jugaven al dòmino, al parxís… També hi ha el cas de persones que atenen les seves cites de negocis o compromisos a les nostres taules. Són 32 les persones que atenen aquestes taules i quan estan a vessar són justes". Ho feien en horari de 8:00 hores a 23.00 hores, cada dia de l'any menys el de Nadal. "Hem baixat la facturació pràcticament un 75% respecte l'any 2019. La gent té por, surt menys… encara que es va animar parcialment abans de Nadal, hi ha poca vida en aquesta zona. Tenim de moment el crèdit ICO, que encara dona alguna cosa, i teníem una mica de reserves de beneficis no repartits i amb això anem jugant. L'any passat ha estat horrorós i, aquest, el comencem fatal", resumeix.
Una situació que en un bar amb tanta solera no podia veure's venir. Valldeperas va prendre el testimoni del seu pare i va assumir la direcció el 2018, quan aquest va morir als 90 anys. Ell és el quart Andreu Valldeperas al capdavant del Zurich. "Sempre he seguit el negoci des de molt jove, encara que en un inici vaig tenir inquietuds per obrir altres restaurants. La meva filla estarà al capdavant del Zurich quan jo ja no pugui fer-ho. I això és una tranquil·litat".
Mil anècdotes
Expliquen que Roc Boronat, comissari de beneficència, va decidir fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya a les taules d'aquest establiment en presenciar una injusta escena amb un invident. Expliquen també que va ser aquí on els republicans van planejar l'Alçament de Barcelona (el 1936) i que les seves parets van servir a les forces republicanes com a trinxera durant la Guerra Civil. "Els republicans es van atrinxerar i disparaven contra els Nacionals que estaven a Portaferrissa. Vam tenir la sort que, encara que el bar va ser colectivitzat, el meu avi, que tenia molts amics entre els empleats, va aconseguir ser nomenat director i va poder recuperar el negoci després de la disputa", recorda, i afegeix: "Després de la Guerra Civil, les monges de la caritat venien a buscar els pòsits del cafè perquè en aquesta època hi havia escassetat de moltes coses".
"Hem baixat la facturació pràcticament un 75% respecte l'any 2019; la gent té por, surt menys... L'any passat ha estat horrorós i, aquest, el comencem fatal", segons el propietari del Cafè Zurich
Les mateixes parets on anys més tard -en uns anys 70 on les Rambas i la plaça Reial eren niu d'artistes- rebotava la timbrada veu d'Ocaña mentre ensenyava tot allò que es podia ensenyar als beats i encorbatats clients de les seves taules que aixecaven la cella per sobre del diari. El 1981, van coincidir al local els 11 acusats de la preparació de l'assalt al proper Banc Central i la coordinació policial per desactivar-lo…. I podríem seguir amb una altra dotzena d'anècdotes. "Mai hem fet un llibre de registre de visites. Però, com que tenim molta documentació, sobretot gràfica, teníem la idea de fer aquest centenari un llibre. Un projecte que s'ha quedat en stand by i que esperem poder reprendre en algun moment", assegura Velldeperas.
El 2020, el mític Cafè Zurich va ajornar aquesta celebració del centenari per superar el moment més delicat de la seva història. "Ens agradaria reeditar la festa que vam fer al carrer pels 75 anys, amb autoritats i famosos, però sobretot amb clients del Zurich… Ara, falta il·lusió", es queixa. L'empresari ja planeja deixar el negoci en mans de la seva filla María i, amb un bri d'esperança, anhela que aquest torni a tenir un futur profitós com a lloc de reunió: "Esperem que amb els anys que vénen tot torni. I que es vegi la vida de nou en una era postpandèmia, que és el que falta a la ciutat".
Cafè Zurich
Adreça: Plaça de Catalunya, 1 Barcelona
Telf.: 933 17 91 53