"El misteri de la vida no és un problema a resoldre, sinó una realitat a experimentar", deia la reverenda mare Mohiam, un dels secundaris cabdal de bona part de la saga de novel·les Dune de Frank Herbert. Adaptada al cinema per segona –i mitja– vegada el 2021, en aquesta ocasió de la mà de Denis Villeneuve, es tracta d'una de les sèries essencials de la ciència-ficció dura del segle XX; una sèrie que, en paraules de l'editoria i fundadora de Raig Verd Laura Huerga, "no podia no estar en català". L'obra mestra de Herbert, guanyadora dels premis Nebula i Hugo l'any 1966, va fer aterrar a l'ecosistema del país l'editorial Duna Llibres, fruit d'una col·laboració entre la mateixa Raig Verd –un segell generalista, si bé amb apostes clares pel gènere com unes precioses edicions d'Ursula K. Le Guin– i Mai Més, que ha portat al mercat català des del Ring Shout de P. Djéli Clark –hom deia "el que hauria d'haver estat Lovecraft Country"– fins a la col·lecció Terry Pratchett. "Es deia que la novel·la de gènere en català no funcionava –argumenta Sergio Pérez, de Mai Més– però havíem de provar si era així o si per altra banda el que passava era que no hi havia oferta".
Tant al darrere de Mai Més com de la unió entre les dues firmes hi ha l'ànim de cobrir un enorme forat. "Veiem que hi havia un buit en català, especialment de traduccions; molts títols coneguts que no estaven disponibles en la nostra llengua, només en castellà", lamenta Judit Terradellas, cofundadora de l'editorial catalana. La manca de propostes editorials en català lligades a la fantasia i la ciència-ficció, si bé responia al mercat, era extremadament contraintuïtiva. Per una banda, com afirma Pérez, "en altres mitjans narratius, els gèneres fantàstics funcionen molt bé, però a la novel·la es considerava un gènere menor, sense públic" –una contradicció en termes–. Per altra, en aquest panorama de creixement de les obres de gèneres purs, Catalunya fa anys que és un paisatge privilegiat: el Triangle friki de Barcelona, articulat als marges del Passeig Sant Joan, és només l'expressió més comercial de tot un ecosistema de botigues, associacions i espais de lectura, joc i consum de continguts amb clara marca de fantasia, ciència-ficció o terror.
Pérez: ""Els mateixos autors comentaven que era curiós que, de totes les llengües possibles, la primera traducció internacional de les seves obres fos en català"
La hipòtesi que volen comprovar els editors, doncs, és que tota aquesta base de lectors, espectadors i jugadors catalans optarien, com a mínim en bona part, per continguts en català d'estar aquests disponibles. Les reedicions de clàssics i les traduccions de novetats literàries del gènere eren fins fa poc patrimoni exclusiu del castellà, i el públic objectiu hi accedia perquè no hi havia alternativa. En el camp dels imprescindibles, Raig Verd fa l'aposta de publicar Els Desposseïts, el clàssic de Le Guin, que ja porta tres edicions i és tot un èxit en vendes. Una experiència que, de primeres, obre un camí i els ofereix les eines per continuar-lo. "Amb Le Guin ens van dir que era molt car de fer i es vendria poc; però gràcies als Desposseïts hem aconseguit tirar endavant la resta", confirma Huerga. La col·lecció de l'editorial ja compta amb títols com Els contes de Terramar, La mà esquerra de la foscor o El Nom del Món és Bosc.
L'estratègia de Mai Més, de primeres, era diferent. La petita editorial especialitzada ha triomfat amb exploració de mercat. "L'estratègia amb les novetats és avançar-nos a la publicació en castellà, per atreure públic català que hi estava acostumat", descriu Terradellas. Així, els lectors catalans han pogut accedir abans que ningú i en la seva llengua a obres com la mateixa Ring Shout o Així es perd la Guerra del Temps, d'Amal el Mohtar i Max Gladstone, guanyadora del premi Stabby a la millor novel·la curta l'any 2019. "Els mateixos autors comentaven que era curiós que, de totes les llengües possibles, la primera traducció internacional de les seves obres fos en català", rememora Pérez, que aspira a reivindicar la llengua del país "no com a subsidiària, per a activistes, sinó per a tota mena de lectors".
Cada llibre, una petita guerra
En paraules del protagonista de Duna, Paul Atreides, "l'ull que mira només al camí segur està tancat per sempre". L'aposta de publicar la primera novel·la de la sèrie sembla evident ara, amb l'èxit de la proposta de Duna Llibres, però el moment de fer el salt va estar ple de tensions. La mateixa Huerga reconeix que no veia el camí per replicar l'experiència de Le Guin amb altres autors clàssics del gènere, com el mateix Herbert. De fet, com recorden totes dues editorials, es van llançar el guant en diverses ocasions després de l'èxit de la pel·lícula de Villeneuve. "Els preguntava per què no editaven Duna, i ells em responien que per què no el fèiem nosaltres", riu la fundadora de Raig Verd. La col·laboració, però, esdevé un element essencial d'aquest salt.
Huerga: "Cooperar dona valor; amb la competència mostres el que no tenen els altres, però no és valuosa"
Actuar conjuntament, en el que primer era un projecte específic en què dues editorials afins es trobaven però va acabar superant ambdúes marques, va ser imprescindible per "publicar un llibre tan complex com Duna, per relevant per la història del gènere i per l'edició mateixa", apunta Pérez. La infraestructura que aporta la unió entre totes dues editorials sota la marca de Duna "permet provar més coses", aventurar-se en edicions complexes d'obres de ciència-ficció dura que, com en els casos de Herbert o Le Guin, abans de portar-les al català no semblava evident fer-ho. La tria de la cooperació entre empreses, en aquest cas, no és només una aposta activista per millorar la biblioteca catalana, sinó també una estratègia a llarg termini. Duna té el potencial, expliquen, de contribuir a ampliar les fronteres de la base lectora catalana –de gènere, en aquest cas– i obrir encara més un mercat en què tant Raig Verd com Mai Més, així com altres editorials especialitzades del territori, puguin continuar creixent més enllà de la línia conjunta.
Huerga, de fet, és taxativa en l'elogi a la cooperació en un mercat com el català. "Cooperar dona valor; amb la competència mostres que tens el que no tenen els altres, però no és valuosa". Un entorn minoritzat, que segurament no pot competir en volum amb la indústria literària en castellà, requereix una aproximació editorial que superi els objectius empresarials immediats. "Hi ha èxits i fracassos, coses que no s'han pogut fer", explica l'editora de Raig Verd. On la novel·la fantàstica i de ciència-ficció triomfa, el còmic o l'assaig en català encara no troben aquest espai sòlid on refugiar-se de la competència en llengües amb més abast de mercat.
Una comunitat reeixida
Com explica Pérez, el cas de les propostes literàries de fantasia i ciència-ficció en català és curiós en les seves mancances: la comunitat lectora en aquest nínxol és extremadament activa. Norma Comics o Gigamesh són els dos grans exemples d'una munió de llibreries i altres espais especialitzats on es concentren lectors de perfils i generacions diverses; molts d'ells catalanoparlants, sovint –fins ara– sense una oferta literària en català que respongués a les seves necessitats. Terradellas lloa aquesta capacitat del teixit català, si bé reconeix que està encara "disgregada". Blocs com Biblionauta o Les Rades Grises fa temps que operen, però "les xarxes socials han ajudat a unir tothom".
Terradellas: "Arribem a molt més públic si ens ajuntem"
Des de l'editorial defensen que tenir a mà aquesta maquinària social de lectura, ressenya i crítica de fantasia i ciència-ficció en català és un motor clau per a la seva difusió. Si bé l'aportació de les línies tant de Raig Verd com de Mai Més, així com de Duna, a la comunitat és fer accessibles les obres que busquen i demanen en la seva llengua, els consumidors articulats ajuden a fer arribar els productes més enllà de la primera corona de públic objectiu. "Arribem a molt més públic si ens ajuntem", argumenta la fundadora de Mai Més.
"Hi ha una pila de gent que feia anys que no llegia en català i ho està tornant a fer", celebra Pérez, tot posant el valor el paper d'aquesta base que supera amplament els canals de distribució tradicionals a l'hora de portar les noves edicions a tot el públic que les reclama. En endavant l'estratègia, com ja van marcar edicions com la mateixa Els Desposseïts de Raig Verd o la col·lecció Pratchett de Mai Més, passa per la publicació de llibres duradors. "Imprescindibles, però ben fets", explica el mateix Pérez, que aspira a oferir "aquelles edicions que la gent es quedarà durant molts anys". Si Duna era un projecte ambiciós, el següent no desmereix les expectatives: ja hi ha accés a reserva d'una edició d'orfebreria del primer volum de la saga Fundació, d'Isaac Asimov. També s'han anunciat títols de gran valor com The Blazing World, de Margaret Cavendish; La Nit de l'Esvàstica, de Katharine Burdekin; o La Fi de la Infantesa, d'Arthur C. Clarke. La continuïtat de la saga Duna amb El Messies marca el camí d'una editorial amb el potencial de fonamentar, acompanyada d'una gran comunitat, el fet lector català en el nínxol de la ciència-ficció i la fantasia –un fet potser massa petit per la seva edat, però que, com tothom sap, és de creixement tardà–.