La primera vegada i, fins ara l'única, que l'Estat espanyol ha organitzat el festival de música Eurovisió ha estat el 1969, després de la victòria de Massiel a Londres amb la cançó La la la. El pressupost del certamen a Madrid, que va comptar amb el Vivo cantando de Salomé va ser de 100 milions de pessetes que correspon a uns 600.000 euros actuals. I, fins i tot, el pintor Salvador Dalí va crear el cartell inaugural amb l’objectiu de plasmar una “Espanya diferent”, a l’última etapa de la dictadura franquista.
Una vegada vam donar la benvinguda al nou segle i, després de la participació durant els últims anys de cantants catalans com ara Beth Rodergas o Miki Nuñez, aquesta edició que se celebra el dissabte 14 de maig de 2022 a la ciutat de Tori compta amb Chanel, una cantant amb arrels catalanes i cubanes amb un número musical que ha captivat els fans. Com també Paula Ribó, coneguda com a Rigoberta Bandini, que es va quedar a les portes de ser la representant espanyola d’enguany amb el seu Ay mamá.
Segons les últimes enquestes, l'artista Chanel que presenta SloMo, podria quedar en una bona posició i, fins i tot, guanyar. I, per tant, li tocaria al nostre país organitzar la pròxima edició que tindria lloc el maig de 2023. Eurovisió és un festival que genera un fenomen fan molt ampli arreu del món, ja que compta amb 180 milions d’espectadors mundials. Però també de nombrosos detractors, que ho qualifiquen d’inversió molt elevada i de poc retorn. Així i tot, és veritat?
Lisboa com a punt de partida
"D'Eurovisió m'agrada tot. Es tracta d'un talent show amb veu, música i cançons. A més a més, durant els últims anys ha evolucionat molt, amb performances, focs artificials i coreografies. Pots trobar des d'una cantant amb una veu espectacular o amb perfils multifacètics amb apostes pel show complet. A part, busquen defugir de la política i les rivalitats”, revela Xavier Baños, expert en el festival.
El cost d'enguany de la participació d'Eurovisió d'Espanya és de més de 600.000 euros
Si parlem de xifres i, sense ser la seu d'enguany, Radio Televisió Espanyola (RTVE) ha de pagar a la Unió de Radiodifusió Europea 302.156,84 euros. Una xifra que és el doble i arriba als 637.984,18 euros si es té en compte la delegació completa que acompanya a la cantant, com ara la part artística, el lloguer d'equip, les dietes, el vestuari i el personal tècnic.
En canvi, si es tracta del país organitzador d’Eurovisió i, segons les xifres dels últims anys, el certamen musical ha arribat a costar de mitjana entre 13 i 45 milions d'euros per edició. Com a conseqüència, la despesa s'acostuma a repartir entre dos organismes: la televisió pública del país amfitrió i la ciutat que actua com a seu del festival. I el més important: quina ciutat escolliríem en cas de guanyar? Madrid? Barcelona? València? Mallorca?
Barcelona, ciutat ideal
La Unió Europea de Radiodifusió explica al seu portal que el procés es porta a terme gràcies a les ciutats interessades del país guanyador, que han de presentar una candidatura i un pla financer. Els requisits: que la ciutat compti amb un aeroport amb bones connexions internacionals, gran oferta hotelera i un estadi amb capacitat per a més de 10.000 assistents. I, segurament, si algú està llegint l'article, podria pensar amb el Palau Sant Jordi de Barcelona, que compleix tots els requisits.
Chelo Morillo, experta en marca de ciutat i professora d'EAE Business School explica a VIA Empresa que "celebrar un festival de música amb tanta repercussió com Eurovisió té un benefici econòmic important per a la ciutat que l'allotja, encara que també depèn de l'organització, la inversió, l'atractiu turístic de la destinació, la facilitat de connexió i accés a aquesta ciutat". I, segons Morillo, “Barcelona és una ciutat desitjable i líder en organització de congressos, a part d’ocupar la quarta posició de destins més visitats d’Europa”.
L’experta puntualitza que és el moment de reactualitzar la capital catalana i donar un cop de marca amb aquest impàs que ha suposat la covid-19 i que ha aturat totes les activitats. A més a més, Morillo detalla que Espanya és el país líder en organització de festivals, en concret més de 1.000 anuals que permeten recaptar més de 5.600 milions d'euros l'any, sent Catalunya, Andalusia i Madrid les grans partícips del moment.
Els requisits per organitzar Eurovisió: guanyar el festival, comptar amb un bon aeroport, una gran oferta hotelera i un estadi amb més de 10.000 assistents
Com a curiositat, les ciutats organitzadores també han de comptar amb un centre dedicat al festival, amb pantalles gegants, activitats durant una setmana i fins i tot locals d'oci nocturns per celebrar la festa posterior amb artistes, fans i premsa acreditada.
Durant els últims deu anys, el festival s'ha celebrat a Malmö, Copenhaguen, Viena, Estocolm, Kiev, Lisboa, Tel-Aviv, Rotterdam i ara Torí. I, entre les ciutats més similars a la nostra, seria Lisboa. “Una de les millors edicions com a organització i com espectacle musical per a tots els fans”, apunta Tania A., seguidora del festival. "A Lisboa es van viure activitats espectaculars, ja que Portugal no havia guanyat mai i era la seva primera vegada. La logística i les instal·lacions estaven molt ben muntades i tot era molt a prop. Una delícia pels fans", explica Xavier Baños, expert en Eurovisió.
Una de les millors edicions que es recorden d’Eurovisió és la de Portugal 2018, ciutat amb característiques similars a Barcelona
La capital de Portugal, una ciutat amb bon clima, bones connexions, gastronomia, vins i dedicada en part al turisme, es va gastar 22 milions d’euros per organitzar-ho i els beneficis indirectes van superar els 100 milions, segons la Asociación de Hostelería, Restauración y Similares de Portugal (AHRESP), destacant el ple hoteler absolut durant el cap de setmana del festival. Malgrat que hi ha certs països que no han comptat amb guanys i sí amb una nombrosa despesa, com ara Israel o Azerbaidjan, que els ha servit per “publicitar” el país i fer el que es coneix com a pinkwashing, tal com apunta Tania A. En el cas del país ubicat a l’Europa oriental van invertir més de 100 milions d’euros i en van obtenir tan sols 8,5.
El pinkwashing, més habitual del que ens pensem
Pels que no ho coneguin, el concepte de pinkwashing és un terme que critica la falsedat en estratègies de comunicació i màrqueting, com ara mostrar la implicació de l'empresa o institució reivindicant un moviment concret. Com? Apropiant-se de la seva lluita i arguments únicament per guanyar simpatia i mostrar-se com una institució moderna i progressista quan en realitat, no promouen cap política favorable a aquesta, sinó que es fa servir únicament una estratègia propagandística. I d’aquí la crítica de molts fans que consideren que hi ha països que s’han aprofitat de reivindicar el col·lectiu LGTBI+, seguidors en part del festival, quan no promouen accions parlamentàries o la lluita per les reivindicacions.
Eurovisió, un festival que si aterra al nostre país, portaria amb ell els valors de diversitat, tolerància i multiculturalitat en un món cada vegada més convuls. I la previsió de Baños: atenció a Suècia, Itàlia, Grècia, el Regne Unit i Espanya. També hi ha Ucraïna que té moltes possibilitats de quedar en bona posició. Finalment, l'expert destaca que aquesta edició serà única i especial perquè feia "molts anys que no hi havia tants favorits, entre ells Chanel". Per tant, dissabte 14 de maig a les 21 h tenim una cita històrica davant la televisió.