És fàcil emprendre a Barcelona per a un estranger? Com és viure i treballar a la ciutat comtal sent d'Holanda, Veneçuela o Itàlia? Segons el prisma d'alguns estrangers fincats a la capital catalana, Barcelona presenta nombroses virtuts (clima, gastronomia, multiculturalitat...) que la fan encisadora però alhora manca de comunicar millor com poden guanyar-se la vida per compte propi aquells que no han nascut amb el DNI espanyol sota el braç. És una de les conclusions que s'extrauen de la jornada Viure i treballar a Barcelona, la perspectiva de la comunitat internacional, celebrada a Barcelona.
"És una ciutat amb oportunitats que permet crear nous mercats, noves opcions i alternatives de negoci, però com a desavantatges crec que Barcelona castiga una mica a l'emprenedor i tanca moltes portes", afirma Rosalyn Oliva, emprenedora veneçolana resident a la ciutat des de fa cinc anys i creadora de Baby Catering. Ella, juntament amb altres professionals estrangers, han participat en el debat, preàmbul de la celebració de la segona edició del Barcelona International Community Day que se celebra aquest dissabte al Museu Marítim de la ciutat.
L'artista i comunicador Philip Stanton comparteix, en bona mesura, la visió d'Oliva, ja que pensa que "seria important que hi hagués més informació a l'abast de la comunitat estrangera perquè sovint hi ha dificultats per saber com emprendre". La seva experiència a la capital catalana es remunta l'any 1988, "quan vaig arribar no hi havia ni Internet ni telèfons mòbils ni fax però la meva carrera professional l'he desenvolupat aquí", narra Stanton. Especialitzat a promoure, mitjançant els seus treballs artístics i de fotografia, la imatge de Catalunya i Barcelona tant fóra com dins del territori, Stanton apunta que "treballant tots plegats anem pel bon camí".
La ciutat que perd oportunitats
Un altre testimoni amb llarga experiència barcelonina és el de Mirko Scaletti, CEO de Panasonic a Espanya i Portugal i italià resident a Barcelona des de fa 12 anys, quan va emigrar per fer una estada de tres anys que es va acabar prolongant fins avui dia. "Estic encantat de viure a Barcelona, de fet les meves dues filles no coneixen una altra ciutat", explica Scaletti com a carta de presentació. Amb tot, l'executiu de Panasonic afirma que, a més del trànsit i el soroll que genera la ciutat, no li agrada que per fer qualsevol gestió s'han de fer un munt de tràmits, "fins i tot més que als Estats Units", apunta. Alhora, Scaletti assenyala que "en aquests últims anys, he notat que Barcelona ha perdut poder i aquest s'ha anat cap a Madrid. Per exemple, solament queda una gran central de compres que és Media Markt". En la seva opinió, caldria tornar a ser atractius i entendre per què les empreses han marxat. "Cal ser capaces de vendre l'avantatge d'estar a Barcelona".
I és que després d'escoltar al grup de ponents, la sensació és que tots estan enamorats de la ciutat però que aquesta estima és la que els espenta a veure més enllà de la seva bellesa. Les crítiques als aspectes que, com a estrangers, els costa superar van des de la "dolenta" atenció al client fins a l'excessiu localisme, per exemple. "Hi ha moltes diferències entre els locals i els internacionals", opina Dafne Patruno, italiana i bloguer a BcnCoolhunter.
Per la seva part, Erik Montes de Oca afirma que "la recepció a la ciutat va ser molt càlida i la ciutat aporta moltes oportunitats, però si he de criticar alguna cosa, és el preu desorbitat dels lloguers". Aquest veneçolà emprenedor del sector hostaler i resident a Barcelona des de fa quatre anys també opina que Barcelona és "una ciutat de ment oberta", la qual cosa permet que accepti bé les innovacions. Les seves veus són només alguns exemples del nombrós col·lectiu immigrant que viu a la capital de Catalunya.
Espectacular creixement en 15 anys
Segons l'Ajuntament de Barcelona, l'any 2000 la població estrangera representava només l'1,9% de la població i les dades de 2015 mostren que el creixement és espectacular: els estrangers ja representen el 16,3% de la població barcelonina. "A la ciutat hi ha 170 nacionalitats diferents i es parlen 250 llengües. La pluralitat és la riquesa de la nostra societat", al·lega Mario Rubert, director de Promoció de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona.
Una riquesa que gent com Jasper van Dorrestein, director de Netherlands Business Support Office, es preocupen per augmentar. Aquest holandès treballa des del 2012 per ajudar les empreses holandeses en la seva entrada al mercat espanyol a través de Barcelona. Cada dimarts cita, qui vulgui, a dinar en un conegut restaurant del centre de la ciutat per intercanviar opinions i idees. "Jo l'anomeno la 'Taula Taronja' i es diu així perquè per a mi és important que els holandesos es barregin amb uns altres. Per tenir èxit, cal barrejar-se amb tots".
"És una ciutat amb oportunitats que permet crear nous mercats, noves opcions i alternatives de negoci, però com a desavantatges crec que Barcelona castiga una mica a l'emprenedor i tanca moltes portes", afirma Rosalyn Oliva, emprenedora veneçolana resident a la ciutat des de fa cinc anys i creadora de Baby Catering. Ella, juntament amb altres professionals estrangers, han participat en el debat, preàmbul de la celebració de la segona edició del Barcelona International Community Day que se celebra aquest dissabte al Museu Marítim de la ciutat.
L'artista i comunicador Philip Stanton comparteix, en bona mesura, la visió d'Oliva, ja que pensa que "seria important que hi hagués més informació a l'abast de la comunitat estrangera perquè sovint hi ha dificultats per saber com emprendre". La seva experiència a la capital catalana es remunta l'any 1988, "quan vaig arribar no hi havia ni Internet ni telèfons mòbils ni fax però la meva carrera professional l'he desenvolupat aquí", narra Stanton. Especialitzat a promoure, mitjançant els seus treballs artístics i de fotografia, la imatge de Catalunya i Barcelona tant fóra com dins del territori, Stanton apunta que "treballant tots plegats anem pel bon camí".
La ciutat que perd oportunitats
Un altre testimoni amb llarga experiència barcelonina és el de Mirko Scaletti, CEO de Panasonic a Espanya i Portugal i italià resident a Barcelona des de fa 12 anys, quan va emigrar per fer una estada de tres anys que es va acabar prolongant fins avui dia. "Estic encantat de viure a Barcelona, de fet les meves dues filles no coneixen una altra ciutat", explica Scaletti com a carta de presentació. Amb tot, l'executiu de Panasonic afirma que, a més del trànsit i el soroll que genera la ciutat, no li agrada que per fer qualsevol gestió s'han de fer un munt de tràmits, "fins i tot més que als Estats Units", apunta. Alhora, Scaletti assenyala que "en aquests últims anys, he notat que Barcelona ha perdut poder i aquest s'ha anat cap a Madrid. Per exemple, solament queda una gran central de compres que és Media Markt". En la seva opinió, caldria tornar a ser atractius i entendre per què les empreses han marxat. "Cal ser capaces de vendre l'avantatge d'estar a Barcelona".
 |
| Els expats, explicant les seves diferents experiències. Cedida |
I és que després d'escoltar al grup de ponents, la sensació és que tots estan enamorats de la ciutat però que aquesta estima és la que els espenta a veure més enllà de la seva bellesa. Les crítiques als aspectes que, com a estrangers, els costa superar van des de la "dolenta" atenció al client fins a l'excessiu localisme, per exemple. "Hi ha moltes diferències entre els locals i els internacionals", opina Dafne Patruno, italiana i bloguer a BcnCoolhunter.
Per la seva part, Erik Montes de Oca afirma que "la recepció a la ciutat va ser molt càlida i la ciutat aporta moltes oportunitats, però si he de criticar alguna cosa, és el preu desorbitat dels lloguers". Aquest veneçolà emprenedor del sector hostaler i resident a Barcelona des de fa quatre anys també opina que Barcelona és "una ciutat de ment oberta", la qual cosa permet que accepti bé les innovacions. Les seves veus són només alguns exemples del nombrós col·lectiu immigrant que viu a la capital de Catalunya.
Espectacular creixement en 15 anys
Segons l'Ajuntament de Barcelona, l'any 2000 la població estrangera representava només l'1,9% de la població i les dades de 2015 mostren que el creixement és espectacular: els estrangers ja representen el 16,3% de la població barcelonina. "A la ciutat hi ha 170 nacionalitats diferents i es parlen 250 llengües. La pluralitat és la riquesa de la nostra societat", al·lega Mario Rubert, director de Promoció de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona.
Una riquesa que gent com Jasper van Dorrestein, director de Netherlands Business Support Office, es preocupen per augmentar. Aquest holandès treballa des del 2012 per ajudar les empreses holandeses en la seva entrada al mercat espanyol a través de Barcelona. Cada dimarts cita, qui vulgui, a dinar en un conegut restaurant del centre de la ciutat per intercanviar opinions i idees. "Jo l'anomeno la 'Taula Taronja' i es diu així perquè per a mi és important que els holandesos es barregin amb uns altres. Per tenir èxit, cal barrejar-se amb tots".
 |
| L'organització espera repetir l'èxit de la trobada de 2014. Cedida |
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.