Festivals i territori, molt més que un amor d'estiu

Les cites musicals han envaït la geografia catalana durant els últims quatre mesos, amb propostes com el Primavera Sound i el Sónar, que generen un impacte econòmic que voreja els 100 milions d'euros

Section Boys al Sonar Village del 2016
Section Boys al Sonar Village del 2016
Sol i música són dos elements inseparables. Ja sigui pels que recorden la cançó de cada estiu des de l'any '82, pels que associen una melodia al seu amor de temporada o pels que es passen les vacances de festival en festival. Aquest cap de setmana arranquen les Festes de la Mercè i, amb elles, els festivals Barcelona Acció Musical (BAM) i Mercè Música, com un últim sospir que ha estat un estiu que no serà més que un record un cop troni l'últim petard del piromusical. Les cites musicals estivals han passat de ser anecdòtiques a omplir el calendari durant més de quatre mesos. Cites que compten amb el suport del públic i, en molts casos, de les institucions, que valoren l'impacte econòmic i la projecció en imatge que suposa acollir aquests esdeveniments.

El SOS 4.8 de Múrcia suposa el tret de sortida de la temporada de festivals d'estiu a Espanya. En els darrers anys, la cita ha atret artistes internacionals com Morrissey, The Libertines, Manic Street Preachers, The Prodigy o Pet Shop Boys, entre molts altres, i va ser una de les primeres a estudiar i comunicar les seves dades d'impacte econòmic sobre el territori. Segons les dades de la Conselleria de Cultura de la comunitat, en la seva edició del 2016, el festival va atraure 60.000 persones, amb una repercussió sobre la regió de 10 milions d'euros.

I sobre qui repercuteixen aquests 10 milions d'euros? "La major part de l'impacte és indirecte; durant els dies que dura un festival, el públic gasta molt més en allotjaments, restaurants, comerços, taxis i serveis de la ciutat i del seu entorn que no pas dins del recinte", explica Albert Salmerón, responsable de la programació musical del festival murcià fins al 2015, vocal de la junta de la Asociación de Promotores Musicales (APM) i que ara, des de Glaciar Music, promou cites com l'Utopia de Madrid o el FIZ de Saragossa. El promotor també destaca la creació de llocs de treball que suposa un esdeveniment així, gràcies a cada dia de muntatge, càrrega de material, transport intern i creació de serveis. "Un festival és un esdeveniment cultural, però alhora es genera tota una indústria de gran pes al seu voltant".

El SOS Múrcia no és l'únic festival que publica les seves xifres d'impacte. Amb més de 102.000 espectadors, el Bilbao BBK Live ha xifrat la repercussió econòmica de la seva darrera edició en 19,4 milions d'euros, mentre que els darrers resultats proporcionats pels gegants barcelonins, com ho són el Primavera Sound i el Sónar, se situen als 95 i als 124 milions d'euros respectivament. Un volum de negoci que ha apropat a les institucions, cada cop més receptives a acollir aquest tipus d'esdeveniments multitudinaris. Malgrat advertir que "no hi ha un comportament comú entre els organismes públics a Catalunya", Salmerón sí que percep una millor predisposició, que atribueix a un evident benefici. "Per involucrar-se en muntatges així els ajuntaments esperen retorns, i estan més predisposats a fer-ho quan veuen que a la ciutat del costat els hi està funcionant".

Vinculació amb el territori
Una de les crítiques recurrents als festivals i al seu impacte sobre el territori és la percepció que l'esdeveniment s'instal·la per uns pocs dies, canvia la dinàmica de la ciutat, i marxa sense més. La tendència, però està canviant. "Els festivals no deixen de ser una marca i crear un calendari continuat durant l'any afavoreix el creixement i la vinculació amb la regió", assegura Salmerón.

Iniciatives com el Primavera als Bars, concursos de bandes emergents com el TalentoSOS i projectes per confirmar com el futur laboratori permanent del Sónar a L'Hospitalet van en aquest sentit. "Es tracta d'accions amb un impacte més petit, però que allarguen la presència del festival i enforteixen la marca. De fet, moltes cites acaben exportant la seva proposta per fer nous festivals a altres zones amb el mateix naming".

Festivals i turisme
Una de les zones que més ha crescut en la seva programació de festivals de música ha estat Barcelona i la seva àrea metropolitana. Un creixement que ha anat en paral·lel a l'explosió de la ciutat com a destí turístic de primer ordre, i les conseqüències d'aquests dos fenòmens ha estat evident. El Primavera Sound fa anys que voreja el 50% de públic estranger, amb visitants de 124 nacionalitats diferents, mentre que els espectadors forans del Sónar 2016 van suposar el 53% del total de l'aforament.

Salmerón destaca la "bona feina de promoció i posicionament que aquests festivals han fet fora", però també vincula el seu èxit amb el lligam a la ciutat. "El turista jove d'Europa veu Barcelona com un destí obert, modern, divertit i amb una gran activitat cultural a preus més que raonables. Si a això hi uneixes el factor clima, platja i comunicació notable amb la resta del continent la fórmula és molt potent".

Els dos festivals referents de Barcelona no han estat els únics que han crescut en nombre de visitants estrangers. Molts altres amb menys nom han pogut sobreviure gràcies al binomi música i turisme. La consistència d'aquests projectes amb marques més febles, però, està per veure. "El problema quan creixes amb públic de fora i no tens un nom potent és que, de la mateixa manera que avui tens el públic al teu festival de la costa del Llevant, demà el pots tenir en propostes similars a Croàcia. En canvi, l'atracció d'una base potent de públic de l'entorn més proper garanteix una fidelització que pot allargar la vida del projecte", argumenta el promotor.
Avui et destaquem
Comentaris