Si el moment dels NFTs ha passat o si encara tenen camí per recórrer és un debat present als entorns tecnològics. La tokenització sembla essencial per entendre el que serà el web3, el de la monetització dels continguts i les activitats, el de la descentralització de la propietat des de les accions de grans companyies fins a un pis al Bon Pastor. Tot i això, els tokens com a actius financers, com a ítems al centre d'operacions de compravenda, estan en sincer dubte. Els assets semblen necessitar un cert suport material –activitats socials o altres propietats IRL– per fonamentar el seu valor i necessitat. Amb tot, però, conèixer els camins dels tokens no fungibles, les formes d'operar amb ells, les plataformes a on accedir-hi, els canals per intercanviar-los o els fòrums on debatre'ls; sembla imprescindible un cop els nous entorns web s'estableixin per sobre de la xarxa purament social.
Amb aquest objectiu en ment, l'advocat especialitzat en entreteniment digital Matt Fortnow i l'emprenedor i expert en growth marketing Qu Harrison Terry ofereixen, bastant literalment, un Manual de uso de los NFTs: Cómo crear, vender y comprar non fungible tokens, los activos digitales del futuro (Empresa Activa, 2022). Els autors no donen per feta la utilitat i necessitat dels tokens, i dediquen les primeres pàgines del volum a explicar en detall què són, per què funcionen i funcionaran més en el futur i com es genera el seu valor. Sobre la temporalitat dels tokens, Fortnow i Terry tenen una aproximació substancialment diferent dels traders més reputats. En coincidència amb les principals organitzacions descentralitzades, els firmants defensen que "tot i que pot semblar que arribem tard al fenomen, encara estem en les primeres hores del funcionament de la tecnologia". No hi ha pressa i, de fet, el temps endreçarà els usos de la web3 com ja ho va fer amb les dotcom.
"Els NFTs tenen un futur brillant, perquè estan facilitant un pont a les economies digitals que afectarà en el futur a tothom"
La principal virtut del Manual de uso de los NFTs és la paciència. Ambdós autors entenen que el públic general –objectiu indubtable del volum, que està lluny de ser una proposta especialitzada per a erudits del web3– encara no està familiaritzat amb els usos generals de la plataforma, ni de les eines que s'hi relacionen. Especialment valuosa, doncs, és la primera meitat del llibre, en què s'ofereixen explicacions detallades no només del fet sinó de la seva utilitat –més enllà dels necessaris quès dels NFTs, ofereixen una exploració dels perquès dels NFTs; què els fa valuosos, què busquen en ells els qui els compren i per què seran d'utilitat per al públic general–. Una de les millors decisions que prenen Fortnow i Terry és, en aquest context, la de comparar directament utilitats ja assumides de la web2 amb les seves contraparts descentralitzades.
I no ho fa només en l'apartat tècnic, sinó també en el social i econòmic. Els autors encerten a presentar els actius com a béns financers –volàtils, insegurs, amb un elevat sostre i un sól molt més baix del que s'havia invertit, talment com ho podrien ser préstecs tradicionals o inversions variables– a entendre amb els mateixos paràmetres, pel que fa a la formació requerida per fer-hi inversions com quant a la seva gestió. També adrecen un dels grans debats dels actius descentralitzats, com és el del seu impacte ambiental. Com molts experts han destacat, per exemple, un sistema de pagaments descentralitzat, si bé genera una gran quantitat d'emissions per les necessitats energètiques de les plataformes, no serien més malignes pel medi ambient que els grans servidors centralitzats de pagament remot de la banca. Es prenen el seu temps, a més, a explicar les diferències entre les diferents proves de propietat –Proof of Work, Proof of Stake i Proof of Authority, diverses formes de demostrar la titularitat d'un actiu a la blockchain– i com aquestes varien la necessitat energètica i, per tant, l'impacte mediambiental dels actius digitals. Recorden, de fet, que quan Ethereum canviï el seu protocol a la prova de participació (PoS), "pràcticament tots els NFTs tindran un consum mínim d'energia".
El supermercat dels tokens
Un cop explicats el valor, les possibilitats, els riscos i els problemes dels non fungible tokens, arriba la guia pròpiament dita de la gestió d'actius digitals. La segona part del llibre sí dona per bones totes les explicacions sobre les bondats del format que Fortnow i Terry posen sobre la taula en els primers capítols, i passen a les recomanacions del conjunt de la cadena de valor de la web3. Una primera repassada de les plataformes –generalistes i especialitzades– de compra, venda i col·leccionisme de tokens, des de l'enorme OpenSea fins a l'exitosa NBA Top Shot, amb la tokenització dels clàssics cromos esportius; passant per espais de nínxol com SuperRare o Myth Market, el llibre presenta les principals característiques de cada mercat, i què pot esperar l'usuari trobar en cadascun d'ells. El detall de les explicacions va fins al punt d'esgranar com crear un compte d'intercanvi, com concretar l'adquisició o el minatge de criptomonedes o com estructurar una col·lecció de tokens.
Un cop més, un gran valor del Manual de uso de los NFTs rau al seu punt de trobada entre qüestions pràctiques de minting i compravenda d'actius i les explicacions més tècniques, i, fins i tot, jurídiques. Dels apartats que més porten a equívoc a l'hora d'entrar al món dels actius digitals a la blockchain, la seva validesa legal és un dels més sensibles. Tot i que, com lamenten els autors, "encara no s'ha establert una doctrina legal al voltant de la propietat d'NFTs", un dels darrers capítols del llibre intenta fer servir la jurisprudència sobre actius financers per establir un full de ruta d'actuacions al voltant dels tokens. Des de la seva consideració com a actius financers fins a l'específica qüestió dels drets de propietat intel·lectual entre els creadors de tokens, Fortnow i Terry ofereixen una panoràmica jurídica, entenedora i aterrada, de les implicacions d'operar amb aquest tipus d'actius i els camins legislatius a seguir per estabilitzar-los.
La qüestió final, precisament, és la del camí a seguir. En un ambiciós i obertament optimista capítol de tancament, una sort d'epíleg cap a horitzons esperançadors, els autors reclamen per als NFTs "un futur brullant, perquè estan facilitant un pont a les economies digitals que afectarà en el futur a tothom". La tokenització dels actius no bancaris o la democratització de l'activitat al metavers, argumenten, seran portes que només es podran obrir amb la clau dels tokens no fungibles. Les projeccions de futur es basen en el que consideren un present actiu i poderós, amb gegants tecnològics com Apple, però també equips esportius, festivals de música o celebrities de la televisió inverteixen en aquest ambient. El millor, segons els signants, és que "el futur no està tallat en roca"; el control no centralitzat dels actius fa que els camins immediats i estratègics d'aquesta tecnologia estiguin encara per dibuixar. Així, Fortnow i Terry fan una crida als lectors a elaborar "junts un futur dels NFTs que s'està escrivint mentre parlem".