L'economia de les relacions

Un nou ciutadà, productor de valor i empoderat sota el paraigua de l'economia col·laborativa, reclama garanties i privacitat a les empreses i els Estats

Cada vegada és més freqüent intercanviar pisos amb desconeguts, gaudir d'àpats locals preparats per amfitrions, viatjar en cotxe compartit i descobrir una ciutat amb els veïns. L'economia col·laborativa engloba totes aquestes experiències en què cauen les barreres entre la producció i el consum i on empreses i administracions públiques tenen el repte de desconstruir i reinventar-se. "S'ha de reconèixer la figura del ciutadà productor, aquesta capacitat que tenim de produir i intercanviar valor directament entre nosaltres", reclama Albert Cañigueral (@AlbertCanig), connector de OuiShare per Espanya i Àmerica Llatina, l'associació que aquesta setmana ha convertit Barcelona en un laboratori de l'economia col·laborativa amb la celebració del OuiShare Fest.

Amb el lema Desconstruir, combinar, reinventar, aquest "think-and-do-tank" creat el 2012 a París per fomentar una societat col·laborativa ha reunit durant dos dies més de 80 ponents i 400 assistents per debatre sobre mobilitat i turisme col·laboratiu, ciutats localment autosuficients (Fab City) i democràcia participativa (Civic Tech). "Les decisions que prenguem avui sobre com utilitzem la tecnologia seran tan importants com les decisions sobre com gestionar la terra en l'època agrícola, o sobre com gestionar la indústria durant la revolució industrial", asseguren.

En aquest escenari, Espanya lidera el rànquing de països europeus en l'ús de plataformes d'economia col·laborativa. Segons l'estudi Qüestions clau a les quals s'enfronta l'economia col·laborativa a Europa del European Collaborative Economy Forum (EUCoLab), presentat aquest setembre a Brussel·les, un 6% dels espanyols utilitzen plataformes d'economia col·laborativa, mentre que la mitjana europea se situa en el 5%. "El segon mercat de BlaBlaCar és Espanya i per a Airbnb és el tercer país, sent Barcelona la cinquena ciutat del món", exemplifica Cañigueral.

El taller d'Airbnb
Airbnb compta amb 2,3 milions d'allotjaments distribuïts en 191 països, una xifra que duplica el nombre d'habitacions del grup hoteler més gran del món. Com passa amb aquesta nova comunitat de viatgers, l'èxit d'aquestes plataformes ha posat de manifest un buit legal caracteritzat per l'absència de garanties per a usuaris, consumidors, productors i proveïdors. En aquest sentit, el promotor del OuiShare Fest creu que s'ha de reformular la pregunta: "No ens hem de preguntar com podem encaixar l'economia col·laborativa en el marc legal actual, sinó a qui beneficia la regulació que tenim avui en dia".

La innovació no està exempta d'obstacles i reptes. Segons el responsable de polítiques públiques d'Airbnb per a Espanya i Portugal, Ángel Mesado (@angelmesado), "només es podrà avançar amb polítiques públiques constructives que tinguin en compte al ciutadà com a productor particular". És a dir, el repte actual és resoldre aquesta asimetria regulatòria que, al final, comporta una asimetria competitiva. "Volem un diàleg que tingui una visió comprensiva, una regulació que entengui els efectes de la transformació digital; la definició d'usuari com a ciutadà productor no està reconeguda per l'Ajuntament de Barcelona; la conversació corporativa està negant la conversa del ciutadà", ha argumentat Mesado.


Ángel Mesado d'Airbnb durant el OuiShare Fest Barcelona.

El mantra del Big Data
Per primera vegada, en un festival d'economia col·laborativa també s'ha parlat de política col·laborativa: l'ús de la tecnologia per a la reforma de la governança. "La gent no coneix els seus drets digitals", avisa Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona, que ha afegit que "una ciutat no pot ser smart si no és oberta, democràtica i sostenible; la tecnologia no és el primer".

En un context en què la informació i les dades són el més important, com s'articula el poder? De qui són les nostres dades? Segons Genís Roca (@genisroca), soci-president de RocaSalvatella i expert en la transformació de les empreses provocada per l'ús de la tecnologia digital, "les dades no són nostres i sí, haurien de ser-ho".

El problema del Big Data és que no podem controlar què passa amb la informació que hem generat. Amb l'excusa de donar un millor servei, personalitzar els productes i oferir més seguretat, les empreses i els estats absorbeixen totes les nostres dades personals. Ara bé, segons Gemma Galdon (@gemmagaldon), doctora en polítiques públiques i experta en seguretat, la primera pregunta hauria de ser "què es considera dada personal?" El meu DNI, l'adreça de casa, la IP dels meus dispositius, on vaig dormir dijous passat?


Genís Roca i Gemma Galdon al OuiShare Fest.

S'han de posar límits. "Sempre que hi ha un moviment tan contundent com el que vivim, es necessita un moviment social, ja que si no, amb l'excusa de la seguretat es cometran abusos", adverteix el soci-president de RocaSalvatella, que afegeix que "aquest moviment no el lideraran els mercats i els Estats".

Galdon és contrària a posar tota la responsabilitat als ciutadans. "Escollim Facebook perquè no tenim alternativa. Zuckerberg diu que la privacitat acabarà desapareixent, però quan ell es compra una casa, també compra les 13 cases del voltant. Tenir un espai d'intimitat és important", exemplifica.

Com ho podem fer perquè les dades i la tecnologia millorin la societat i no només el compte de resultats d'algunes empreses? Lluitant. "Jo no me'n refio del regulador, Brussel·les ha trigat vuit anys a fer un reglament de protecció de dades", conclou Genís Roca.
Avui et destaquem
El més llegit