Portar ulleres liles és una expressió que fa referència al fet de tenir incorporada la perspectiva de gènere, ens capacita per detectar i veure les desigualtats que patim les dones. Quan ens posem les ulleres liles ho veiem clar.
Integrar aquesta visió no és d'un dia per l'altre, vull dir que és un procés de creixement que transforma i alhora empodera.
"Portar ulleres liles és una expressió que fa referència al fet de tenir incorporada la perspectiva de gènere, ens capacita per detectar i veure les desigualtats que patim les dones"
I quina millor recepta per fer aquest procés que la lectura de llibres que ens fan prendre consciència de la situació? Hi ha molts i m'ha resultat especialment difícil la selecció, en tot cas aquí us deixo la meva tria. Per cert, són llibres per a tothom, dones i homes, que aquest camí l'hem de fer plegats.
I comencem per la gran paraula: "feminisme". És dir la paraula i veure cares rares i senyals d'incomoditat. Aclarim el terme: feminisme és el moviment social i polític que promou, defensa i lluita per l'erradicació de tota discriminació per motius de gènere. El feminisme no defensa la superioritat de la dona sobre l'home, no és l'antònim de masclisme. El feminisme defensa la igualtat de dones i homes.
"Feminisme és el moviment social i polític que promou, defensa i lluita per l'erradicació de tota discriminació per motius de gènere"
Dit això som-hi.
Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie.
Un assaig, adaptat a partir del seu brillant TED, recull el significat de ser feminista al segle XXI amb un estil tant breu com clar, inspirador i deliciós. Per cert, un llibre obligatori a les escoles de Suècia.
Una vegada aclarit el concepte ens endinsem en l'economia, concretament en la "segona economia" la que tradicionalment ha estat vinculada a l'àmbit privat, invisibilitzada, ignorada i assignada a les dones: el treball de la cura.
¿Quién hacía la cena a Adam Smith? de Katrine Marçal.
Un assaig que analitza l'economia amb ulleres liles i evidencia com el sistema deprecia "totes les labors que l'home no fa però de les que, al mateix temps, en depèn per poder realitzar les seves tasques".
Assenyala l'autora: "Adam Smith va respondre la pregunta fonamental de l'economia a mig fer. Si tenia assegurat el menjar no era només perquè els comerciants servissin els seus interessos propis mitjançant el comerç. Adam Smith tenia assegurat el menjar perquè la seva mare s'encarregava de posar-li a la taula tots els dies".
Tanmateix segons el model econòmic estàndard, qui no treballa de manera retribuïda, majoritàriament les dones, són percebudes com a subjectes improductius, que no treballen i per tant no contribueixen activament a l'economia.
I des de l'economia arribem al mercat de treball remunerat.
Directivas i empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal, de Sara Berbel.
La Dra. Berbel, especialista en polítiques d'igualtat, amb diversos llibres sobre la temàtica esdevé una referent imprescindible per posar-se les ulleres liles i entendre els reptes que té la igualtat de dones i homes en el mercat laboral.
L'obra revisa els factors que han de superar-se perquè les dones ocupin els llocs que els corresponen d'acord amb la seva formació, talent i experiència. Aporta claus per assolir una major presència de dones en els diversos àmbits de la nostra societat. En aquest llibre la Dra. Berbel aconsegueix transmetre aquests coneixements conjuminant la més alta rigorositat basada en investigacions amb un llenguatge planer i proper.
I si estem en l'àmbit laboral no pot faltar Anna Mercadé, una de les grans feministes i defensora de la igualtat de gènere.
Dirigir en femenino d'Anna Mercadé, ofereix una anàlisi de la situació des d'un recorregut històric de la dona en el món del treball fins a la mirada del que hauria de ser la nova empresa dirigida per la dona del segle XXI.
La reedició d'aquest llibre l'any 2018, publicat inicialment fa una dècada, ens confirma la visió de l'autora i que, sens dubte, sempre ha estat una dona avançada al seu temps.
No voldria deixar fora d'aquestes recomanacions aquells autors que estan fent una molt bona feina en la transformació de la masculinitat. Perquè si parlem de dones de segle XXI també haurem de parlar d'homes del segle XXI, i constato contínuament que anem a diferents velocitats. Cal que els homes es "posin davant el mirall i definir l'itinerari per construir-se d'un altra manera".
Cal que els homes es "posin davant el mirall i definir l'itinerari per construir-se d'un altra manera"
El hombre que no deberíamos ser de Octavio Salazar y "Nuevos Hombres Buenos" de Ritxar Bacete són obres que reflexionen sobre un model de masculinitat que s'ha quedat obsolet i no serveix per a una convivència equitativa amb les dones.
Els autors, ara mateix, estan presentant un segon llibre, en el cas de Salazar WETOO i en el cas de Bacete El poder de los chicos ambdós amb l'objectiu d'ajudar als més joves a convertir-se en persones igualitàries, vaja feministes.
I fins aquí perquè em sembla que aquest article m'està quedant molt llarg, però només unes quantes línies, si us plau, no puc deixar de recomanar:
Curs de Feminisme per a Microones de Natza Farré, sense embuts, amb dades i arguments. Com no pot ser d'una altra manera amb el gran sentit de l'humor de la seva autora.
Els homes m'expliquen coses de Rebeca Solnit. Entendreu què és això del mansplaining i identificareu ràpidament situacions viscudes en pròpia pell.
Em temo que ja no puc recomanar més. Aquesta gent de Via Empresa em renyaran per passar-me de llarg en aquest article. No els faltarà raó.
Feliç lectura!