Molts ens acostem a Menorca —i a les Illes Balears en general— a l'estiu. Ens banyem a les seves platges i degustem una caldereta de llagosta. Però Menorca té molt més per oferir al visitant quant a cultura gastronòmica, com els seus vins, molts dels quals ni tan sols viatgen a la península perquè el consum interior absorbeix tota la producció (al voltant del 95% es venen a l'hostaleria), especialment els blancs i rosats.
Es té constància que ja al segle XIII es produïa vi a l'illa. En negres, el merlot i cabernet sauvignon són els més representatius; en qüestió de blancs, els monovarietals de malvesia, elaborats amb raïms sembrats al parc natural de s'Albufera des Grau, guanyen per golejada. Aquest passat estiu, en concret, el vi blanc de tots els cellers que produeixen a l'illa s'ha esgotat molt abans d'acabar temporada. Avui us presentem l'illa des d'un altre punt de vista, el seu vessant vitivinícola amb quatre dels seus cellers més interessants. El proper estiu, a més de sobrassada o formatge Coinga, podrem emportar-nos de tornada alguna ampolla a la maleta.
Sa forana
Sota la indicació geogràfica Vi de la Terra Illa de Menorca s'admeten les varietats merlot, ull de llebre, syrah, cabernet sauvignon i mosatrell en negre. "No hi ha molt marge per jugar", es queixa Xavier Solano, propietari al costat del seu germà Carlos del celler situat al sud de Sant Climent. "En blanc podem jugar amb les típiques acceptades: la chardonnay, el moscatell, el macabeu, la malvesia, la moll, que és autòctona, i la parellada. En el nostre cas, fem un blanc molt interessant amb un coupage amb chardonnay, que aporta estructura, i prensal al 51%, que aporta més frescor i nota cítrica. Encara que és un raïm que no té molta producció és interessant perquè ajuda a aportar flor blanca".
Sa forana, Torralbenc, Binitord i Binifadet són quatre dels cellers més interessants de Menorca
La producció d'aquest petit celler —van plantar les seves vinyes entre el 2003 i el 2004, tan sols dues hectàrees— és d'entre 12.000 i 15.000 ampolles. El seu altre blanc és un chardonay fermentat en bota amb una mica de prensal del que només fan 600 ampolles. En qüestió de negres, el 2016 i el 2017 van ser anyades esplèndides però el Sa forana negre 2018 va ser una anyada molt complicada. "Va ser plujosa a l'agost i setembre. Tenim els ceps de cabernet en una vinya pedregosa i calcària. Una vinya austera, de molt baixa producció a la costa sud mirant al mar a la qual va afectar molt aquesta gran càrrega d'humitat", sosté Solano. Aquest any porta un 50% de la resta de varietats, shyra, merlot, ull de llebre… amb sis mesos de bota francesa.
Torralbenc
El celler Torralbenc és un projecte personal de la família Urtasun, propietaris del prestigiós celler Remírez de Ganuzaen Rioja Alavesa. No obstant això, no parlem d'una sucursal, sinó d'un projecte vitivinícola amb entitat pròpia nascut a una finca típica formada per un conjunt de cases que van allotjar ramaders i agricultors a finals del segle XIX (ara és un hotel de luxe).
Ciutat de Parella 2017 és un dels vins emblema de Binitord, inspirat en la llegenda de l'Atlàntida menorquina
El seu blanc amb malvesia és un vi molt gras en boca, molt gastronòmic, que s'elabora d'una forma especial: "No ens agrada molt el floral ni deixar-li sucre", explica César Palomino, director del celler, agrònom i enòleg. Al seu portfoli també hi destaquen un chardonnay que sortirà al mercat d'aquí un mes i el seu rosat d'un color nude preciós que és una mescla de mosatrell i merlot. En fabriquen unes 34.000 ampolles anuals. "Tenim moltes pèrdues perquè no tenim uns rendiments molt grans", assumeix Palomino, que defensa que des de la finca es prenen totes les decisions enològiques.
Ampolles del vi menorquí Torralbenc
En el seu cas sí que exporten i el seu principal mercat, encara que és petit, és el nord d'Espanya, principalment, el País Basc, amb canals de distribució propis separats del circuit de La Rioja.
Vinyes Binitord
Un dels seus vins emblema és Ciutat de Parella 2017, una espècie d'Atlàntida menorquina. "És una llegenda que explica que hi ha una ciutat enmig del mar i que el dia de Sant Joan, si set nois anomenats Joan i set noies anomenades Joana es troben al costat del mar, emergirà", explica Clara Salord, gerent d'aquest celler familiar creat a una petita finca a Ciutadella.
Els seus blancs s'han esgotat abans de setembre. La seva producció anual és de 32.000 ampolles, de les quals la meitat són de blanc, una quarta part de jove i l'altra quarta part es reparteix entre rosat, el Ciutat de Parella i un vermut artesanal elaborat a la mateixa propietat, envellit en roure francès i americà i macerat en fred amb plantes i herbes aromàtiques de la zona. La seva aposta per la viticultura sostenible els va portar fa ja més 10 anys a integrar-se a la Custòdia Agrària i a la producció integrada usant abonament orgànic. Clara Salord, el relleu generacional d'aquest petit grup impulsor, ha pres ara els comandaments per seguir implementant millores que els portin a la producció ecològica.
El vermut del celler Binitord
Binifadet
Les vinyes de Binifadet es troben al sud de Menorca, en una zona de subsòl calcari i en parcel·les tancades pels tradicionals murs de paret seca que protegeixen les plantes de la tramuntana.
"Actualment, produïm al voltant de 90.000 ampolles anuals", explica el gerent Lluís Anglès. El vi més venut és el Merluzo, un blanc lleuger elaborat principalment amb malvesia i moscatell. Entre la part alta de vins d'aquest celler s'hi troba la gamma Tanca (blanc, Tanca n.12, i rosat, Tanca n.13, que han estat considerats com a millor blanc i rosat de les Balears per la Guia Peñín en les seves últimes tres edicions). Un celler que és familiar i que no deixa de créixer en projectes. "Aquest any hem incorporat a la nostra empresa la gestió de tres establiments a Menorca: Bucaners, un xiringuito a la platja de Binibeca; La Cantina, que és el restaurant de la Galeria Hauser&Wirth a l'Illa del Rei (una illa al centre del port de Maó); i l'American Bar, un establiment gairebé centenari al centre de Maó", detalla Anglès. Projectes perquè siguin redescoberts pels mateixos menorquins i pels visitants fortuïts o assidus.