Moco Museum és la paraula de moda al nostre país. Milers d'instantànies del nou centre d’art privat impregnen les xarxes socials amb la cultura com a peça central i el rosa com actitud. “In art we trust”, el nou lema. Al cor del barri del Born i al costat del Museu Picasso i el de les Cultures del Món, s’ubica el recentment estrenat Moco Museum ('mo' d'art modern i 'co' de contemporani) a l’antic palau Cervelló.
"Benvolgut visitant, el Moco Museum és un museu orgullós de ser independent, ubicat a Amsterdam des del 2016 i, ara, amb una segona seu a Barcelona", realcen en el fulletó d’entrada Kim & Lionel Logchies, el matrimoni holandès fundador i propietari de la col·lecció d’artistes contemporanis que ha rebut més de dos milions de visitants als Països Baixos de 120 nacionalitats diferents. Com a curiositat, els artífexs van valorar, en primera instància, obrir-lo a Florència, però van canviar ràpidament d'opinió quan van veure l'històric recinte barceloní del palau Cervelló i en van quedar enamorats. O “meravellats”, com destaquen a les entrevistes.
El Moco Museum havia d’obrir la segona seu a Florència, però els impulsors es van enamorar del palau Cervelló de Barcelona
La llibertat de fer el que et ve de gust
"A Amsterdam i aquí, a Barcelona, hem seguit la filosofia de rehabilitar un local antic que al seu dia va pertànyer a una elit blanca i privilegiada per obrir-lo al món i al públic", assenyala Logchies sobre el palau Cervelló, que fins al segle XVII era la residència de la família noble que li va donar nom. "Som un centre privat sense ajudes ni subvencions i això ens dóna llibertat per fer el que volem", conclouen.
David LaChapelle, Jesus is my Homeboy: Last Supper | Gemma Fontseca
I, per descomptat, la llibertat és absoluta i variada, a gust i mida dels impulsors. Warhol, Kusama, Kaws, Basquiat, Banksy (juguesca sempre segura), OsGemeos, Haring, Hirst, LaChapelle i molts més. Sense oblidar, tampoc, l’aposta d’art digital immersiu de TeamLab, Les Fantomes i Studio Irma, que exploren les infinites possibilitats a la part final de l’exposició. I, sens dubte, l’inquietant Guillermo Lorca, amb unes seqüències dramàtiques, fosques i surrealistes que eludeixen les fotografies dels joves assistents. No poden deixar de mirar-ho. Així és l’art contemporani: experimentació, commoure a l’espectador i involucrar el nostre activista interior.
L’art contemporani és experimentació, commoció i impuls del teu activista interior
“In art we trust”, el lema de Moco Museum | Gemma Fontseca
El Moco Museum obre portes a una iniciativa trencadora que porta aire fresc a l'agenda cultural de la ciutat (i que tant necessita des de l’inici de la pandèmia). La paraula Moco pot sonar millor o pitjor depenent de l'idioma, però el que és segur: no deixa indiferent. 41 anys d'art modern en una hora de recorregut, enmig de frases provocadores, codis QR, escultures, animacions digitals, pintures, vídeos i la il·luminació perfecta, per situar l’usuari al centre de tot. Benvinguts al món de color rosa. Benvinguts a Moco Musem, el postureig que Barcelona necessita.