L'or és sinònim de riquesa. S'utilitza per produir joieria, és clar, i també per afegir un toc d'esnobisme a productes de luxe de tota mena. Però també el fan servir en la indústria: l'or és més present en les nostres vides del que pensem. No és el mineral més rar de la terra, però és molt més car que altres metalls molt més escassos. Les seves propietats -més enllà del valor que se li ha atorgat al llarg dels segles- és la clau per explicar per què l'or és tan car.
No és or tot allò que brilla. Així, segons els científics, la Terra brillaria molt menys si no fos per una pluja de meteorits que va tenir lloc fa uns 3,9 mil milions d'anys. Basant-se en les anàlisis d'algunes de les roques més antigues del nostre planeta, els experts han descobert la primera prova directa que una pluja de meteorits va canviar la composició química de la Terra. Aquesta troballa provaria la teoria que els meteorits van portar a la Terra, quan aquesta comptava amb pocs anys de vida, l'or i altres metalls preciosos.
L'or és el metall més mal·leable, brillant, és conductor i resistent a la corrosió: aquestes propietats fan que sigui un metall ideal per a la indústria
I durant milions d'anys el centre de la terra ha anat expulsant vetes d'or cap a la seva superfície. S'han trobat peces d'or en coves paleolítiques, marcant el primer contacte de l'ésser humà amb aquest material.
L'or és el metall més mal·leable, és a dir, és capaç d’estendre’s en làmines o fils molt fàcilment sense que es trenqui o fracturi. Una altra característica de l'or és el seu especial color brillant, unes qualitats que li donen usos pràctics i superficials en iguals quantitats. En les joies és la perfecta translació de l'amor, de fet es fa servir en aliances de noces i anells, però també en tota la resta d'oferta de joieria. Com a inversor, sempre ha estat un valor refugi en temps de crisi econòmica.
Així mateix, a causa de la seva bona conductivitat elèctrica i la seva resistència a la corrosió, així com una bona combinació de propietats químiques i físiques, l'element 79AU es va començar a emprar al final del segle XX com a metall en la indústria, especialment en l'electrònica. Aerospacial, medicina, arquitectura, electrònica, armamentística, motor... satèl·lits, telèfons, vehicles i avions contenen or. Fins i tot enviem or a l'espai en les viseres dels astronautes per protegir-los de les radiacions del sol.
Valor refugi
A tot el món l'or s'ha usat per a vehicular el canvi monetari, ja sia per l'emissió i reconeixement de les monedes d'or o de l'or sense encunyar, o a través de bitllets de paper convertibles en or establint els patrons d'or en els quals el valor total de la moneda emesa es representa per les reserves emmagatzemades d'or. Les civilitzacions al llarg de la història s'han deixat seduir per aquest preciós metall per donar valor a les seves monedes: fenicis, grecs, romans i egipcis. Aquests darrers fins i tot s'enterraven coberts d'or.
L'or ha representat la riquesa de les nacions al llarg de la història. El 1792 els Estats Units fixa el preu del preuat metall en dòlars i va començar la febre de l'or. A principis de la Primera Guerra Mundial a les nacions en guerra es van desplaçar cap a un estàndard d'or fraccional, inflant les seves monedes per finançar l'esforç bèl·lic. Després de Segona Guerra Mundial l'or va ser substituït per un sistema de moneda convertible i més tard al sistema de Bretton Woods. El Patró or, i la convertibilitat directa de les monedes amb l'or han estat abandonats pels governs del món, sent reemplaçat per la moneda fiduciària. Suïssa va ser l'últim país de lligar la seva moneda a l'or fins que els suïssos es van unir al Fons Monetari Internacional el 1999.
L'or sempre ha estat un valor refugi: durant la crisi econòmica va assolir el seu preu màxim amb 1.913,5 dòlars per unça el 23 d'agost de 2011
Això no obstant, l'or ha estat un valor refugi sempre. L'enèssim exemple d'aquest valor el trobem amb els increments del seu preu durant la darrera crisi financera. La feblesa del dòlar va disparar la demanda d'or l'any 2009, quan va passar la barrera dels 1.200 dòlars per una unça.
Posteriorment l'or va tenir noves alces el maig de 2011 quan la crisi del deute de la Unió Europea va fer sentir la compra d'or com un actiu segur. Des d'abril de 2001 el preu de l'or s'ha més que quintuplicat en valor respecte al dòlar amb un nou màxim de 1.913,5 dòlars el 23 d'agost de 2011.
Minar
Des d'aquells febrils buscadors d'or i fins avui la mineria de l'or no ha canviat gaire, si bé l'ús de la tecnologia s'ha estès en aquesta indústria.
Trobar una mina d'or és una tasca complicada i pot arribar a suposar deu anys de treballs per a enginyers, químics i geòlegs per trobar una localització potencial. I fins i tot tenint sort, les possibilitats de desenvolupar una mina són ínfimes. Només el 10% de les localitzacions contenen prou or com per a justificar la inversió.
Gairebé la meitat de l'or es troba en la joieria, els inversors privats acaparen el 20%; els bancs centrals concentren el 17% de l'or i el 13% restant es troba en tecnologia
Així i tot, la quantitat d'or que hi ha sobre la faç de la Terra és molt minsa. Els experts calculen que hi ha unes 190.000 tones d'or en la superfície de la terra, penjant dels nostres dits, colls i altres indrets, aproximadament. Així toca a una unça d'or de 24 quilats per persona. Gairebé la meitat de l'or es troba en la joieria, els inversors privats acaparen el 20%; els bancs centrals concentren el 17% de l'or i el 13% restant es troba en tecnologia o... en les nostres boques, donat que els dentistes utilitzen aquest metall en les pròtesis dentals.
El futur de l'or
Els països amb les principals reserves naturals d'or són Sud-Àfrica, els Estats Units, Austràlia, Rússia, i Indonèsia, però trobar noves ubicacions és molt complicat i molt car. Els geòlegs calculen que només queden unes 55 tones d'or enterrades en l'escorça terrestre. Això significa que si el ritme d'extracció d'or segueix al ritme actual, el nou or s'acabarà d'aqui a 20 anys. Alhora, si els costos de trobar-lo i extreure'l segueixen augmentant, és molt probable que l'or acabi sent molt més car. Molts desitjarien que el rei Midas fos viu.