El caixmir és una de les fibres més preuades del món, sobretot per fer bufandes i jerseis. És més suau, lleugera i pot ser fins a tres cops més aïllant que la llana d'ovella. La llana de caixmir és de textura fina i forta, lleugera i suau. Els colors originaris, sense tenyir, són diversos tons de gris, marró i blanc. Ha estat un material preuat durant segles i la seva qualitat es paga. Un jersei de caixmir de luxe pot costar fàcilment 500 euros. Per què és tan car el caixmir?
El pèl de la cabra
El caixmir no prové d'una ovella, sinó d'una cabra i hi ha referències a aquest tipus de llana des del segle III aC a l'imperi Mughal. Aquests animalons provenen originàriament de la regió de Caixmir, al massís de l'Himàlaia, on les temperatures cauen fins a menys 30 graus, però actualment se'n crien a la Xina, Mongòlia, Afganistan, Iran i l'Índia. En aquest fred clima, les cabres han desenvolupat una cobertura gruixuda i calenta. Però, al contrari que les ovelles, no és el pèl de fora el que s'empra per fer peces de roba, sinó el pèl que toca la pell, just a sota.
Mentre que una ovella pot produir de mitjana 3 quilos de llana, una cabra de caixmir només produeix uns 200 grams. I a diferència de les ovelles, les cabres no s'esquilen, sinó que es pentinen, per aconseguir el caixmir. A més, les fibres només es poden recollir un cop l'any, cap a la primavera. Per acabar-ho d'adobar, les fibres s'han de netejar i seleccionar. Donada la poca quantitat de producte que cada animal produeix, el subministrament és limitat.
Processar el producte comporta una quantitat considerable de treball. Primer s'han de tintar i després airejar perquè no s'aglomerin, sempre procurant que la seva finor no s'espatlli en el procés, donada la seva delicadesa, els químics la poden malmetre. Un cop cardades les fibres, es pot crear un fil i un cabdell. La qualitat de la fibra del caixmir prové de la seva finesa, que es troba entre les 12 i 15 micres, mentre que una fibra de llana oscil·la entre les 20 i les 40 micres, explica el director tècnic de l'empresa Teixidors, Jaume Mas.
Amb la llana de caixmir pura es fan diverses peces de roba, barrets, jerseis, jaquetes, etc. Per fer una bufanda es treballa amb el producte d'una cabra, però per fer un jersei necessites el producte de deu cabres, aproximadament. Els productes amb barreja de caixmir han incrementat la seva popularitat darrerament, però no són 100% de pèl de cabra. Si un producte diu ser de caixmir, però és barat, segurament és fals. "Hi ha mitjans tècnics per aconseguir que la llana arribi a les 14 micres, hi ha un gran mercat de falsificacions", avisa Mas.
El director tècnic de l'empresa de Terrassa, Jaume Mas, bromeja dient que "al món hi ha més caixmir que cabres", amb relació als productes que no són de caixmir realment.
Preus i desertificació
"La majoria de caixmir prové de les regions d'Àsia", explica l'expert. La Xina ha passat a ser el major productor de llana caixmir en cru amb unes 15.000 tones l'any 2018. El país té una població de 120 milions de cabres d'un total de 700 milions al món.
Mongòlia produeix unes 3.000 tones, Índia, Iran, Afganistan, Turquia, i les repúbliques de l'Àsia Central en produeixen quantitats significatives però menors. El total anual és d'unes 15.000 a 20.000 tones.
"Un quilo de caixmir costa 140 euros o més, perquè la demanda ha crescut molt, mentre que un quilo de llana val 15 euros"
La Xina va exportar l'any passat unes 2.000 tones de caixmir i representa el 60% de la producció anual mundial. El valor total del mercat del caixmir al món ascendeix a 90 milions de dòlars, un preu un 17,8% superior al del 2017. "Nosaltres quan comprem un quilo de caixmir costa 140 euros o més, perquè la demanda ha crescut molt, mentre que un quilo de llana val 15 euros", explica.
Aquesta pujada de preus s'explica perquè el govern xinès va aplicar unes restriccions mediambientals molt restrictives que van derivar en milers de sacrificis de cabres. La raó? Les cabres s'ho mengen tot i arrasen allà per on passen. L'increment de la població de cabres ha causat una forta desertificació en certes zones de la Xina i Mongòlia, disparant el nombre de tempestes de sorra i pol·lució, matant també molts animals per desnutrició. La degradació de les pastures mongoles s'ha incrementat en un 65% i també han apujat les temperatures a la zona. Un luxe molt car. Massa fins i tot.