Dilluns serà el dia en què, per fi, alguns bars i restaurants podran pujar la persiana. Alguns. Empresaris i comerciants organitzats aquests dies en diferents reunions i mobilitzacions no s'han cansat d'acusar l'executiu d'"enfonsar l'economia", "improvisar" i "ofegar-los". A l'horitzó: la pèrdua d'uns 350.000 llocs de feina que podrien ser un milió, segons la patronal, a finals d'any.
La pressió i indignació creixien al carrer i el sisme entre els partits del Govern s'evidenciava. Els departaments de Salut i Interior treballaven en un pla de desescalada light per reobrir bars, restaurants, teatres, gimnasos i altres activitats. Va aparèxier en forma de filtració a El món a RAC1, i això va acabar d'escalfar els ànims de l'empresariat. Fins a les 18 hores? Fins a les 21 hores? El pla de Salut preveia la reobertura al 30% d'aforament, tant a la terrassa com a l'interior, encara que només fins a les 17 hores. Protestes. Al final, es reobriran fins les 21.30 hores, amb terrasses al 100% i interiors al 30%.
La titular de Salut, Alba Vergés, va deixar caure la setmana passada que el seu departament treballava en aquest pla, al mateix temps que demanava "un últim esforç" i anunciava la pròrroga del tancament dels establiments 10 dies més per reduir els contagis de covid-19. "Necessitem aquests 10 dies", argumentava també el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. La mesura ignorava (per enèsima vegada) el clam del sector que en dies previs s'havia reunit per consensuar propostes amb una bona mostra de restauradors (des de Ferran Adrià a Joan Roca, Carme Ruscalleda o Jordi Cruz, entre molts altres) i el Gremi de Restauració de Barcelona a l'hotel Majestic. Tot i que el sector sentia que per al Govern, el que vivien era un dany col·lateral en una empresa de major alçada, tenien lloc per a l'esperança perquè pensaven que, a l'hora de reobrir, es prendrien mesures més sensibles. Queda poc marge de dubte: si no hagués estat per la filtració intencionat, haurien ampliat l'horari?
Reobrir fins a les 21.30h no és la panacea
Emperò, les noves mesures del dilluns no signifiquen que tots els negocis obrin. Amb les xifres a la mà, molts locals han d'operar al 70% per plantejar-s'ho. Primer, perquè el retorn a l'activitat suposa deixar de percebre qualsevol tipus de mesura fiscal (de les poques que hi ha) a la qual hagin pogut acollir-se aquests mesos (per exemple, la baixada del lloguer o el temps extra que tenen per començar a amortitzar els crèdits ICO). Segon, perquè reobrir també suposa deixar de comptar amb qualsevol ajuda directa i fer front a les nòmines dels treballadors que deixaran d'estar en ERTO. No surten els números.
Una situació a les antípodes de les ajudes directes del 75% (en base a la facturació d'aquest mateix mes de l'exercici anterior) que tenen els establiments a Alemanya o els 10.000 euros que rep cada empresari (i sense fer preguntes) de forma directa per part del govern francès.
A Barcelona, els números de petits i grans establiments són de crack del 29. A instàncies de la Cambra de Comerç de Barcelona, les associacions de restauradors i comerciants més importants es reunien aquest dimarts a la Llotja de Mar per fer balanç -representen 70 agrupacions, 20.000 empreses i autònoms, així com 43.000 establiments amb 185.000 treballadors, el 6% del total d'empleats de Catalunya-. Els 10 dies d'agonia i tancament han portat molts negocis a una situació "insostenible" -en paraules del president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau-. Després d'aquella reunió, hi va haver una pluja implacable de lletjos i retrets al Govern -en concret, al president en funcions, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, tots dos d'ERC-, per "ofegar" milers de famílies, per "no demostrar la sensibilitat necessària per entendre la desesperació dels empresaris i treballadors" i per no tenir "en compte en cap moment les necessitats dels sectors econòmics, principalment, la restauració, comerç, eixos i centres comercials, que són els grans perjudicats. Roger Pallarols, el director del Gremi de Restauració de Barcelona, insistia a dia i mig de conèixer-se quines serien les mesures que l'administració continuava "ignorant el sector, improvisant i enfonsant l'economia". Les dures mesures de tancament han causat una bretxa important entre el Departament de Salut i el d'Empresa. Els cinc gremis i associacions de la restauració només van salvar de la crema el titular d'Empresa, Ramon Tremosa, de JxCat.
Reobertura, però absència total d'ajudes sectoritzades
Aquest horitzó de reobertura a la baixa és un nou cop de maça. Principalment, perquè les ajudes segueixen sense arribar i perquè no hi ha cap pla integral de rescat. Si molts autònoms van viure fa un parell de setmanes una situació quasi surrealista competint entre ells en uns Jocs de la fam digitals al web del Departament de Treball per guanyar 2.000 euros, aquesta setmana l'esperpent arribava a cotes màximes. La polèmica, la disputa entre els socis de Govern i l'allau de crítiques, va servir perquè la direcció general d'ordenació de la Seguretat Social passés a permetre cobrar l'ajuda per cessament de l'activitat als autònoms que mantenien el take away o l'entrega a domicili i perquè Chakir El Homrani destituís el dilluns la cúpula del seu departament després de les crítiques per "reforçar i renovar-lo", mentre demanava disculpres i Aragonès anunciava un "suport continuat, no d'emergència".
Per defensar l'oportunitat de prorrogar les mesures de tancament, tot i que sigui amb una ampliació horària, el Govern es recolza en les dades d'incidència de la covid-19, que "confirmen una estabilització a la baixa de la situació epidemiològica", amb una incidència acumulada de 371 casos per 100.000 habitants, 539 llits d'UCI ocupats (la xifra hauria d'estar per sota els 100). Encara que les dades millorin, segons els experts no són del tot propícies per reobrir amb normalitat. Així ho manifestava l'epidemiòleg i expert principal sobre el coronavirus del Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès), Pasi Penttinen, aquesta setmana. Vaticinava que a Espanya augmentaran els morts per la covid-19 les properes "dues o tres setmanes" perquè "Espanya, com molts altres països europeus, ara mateix està enmig del pic de la segona onada de la pandèmia". Per al cap de Malalties Infecciosos de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Benito Almirante, aquest pla de desescalada "s'ajusta a com ha estat l'evolució de la pandèmia aquestes últimes setmanes".
Amb la vista posada en la campanya de Nadal que els suposa tradicionalment fins a un 50% de la facturació anual, són molts els negocis que a es plantegen els menús i creuen els dits perquè, tot i que sigui a la terrassa, es pugui brindar, celebrar i gaudir.