D'acord, si no porta garrofó i no sé quantes coses més no és una paella: és un arròs amb coses. 100% d'acord. Però que l'argumentari no ens tregui la il·lusió ni una bona idea per obrir negoci al costat de la Boqueria. The Paella Club és el restaurant que el bilbaí Alex Betolaza i el mexicà Alex Villar van obrir fa ara quasi un any i mig. Dues cultures, vint anys de diferència entre els dos socis (van al 50% en la seva SL) però una passió comuna per la cuina mediterrània i un desig propi d'explicar a la comunitat de visitants intermitents que té la ciutat de Barcelona que una altra paella és possible.
Villar va criar-se al Canadà però va mudar-se a Espanya per cursar estudis de cuina al Basque Culinary Center. El seu pas com a cuiner pel NOMA (Dinamarca) va ser del tot efímer, però no el va fer perdre la il·lusió que involucrar-se com a soci en un restaurant propi era la millor idea. Actualment, en els 126 metres quadrats del The paella Club treballen cinc persones i donen menjar a unes 80 persones setmanalment amb experiències des dels 45 als 85 euros.
Però, per què un restaurant de paelles? Betolaza ho resumeix amb una reflexió que va fer-se quan era ell qui visitava altres països per aprendre sobre les seves especialitats: "Cada cop que viatgem a una destinació nova volíem explorar el lloc al 100% i part d'això es tradueix a voler menjar els seus plats més típics, més icònics". D'aquí neix la idea de fer paelles, "no conec ningú que hagi vingut a Espanya i no hagi pensat "he de provar la paella" i, quina millor manera de provar que fent-la tu mateix?".
De moment, la seva és una fórmula sense cotilles, oberta a la crítica en la qual sobretot intenten assegurar-se que la clientela surti contenta i hagi après coses interessant sobre la cuina mediterrània va fent via. "En un dinar poden provar diferents receptes de paella en lloc de solament una perquè en cada classe cuinem fins a quatre receptes de paella diferent" explica Villar. Unes de les seves creacions més demandades és l'arròs amb costelletes de porc, bolets, alls tendres, romaní i oli de tòfona. El xef executiu de l'espai reconeix que els xefs de l'espai "al seu torn cuinen platets addicionals per assegurar una experiència gastronòmica completa, de 360°".
Tampoc no es vol que el barceloní passi de llarg. "És un tipus de restaurant diferent que també interpel·la els clients locals, és més que simplement aprendre a cuinar paella, és explorar el seu propi territori a través d'ingredients locals de productors petits que no coneixien", resumeix Betolaza.
"Hem aconseguit que The Paella Club celebri el seu primer any de forma exitosa i, en un futur, ens encantaria obrir un altre restaurant junts"
Villar afegeix: "Una part important del nostre model de negoci és rebre crítiques constants dels nostres clients per saber quin aspecte podem millorar, però la veritat és que sempre obtenim valoracions positives".
És el primer restaurant que obren junts i el projecte, que els va costar una inversió de prop de 200.000 euros, encara no ha vist els números negres. Però no amaguen que els encantaria fer créixer la seva societat i, potser, encarar-se cap a una de les seves altres passions que no tenen midó: els cafès artesanals."Hem aconseguit que The Paella Club celebri el seu primer any de forma exitosa i, en un futur, ens encantaria obrir un altre junts". A la Barcelona dels cinc milions de turistes estivals que gasten un 44% del seu pressupost en restauració tot és possible.