Therese Jamaa: "El meu projecte és que la Mobile World Capital es quedi a Barcelona"

La 'General Manager' de GSMA, impulsora del gran esdeveniment mòbil, aposta perquè la tecnologia s'utilitzi per canviar la vida de les persones

Des del febrer del 2016 Therese Jamaa és General Manager de GSMA, la plataforma d'operadors i empreses de telecomunicació que organitza el Mobile World Congress, però ja estava enamorada de Barcelona des de molt abans. Destaca que la ciutat ja es ven per si sola però ella vol més: aconseguir que la ciutat comtal sigui la Mobile World Capital més enllà del 2023 és el seu objectiu i portar a la ciutat projectes innovadors perquè es desenvolupin aquí, l'altre.

Per la seva tasca divulgadora –i segurament també pel seu carisma, que contagia entusiasme per la seva feina- aquesta setmana Jamaa ha estat guardonada per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Dona TIC 2016 en la categoria Divulgadora. "És un gran honor per a mi, reconeix també el treball de l'equip de GSMA i també de la Mobile World Capital. A més em confirma per què m'encanta viure aquí, on visc des de fa 15 anys. Era el meu somni", apunta entusiasmada.

Avui dia hi ha moltes propostes per promoure les vocacions tecnològiques en joves i dones. Com les valora?
Sabem que hi ha oportunitats de treball en el món de la tecnologia. A VIA Empresa heu publicat que hi haurà 900.000 llocs de treball en el 2020, segons l'informe de la Comissió Europea i ningú pot quedar-se fora d'açò, ni homes ni dones. És trist avui dia veure que moltes de les dones es queden al marge no perquè no volen, sinó perquè no han escollit el camí per arribar allí. La GSMA és l'associació de 800 operadors mòbils i 300 empreses de l'ecosistema telecom i veiem que hi ha iniciatives, que hi ha un canvi. Per exemple, hi ha milions de persones cercant treball i moltes empreses cercant persones amb un perfil més tecnològic, gent amb coneixements. Al Mobile World Congress només hi ha un 20% de dones, i no perquè no han volgut, sinó perquè no hi ha dones que hagin fet el camí per arribar allí. La resposta és començar a fer que aquest món les atregui d'una manera o una altra perquè no hem presentat els elements per seduir a les nenes. Hi ha iniciatives com mentoring i coaching per a dones que són més joves i està ben que tinguin un mentor que les acompanyi.

Ho fan a través de les empreses que estan en la GSMA?
Ho veiem en els operadors, però en GSMA també ho fem. Aquí hi ha gent que tenim en el team que intentem que vegin altres estils, que intercanvien informació perquè si tens un manager directe, igual no et sents a gust per dir-li què vols canviar realment.
 

Foto: Lali Álvarez


I com a directiva d'una entitat tan important com la GSMA, com veu la situació de la dona al món tecnològic?
Crec que hi ha barreres, és veritat. No tancarem els ulls i dir que tot és perfecte. Hi ha encara, fins i tot, una diferència en els salaris, però s'està treballant molt en açò. En la nostra seu, en RRHH, volem ser un exemple i si un lloc s'anuncia, i rebem quatre propostes, volem considerar igualment a homes i dones, encara que després agafis al millor, no a la dona per ser-ho. Però volem que estiguin, que hi hagi més presència de dones en els nostres esdeveniments. Encara que no ho minimitzo, també crec que és una qüestió d'actitud, de si pots lluitar més. A mi no em van donar res, per arribar aquí vaig haver de passar per Londres, per arribar a aquest projecte, vaig passar per uns altres com vendre vaixells. No és fàcil, jo no volia viatjar tant perquè tenia dos nens, però era com un sacrifici, perquè si donava, em podia acabar portant a algun lloc. És molt important l'actitud, el no asseure's: has de lluitar, treballar i perseverar. I si no surt bé, no passa res, tornes a provar, però cal ser constructiu perquè no ens regalaran res. Jo no sóc enginyera, podria dir "què faig aquí?". Quan treballava en Internet of Things (IoT), pensava que mai podria fer-ho, però vaig pensar que ho faria amb el millor equip per trobar projectes com que una nevera t'avisi si un ancià fa més de cinc dies que no l'obri.

És per a açò pel que ha de servir la tecnologia? Per a millorar la vida de les persones?
Sí, perquè tenir tecnologia per tecnologia no té sentit. Quan em van explicar el IoT al principi no vaig entendre l'interès, vaig pensar en què em canviaria la vida programar la meva cafetera, no em faria més feliç i a més, rebria missatges d'una cafetera cada dia! No em va convèncer. Però per convèncer la gent havia d'estar convençuda jo i calia passar per aquella etapa, preguntant-li a la gent normal. Una companya em va dir el tema de la nevera sobre la gent gran, una altra em va explicar que a Catalunya s'ha fet un pijama per a bebès que incorpora un termòmetre, per no haver de despertar al bebè, que es connecta amb el mòbil. Ho fa gent que està pensant pera què pot servir realment aquella tecnologia. Per exemple, hi ha projectes dels operadors per a gent amb discapacitat intel·lectual que treballen en què el mòbil indiqui com funciona la impressora, perquè ells ho obliden. D'aquesta manera és com la tecnologia millora la vida d'algú i per a l'operador és una manera de millorar la vida d'algú. Crec molt en això.

Les novetats que veurem al febrer en el Mobile estaran relacionades amb aquest tipus de projectes?
Sempre hi ha hagut un tema social, darrere de cada tecnologia ha d'haver-hi açò, ho ensenyen des de fa anys. El que sí que és important és quan es treballa amb les fundacions, ja que les empreses de tecnologia tenen iniciatives que poden servir. Moltes vegades, sota el lema de corporate social responsability, poden aportar un projecte nou, donar fons per a un projecte, però després desapareixen perquè necessiten sostenibilitat. Puc convèncer a una empresa americana de Sant Diego que vingui i faci el seu projecte, però el que volen és que després el projecte continuï sense ells. Al final, encara que sigui social, necessites que tingui un interès perquè duri i també per a l'empresa, ambdues coses han d'anar juntes perquè duri més en el temps. És molt important. No és només tecnologia, és demostrar realment que canvia la vida de la gent.

Què veurem de nou en aquesta nova edició del Mobile?
Uh! No sóc jo la responsable d'explicar-ho. John Hoffman farà una conferència de premsa com cada any i ell ho explicarà tot, però el que aneu a veure és molt bonic.
 

Foto: Lali Álvarez


Encara que sigui algun detall...
Bé, serà molt gran una altra vegada. Com a General Manager de GSMA aquí, el meu projecte és que continuï aquí la Capital. Avui dia som la Mobile World Capital fins al 2023 i m'encantaria seguir-ho sent després. Vull portar projectes aquí, que vinguin les empreses i que tinguin ganes de seguir aquí, que no siguin quatre dies i marxo. El que és important són totes les novetats que hi ha al voltant, com el 4YFN, un projecte que va començar la Mobile World Capital aquí i on les startups que tenen menys mitjans per agafar un estand de tres plantes, necessiten tenir contacte amb inversors. L'any passat va haver-hi més de 3.600 assistents entre periodistes i analistes i si tens una petita empresa, és una súper plataforma perquè et coneguin. El millor és que aquesta idea s'ha exportat a Xangai i es farà als Estats Units al setembre. Quan la gent parla del Mobile World Congress ja ni l'anomena així, diuen "anem a Barcelona". És el flagship project per a nosaltres i m'encanta que ho sigui. Barcelona és un referent i ara és el moment de fer soroll.

Han anunciat algunes novetats, com una secció solament per a nens, per involucrar-los a la tecnologia, i un altre espai dedicat a dones.
Sí. Els nens del programa Mschools, que es fa a Catalunya amb més de 24.000 nens que desenvolupen apps i juguen amb tecnologia, vindran al Youth Mobile Festival, al recinte de Montjuïc: hi haurà tallers, podran construir robots, impressions en 3D. Ens han arribat 170 propostes de tallers, és genial. Tenim molts projectes però els hem dit que ningú vingui a vendre res, que vinguin amb idees perquè els nens tinguin ganes d'estudiar aquestes carreres. I per exemple hi haurà un vestit que s'encén, un taller per programar-li una emoció al meu robot i les nenes podran passejar pel congrés, parlar amb una dona enginyera, amb una dona metgessa, acostar-se a aquest món. Ho vam fer a Xangai i va ser un èxit havent-ho preparat poc i aquí ho estem fent molt bé. I en el Women for Tech hi haurà speakers d'altíssim nivell, sessions durant tot el MWC, sessions de speed dating i en el 4YFN també hi haurà sessions per promoure la inclusió de dones.

I com la ferma defensora de Barcelona que és, considera que la ciutat pot ser Mobile World Capital més enllà del 2023?
Aquest és un esdeveniment interessant i hi ha molts candidats, però ens encanta estar aquí, no només a mi, també a la GSMA. Ho vaig veure des de fora, com a empresa participant, i és que Barcelona és una ciutat acollidora, hi ha talent, és molt oberta, molt tolerant. La ciutat en si mateixa és fenomenal, hi ha art i bon menjar, però no cal que jo la vengui, ja ho fa sola. Volem fer tot perquè creixi l'esdeveniment i un dels meus objectius és fer que tinguem més coses, més enllà dels quatre dies d'esdeveniment. Estem fent projectes de connectivitat, sensors, etc., per exemple, per saber què fa la gent quan surt del metro quan està en Sagrada Família. Però cal fer més coses, i crec que per això em van donar el Premi Dona TIC, perquè l'important és comunicar sobre les coses que es fan. Barcelona és un regal, té un valor increïble, però cal anar a explicar-ho fora.

Avui et destaquem
El més llegit