Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"La clau és permetre donar a la gent l’oportunitat de treballar com volen i quan volen”

Francesc Arbiol, responsable d'Universal Avenue a Espanya 
Francesc Arbiol
Accedeix
Més dones enginyeres, si us plau
Neus Navarro Barcelona 15|12|2015
0
Dones treballadores del món de les TIC reclamen un món digital on les decisions també es preguin pensant en femení
Les dones en empreses tecnològiques suposen el 25%
LES CLAUS

Al segle XIX, Ada Lovelace va redactar el primer algorisme per ser llegit per una màquina

Fernández: "Hi ha un excés d'exigència de les dones. La majoria de barreres les posem nosaltres"

Ibáñez: "En 2020 hi haurà 825.000 perfils sense cobrir perquè no hi haurà suficients professionals"

Oren: "Hem d'assegurar-nos que sempre hi hagi dones en les taules en què es decideixen coses"

El digital no és només cosa d'homes i un exemple són les germanes i enginyeres industrials Eva i Maria Martin, creadores del portal internacional de catàlegs Tiendeo i guanyadores -en la categoria emprenedora- del primer Premi Dona TIC. També ho són Núria Torralba en la categoria professional; Núria Oliver en l'acadèmica/empresarial i Vanessa Estorach i Caroline Ragot en la de divulgadora han aconseguit el guardó. Un premi que és l'evolució natural de l'empenta que dones com Ada Lovelace (1815-1852) van deixar en la nostra societat i que posa de manifest el vessant femení d'un sector en creixement.

Tot i que molts no ho saben, Lovelace va ser la primera programadora d’ordinadors. Al segle XIX la britànica va redactar el primer algorisme per ser llegit per una màquina. Filla de Lord Byron, Lovelace va estimar les matemàtiques gràcies, en part, a l’interès que la seva mare, Anna Isabella Noel Byron, va inculcar en ella. Considerada com a personatge rellevant en els orígens de la computació, la gesta de Lovelace la porta a col·lació Esperanza Ibáñez, responsable de polítiques públiques i govern de Google, durant la recent Jornada Internacional de Dones Liderant les TIC, celebrada a Barcelona.

Ibáñez es pregunta quin rol juguen les dones en el sector de les telecomunicacions: “Les xarxes socials tenen nom de dona i avui dia les dominem, però hi ha una cosa que no ha canviat. Sembla mentida que no hàgim après gens”, apunta. El que no ha canviat és el domini masculí.

Com Ibáñez, diverses dones directives de grans companyies digitals han reclamat més implicació de les dones en el sector de les Tecnologies de la Comunicació. “Dones advocats hi ha moltes, però dones que puguin treballar al Govern per regular l'economia digital… És necessari que sàpiguen interioritzar aquests canvis”, apunta Emma Fernández, sènior executive de Tech Sector, qui abans havia estat directiva de la companyia Indra i és enginyera de telecomunicacions de formació.

Segons Ibáñez, les dones no s’aproximen a les ciències, a les enginyeries, als números, en definitiva, per quatre raons: “No els són matèries suficientment atractives; pensen que no tindran el nivell que es requereix; no es veuen reflectides en l’estereotip del programador o informàtic i són professions que, per les seves formes de treball, no els permetran conciliar la seva vida professional i personal”. Raons de pes que, segons Emma Fernández, cal aconseguir canviar perquè “hi ha un excés d’exigència de les dones. Crec que la majoria de barreres les posem nosaltres mateixes”, apunta.

 
Un moment de la intervenció d'Esperanza Ibáñez. Cedida

També cal una cultura diferent, considera. “Manca visibilitat de les dones en els mitjans de comunicació. L'estereotip de la dona dedicada a la tecnologia és que és friki i rara, però som persones bastant normals”, al·lega Fernández. Segons l’enginyera, el problema de les dones en les TIC “ve de l'escola primària, el gust per les ciències i les matemàtiques no s'està inspirant ni en homes ni dones, i està baixant el nombre de llicenciats en carreres científiques i tècniques, malgrat que estem en un món cada vegada més digital”.

Manquen professionals
Aquest desinterès que denuncia Fernández també té conseqüències directes en el mercat de treball, ja que denuncia que “estem tenint molts problemes per trobar especialistes”. En aquest sentit, la directiva de Google assegura que, tot i que la bretxa de gènere s’ha reduït considerablement, “encara no hi ha sincronia entre innovació tecnològica i educació”. I dóna una xifra a recordar: “En 2020 hi haurà 825.000 perfils sense cobrir perquè no hi haurà suficients professionals capacitats”.

A més, i segons explica Esperanza Ibáñez, les dones en empreses tecnològiques suposen el 25%, les dones líders de negocis de Silicon Valley són 3% i solament un 13% de les dones al món són enginyeres. “Els estudis demostren que incorporar dones en la direcció d'empreses tecnològiques augmenta un 35% la inversió”, quantifica.

Més matemàtiques i més dones
Emma Fernández, per la seva part, recorda que “en aquest món al qual anem, les matemàtiques seran necessàries, igual que els idiomes són bàsics i entendre millor l'analítica i saber com afecta els nostres negocis hauria de ser més important. Crec que aquest moment és una gran oportunitat per a les dones, vinguin o no del sector tecnològic”.

També Esperanza Ibáñez denuncia que cal cultura, sensibilització i formació. “Necessitem altres coses des del punt de vista de l'empresa i dels companys, gestions de l'autoestima, també des del punt de vista de l'Administració perquè queden moltes coses per fer però des de les empreses hem de donar suport i contribuir al fet que aquestes bretxes es vagin reduint”.

Sobre aquesta implicació que, cada cop, ha de ser més important, també s’expressa la israeliana Hila Oren, fundadora i CEO de Tel Aviv Global, una oficina israeliana municipal que promou les bondats de la ciutat per atraure capital i turisme. Com emprenedora amb visió internacional, Oren reclama que “hem d'assegurar-nos que sempre hi hagi dones en les taules en les quals es decideixen coses, perquè hem de ser més creatius i cal ser diferents”.

L'emprenedora Hila Oren explicant el projecte Tel Aviv Global. Cedida 

Oren, qui posa com a exemple la seva experiència empresarial fundant Tel Aviv Global, considera que “no tots s'adonen de la necessitat de comptar amb dones a l'hora de prendre decisions”. Per això, afegeix, “necessitem que hi hagi dones per aconseguir millors resultats. Encoratgeu-les… quan hi hagi un esdeveniment sempre ha d'haver-hi dones, perquè els models a seguir sempre són homes. Col·leccioneu-les, poseu-les en contacte, capaciteu-les. És un tema en què cal treballar i si no ho fem, no tindrà èxit”.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic