Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"Un festival és un esdeveniment cultural que genera tota una indústria de gran pes al seu voltant"

Albert Salmerón, junta de la Asociación de Promotores Musicales
Albert Salmerón
Accedeix
Joan Tarrada: “El 2020 el primer client de Catalunya serà Espanya”
Laia Corbella Barcelona 19|03|2016
0
El vi i el cava representen el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana, amb grans dinasties familiars al capdavant dels cellers
Joan Tarrada, president de l’Acadèmia Tastavins . Cedida
LES CLAUS

"Que més voldrien a la Rioja i la Borgonya que tenir la diversitat que hi ha al Penedès"

"Si et poses el territori en contra, difícilment tindràs beneficis"

"Freixenet està al capdavant de la producció mundial, és l'empresa que ven més escumós"

"Els italians són uns grans venedors, tenen una ambaixada, una pizzeria, a cada ciutat d'Europa"

Joan Tarrada, president de l’Acadèmia Tastavins, és dels que creu que entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia no hi ha cap barrera. “Al contrari, si ens unim, hi sortirem guanyant; que més voldrien a la Rioja i la Borgonya que tenir la diversitat que hi ha al Penedès”.

L’Acadèmia Tastavins és l’entitat del món del vi més antiga de l’Estat espanyol i té com a objectiu divulgar la cultura del vi en la societat i promoure els vins del Penedès. “Aquest any celebrem els 50 anys de l’acadèmia i la desena edició del Vijazz, un festival per on passen més de 50.000 persones en tres dies i en el que hi participen 45 cellers catalans”, explica Tarrada en una entrevista amb VIA Empresa.

De fet, el Penedès és la comarca que té més superfície de vinya de Catalunya i la que agrupa les grans dinasties familiars amb cellers com Freixenet, Torres i Codorniu.

En quina situació està el sector vitivinícola català?
Jo sóc optimista de mena i ho veig amb una esperança real, estem travessant un moment molt bo. El més important és tenir un producte de qualitat i això ho tenim. Avui en dia hi ha un tracte amb el producte excepcional, les vinyes es cuiden com no s’havia fet en els 40 anys anteriors. Ara surt un raïm d’una qualitat sensacional.

Codorniu va tancar l’any passat amb unes pèrdues de 15 milions d’euros i el control del Grup Freixenet està a la venda. Els grans grups estan sobredimensionats en estructura?
No ho crec. A totes les zones vitivinícoles del món hi ha un parell de cellers que produeixen en gran volum, que multipliquen per 10 el que fa la mitjana. Codorniu i Freixenet són dues empreses capdavanteres del mercat. Està clar que quan aquestes empreses familiars són tan grans han de complir uns objectius econòmics, que és el que passa ara amb Freixenet. Però els alemanys ja fa anys que volen comprar alguna empresa, no és nou, ja fa temps que ens miren. Ho hem de veure com un aspecte positiu, en el fons és una empresa alemanya que ve a invertir a Catalunya. La realitat és que hi ha moltes empreses que inverteixen a Catalunya, no perquè siguem més llestos que els altres, sinó perquè estem en una zona geogràfica, geoeconòmica i geopolítica que no tenen altres zones d’Europa.

D’acord és una inversió, però també pot ser un canvi de propietaris i per tant, d’estratègia. Preocupa al territori?
Crea incertesa; quan una empresa canvia d’accionariat sempre genera incertesa i preocupació, però jo no tinc cap dubte que Henkell & Co és un grup alemany que toca de peus a terra.

Però ho compren perquè els hi surti rendible… Potser caldrà reduir costos.
Si els alemanys inverteixen vol dir que abans ja s’han assegurat que l’empresa està sanejada i que funciona. La política d’aquests grans grups alemanys no és comprar empreses que fan aigües per després aixecar-la, sinó d’empreses líders, rendibles.

El president honorífic de Freixenet, José Ferrer, coneix a tots els treballadors pel seu nom. El grup perdrà aquesta actitud més romàtica?
Nous temps porten a noves costums. Clar que aquesta cultura familiar, paternalista de territori estava molt bé, però és més important que els treballadors cobrin i que al pagès se li pugui pagar el raïm a un preu una mica més digne. Si això ho hem de fer sense anar a la missa del poble els caps de setmana, no passa res. És a dir, està clar que hi haurà una reestructuració però és imprescindible mantenir els llocs de treball amb bones condicions. No crec que els alemanys segueixin una línia contrària a l’actual. I si no respecten al territori i la seva gent, ja els hi plantarem cara. Si et poses el territori en contra, difícilment tindràs beneficis. Ara bé, a Henkell & Co no se’ls hi coneix cap actuació mal feta enlloc.

Quin és l’èxit de la concòrdia familiar en grans dinasties propietàries d’aquests cellers?
Totes tenen un mateix escenari amb dues potes que són vitals per la continuïtat i l’èxit del negoci. Una és que s’han rejovenit, és a dir, ja tenen els fills o els nets al capdavant de la direcció, per tant la tecnologia s’ha integrat en el procés i són conscients del mercat global. L’altra pota és que tenim un mercat molt proper a Barcelona, on el consum del vi català encara és molt reduït. És a dir, sense oblidar l’exportació, el mercat nacional encara té molt recorregut.

El cas Freixenet semblava que tenia un disseny d’organigrama perfecte. Ara queda clar que tenir tres famílies propietàries d’un grup no és una bona recepta.
El model de Freixenet no és dolent, al contrari el model és sensacional. Una empresa que 40 anys endarrere feia 20 milions d’ampolles i ara en fa 200 milions vol dir que és model és sensacional. Felicitats a la família Freixenet! Que ara en aquests moments hi ha cants de sirena perquè algú vol vendre… Jo si tinc una empresa en venda i un grup alemany la vol comprar, ho consideraria un èxit. De fet, fins i tot preferiria que fos un grup alemany que no pas un grup de la competència, com pot ser una empresa francesa o uns italians. No ho veig com un fracàs. Freixenet està al capdavant de la producció mundial, és l’empresa que ven més escumós de tot el món.

En els darrers anys, l'escumós italià conegut com a prosecco ha inundat el mercat europeu. L’enemic del cava català ja no és el xampany francès?
Els italians són uns grans venedors, sempre han sabut vendre els seus productes. Itàlia té una ambaixada a cada poble, és impossible trobar una ciutat que no tingui una pizzeria. Una pizzeria és com un consolat! La gent té la sensació que un prosecco està força bé, ben fresquet i de preu assequible. Ara bé, per mi no té res a veure amb el cava ni amb el xampany, té una altra elaboració. Un vi de tres euros no ens aporta ni riquesa ni qualitat. Ara bé, té el seu mercat, sobretot entre els joves. Nosaltres no tenim un consolat a cada ciutat europea, no tenim un pa amb tomàquet a cada racó d’Europa on puguem donar a tastar un xarel·lo, però hem d’arribar a la gent jove. Dintre del mercat de la bombolla a Europa hi ha un nou competidor, el prosecco. Però nosaltres hem d’anar a la nostra, perquè d'aquí a un temps en pot sortir un altre.

Què s’està fent aquí per promoure la cultura del vi i el cava?
Hem obert fa un any l’Espai Penedès, un local al centre de Barcelona on cada dia fem un tast amb maridatge amb vins i caves del Penedès i per on ja han passat més de 4.000 persones joves. S’omple cada dia. La certesa més gran que tenim, després d’un any en funcionament, és que el Penedès és el gran desconegut i això ho hem de solucionar. Ara hem arribat a un acord amb el gremi de restauració de Barcelona. El món és molt gran i el que hem de fer és aprofitar oportunitats. Jo també sóc molt optimista amb el mercat espanyol. Ara el consum cau, però quan ens divorciem, després de passar un temps de dol amb algun boicot als productes catalans, li garanteixo que el primer client que tindrà Catalunya al cap de quatre anys de ser independents serà Espanya. I el primer client que tindrà Espanya, passats aquests quatre anys de dol, serà Catalunya. Tindrem uns llaços d’amistat, d’intercanvi i relació molt més forts i purs dels que hem tingut fins ara. Jo no aniré a comprar el pernil que es fa a Itàlia, compraré el que es fa a Espanya, i ells seguiran comprant els bons vins i caves que es fan a Catalunya. El dol passa de seguida. El 2020 el primer client de Catalunya serà Espanya.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic