Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"La cultura ha d'aprendre a desenvolupar el 8è art, l'art de demanar"

Juan Mezo, director de Valors&Màrqueting
Juan Mezo
Accedeix
Familia Osorio, cafè colombià torrat a Manresa
Aida Corón Barcelona 29|03|2017
0
L'emprenedor Ivà Osorio importa matèria primera del sud d'Amèrica i Àfrica per vendre a Europa i educar el paladar d'un consumidor cada cop més gurmet
El cafè Osorio es conrea a Sud-Amèrica i Àfrica . Familia Osorio
LES CLAUS

"No volia malvendre, així que vaig anar-me'n a crear el mercat a Europa"

"Al supermercat volen un marge del 60%, nosaltres no ens ho podem permetre"

"El mercat és sensible, la gent ha tastat la diferència i vol cafè de debò"

"Quants poden dir que han tastat el cafè amb el productor? Pocs"

L'Ivà Osorio té una obsessió: el cafè. Des de ben petit sap com és el conreu d'aquest producte, el seu tractament i quines són les regles del joc que hi ha darrere de la comercialització de la segona beguda més consumida del món. Ho sap gràcies a les visites estiuenques a la finca de cafè que té la seva família a Colòmbia, d'on és el seu pare, un terreny que ha aconseguit reflotar amb la creació de la companyia Familia Osorio.

Fa poc més de quatre anys que el projecte es troba en marxa i ja serveix a 46 clients de la restauració i hostaleria de Barcelona i l'àrea metropolitana i a torradors d'arreu d'Europa. Reparteix prop de 220 quilos de cafè torrat a la setmana, un cafè verd que porta directament del sud d'Amèrica i que elabora a la petita torradora que té a Manresa. Tot i que no vol revelar la xifra de facturació, assegura que és "petita", però "suficient" per sentir-se satisfet.

Un cafè responsable
La passió d'Osorio pel cafè no va arribar fins als seus 25 anys. "Va ser just quan van morir els avis, vaig començar a donar un cop de mà al meu pare amb el negoci i vaig interessar-me", relata a VIA Empresa. Va ser un primer moment important, ja que va adonar-se de com estava al davant d'una commodity que "cotitza en borsa i té uns especuladors al darrere".

Tal com recorda, en aquell moment el preu del cafè estava totalment enfonsat, de manera que es va trobar amb una matèria primera de massa qualitat per a un mercat esgotat. "No volia malvendre, així que vaig anar-me'n a crear el mercat a Europa", recorda sobre la decisió que el va empènyer a emprendre. Així va començar a cercar torradors que volguessin perfils de cafès d'especialitat, va guanyar-se la seva confiança i va poder portar a Europa els primers sacs de cafè colombià.


Fotografia: Artur Ribera

Inicialment, el producte provenia de la finca de la seva família i d'amics, als quals havia proposat una col·laboració de futur: "Els vaig pagar aproximadament el doble del preu de cotització, però els vaig dir que durant un any no els compraria cafè. En aquest temps, un enginyer agrònom els ajudaria a millorar la tècnica, perquè sabien conrear, però no tenien coneixement. Sabien el que han heretat de pares a fills i prou". Això l'assegurava tenir un producte amb un valor afegit, un cafè verd conreat en zones preuades i amb una tècnica que donava una aroma i sabor diferenciat de la producció industrial.

Des dels primers sacs que va vendre fins al moment, comercialitza aquest cafè verd (sense tractar) a Espanya, França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. També ha exportat el model d'explotació a Costa Rica, Honduras, Brasil i Rwanda, de manera que els contenidors – amb 12.000 quilos de cafè- que importa des de l'altra banda de l'Atlàntic s'omplen sense cap problema.

Al gust de cada client
Tot i que la venda internacional dóna prestigi al seu cafè, Osorio assegura que el cafè verd que ven als torradors té poc marge de benefici. El gruix de la facturació prové del producte que la companyia torra a la seva planta a Manresa. "Aquí a Barcelona el mercat està en desenvolupament", constata, "estan sortint moltes cafeteries que busquen un producte de major qualitat, pel que vaig decidir aprofitar el boom".


Torrant el cafè de forma artesana. Familia Osorio

En aquest espai, propietat de Familia Osorio des de fa prop de dos anys, hi treballa el mestre artesà que s'encarrega de rebre tot el cafè i torrar-lo segons el grau que demana cadascun dels 46 clients. "Si haig de fer sis quilos d'un tipus de cafè i amb un torrat determinat, ho fem. I si després haig de canviar-ho perquè en siguin 10 per a un altre client, també ho fem", detalla, i ho justifica dient que aquesta personalització és el que busquen la nova onada de locals que estan sorgint.

La venda en el segment del retail, ara per ara, no la contempla. "Al supermercat volen un marge del 60%, nosaltres no ens ho podem permetre. Tenim un preu de compra de cafè en verd molt superior al cafè comercial i si acceptés rebaixar-lo estaria traint tot el projecte", explica. Creu, però, que el moment arribarà: "Als Estats Units hi ha torradors de tercera generació que porten cafè de qualitat al súper. El mercat és sensible, la gent ha tastat la diferència i vol cafè de debò. Ha passat amb la cervesa i el vi, el cafè serà igual".

Reinventar-se en temps de crisi
Com a enginyer de camins va notar de ple la recessió a l'empresa constructora on treballava. Va deixar la feina, va fer un MBA i va tenir dues experiències laborals més en multinacionals, que va acabar deixant posteriorment per dedicar-se al 100% al seu projecte. "Era un cuc que em perseguia. Al treball de final de màster ja vaig crear un negoci de cafè ecològic i distribució europea, i en els meus viatges d'empresa per Europa amb les multinacionals, ocupava el temps lliure buscant clients potencials a qui vendre el cafè. De forma poruga ja anava temptejant!", explica sense poder amagar un somriure.

La inversió va ser tota pròpia, dels seus estalvis i del que va treure amb la sortida de les companyies on havia treballat. Únicament, assenyala, ha hagut de buscar finançament extern per cobrir la compra de matèria primera i el seu transport: "Les línies a curt termini del banc ens ajuden a fer front a la despesa. També contracta una assegurança per si es fa malbé el cafè pel trajecte. Si agafa humitat, es pot espatllar i no sempre s'arregla posant-lo a assecar. Si ho perdo, són molts diners".

La seva rutina és totalment diferent de la que exerceixen les grans multinacionals. Segons explica Osorio, aquestes compren el cafè quan baixa de preu i acostumen a fer-ho a cinc anys. "Intenten aprofitar les oportunitats del mercat i no tenen responsables de qualitat. Es torra fort i la gent ja el comprarà", critica.

Per concloure, es pregunta: "Quants poden dir que han tastat el cafè amb el productor? Pocs. Si no ho fas així, no et diferencies de la resta de cafès que pots trobar en les llistes dels traders".
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic