Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies
"Podrem decidir donar les nostres dades de salut, igual que ara donem sang o òrgans" Bárbara Vallespín, directora del programa d-LAB a Mobile World Capital Barcelona
Bàrbara Vallespín
Accedeix

Innovació: no us en fieu dels 'insiders'

Barcelona 16|01|2017
0
Xavier Ferràs
Xavier Ferràs Degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic
LES CLAUS

"Els 'insiders' estan atrapats pel paradigma actual"

"Assistirem a uns nivells de transformació de la realitat econòmica sense precedents"

"Tendim a pensar en lineal, veient el futur com a una extrapolació del present"

Darrerament em trobo molta gent que es nega a acceptar els canvis radicals de paradigma que està imposant la tecnologia. Gent que manifesta que, "encara que Google o Facebook entrin en banca, sempre seguiran existint les entitats bancàries tradicionals". O que afirma que "els cotxes mai seran autoconduïts: és massa insegur"...

Moltes vegades, són els insiders (persones que treballen el sector, i que són grans especialistes dels mateixos) els que amb major fermesa defensen posicions immobilistes. És lògic: els insiders estan atrapats pel paradigma actual. No és la seva missió imaginar-se un nou ordre de coses. I, en el fons, no volen imaginar-s'ho, doncs poden quedar en situacions compromeses, en evidència, o perdre status-quo. Però el canvi és imparable, i si alguna cosa podem afirmar, és que en els pròxims anys assistirem a uns nivells de transformació de la realitat econòmica sense precedents.

Les grans plataformes digitals (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft, i guanyant terreny, IBM i Uber) estan colonitzant tots els nínxols econòmics, i donant pas a una allau de joves start-ups digitals que tenen característiques similars: potencial d'expansió exponencial, costos marginals nuls, economies d'escala i marca reconeguda. Aquesta tipologia d'empreses tenen dos atributs que seran claus en l'estratègia competitiva dels pròxims anys: intel·ligència de mercat i potentíssims motors de procés de bases de dades massives.

Si Facebook, com s'ha anunciat recentment, vol entrar en banca, pot arribar de forma absolutament segmentada a cada usuari, a casa seva, traçant un perfil psicològic personalitzat del mateix (avaluant renda per càpita, propensió al risc, salut, trets de personalitat, nivell de relacions, etc., d'acord amb els seus moviments a la xarxa social). Pot gestionar els estalvis d'aquesta persona amb potents motors d'Intel·ligència Artificial, invertint dinàmicament els recursos en els llocs més eficients del món a la velocitat de la llum... I tot això sense un sol empleat.

Qui no s'imagina un futur de vehicles compartits i autoconduïts diu que "serien molt perillosos" sense pensar en el canvi de paradigma: els cotxes, virtualment, parlarien entre ells, formant part d'un sistema de mobilitat coordinat; i la connexió de tots els vehicles en una xarxa comuna, governada per programes informàtics avançats, faria gairebé impossible cap accident.

Malgrat això, els insiders segueixen dient que "això és impossible". Com quan Olivetti pensava que sempre, totes les oficines del món, necessitarien màquines d'escriure. O quan Steve Ballmer, president de Microsoft, va afirmar ara fa 10 anys que "no hi ha cap opció que l'iPhone signifiqui un canvi substancial en el mercat de mòbils". És clar, que Ken Olson, un gran especialista en el sector informàtic va vaticinar el 1977 (quan era president de Digital Equipment) que "mai, ningú, per cap motiu, necessitarà a casa seva un ordinador". O quan, anys abans , Thomas Watson (IBM) predeia que "el mercat potencial dels ordinadors serà d'unes cinc unitats anuals en tot el món" (1947). A la mateixa època, Darryl Zanuck, directiu de la 20th Century Fox, manifestava que "la televisió no té futur, ningú s'estarà assegut davant aquesta caixa cada nit". Un gran expert en explosius, l'almirall William Lehay va dir-li al president Truman, a principi del 1945, que "una bomba basada en energia nuclear era absolutament impossible". I no parlem dels experts financers: a principis del segle XX el president del Michigan Saving Bank aconsellava als seus clients no invertir en Ford Motors, doncs "el que és segur és que els cavalls existiran sempre, l'automòbil no és més que un invent dubtós".

La tecnologia canvia les regles del joc i reconfigura els mercats. És impossible predir el futur d'acord amb la realitat actual, perquè tendim a pensar en lineal, veient el futur com a una extrapolació del present on afegim nous ingredients. Però no és així: una tecnologia disruptiva introdueix noves prestacions sovint inimaginables abans, crea noves necessitats, genera nous ecosistemes i cadenes de valor, i transforma radicalment l'escenari preexistent. El que sabem segur és que aquest ritme de canvi només farà que accelerar-se en el futur immediat. I que, si d'algú no ens en podem fiar, és dels insiders, dels especialistes actuals.

 

T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic