Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"Les companyies dels EUA dedicades al carbó són les que més van pujar a la borsa el dia que va guanyar Trump"

Xavier Mena, catedràtic d'Economia d'Esade
Francesx Xavier Mena
Accedeix
Josep M. Piqué: “Espanya s'ha equivocat amb el finançament dels parcs”
Laia Corbella Barcelona 25|01|2017
0

El president de la xarxa mundial de parcs científics i tecnològics, critica que la majoria dels parcs estan endeutats i recorda que són l’ecosistema que connecta la gran empresa amb la innovació

Josep Miquel Piqué, president de la IASP i de la XPCAT i president executiu de LaSalle Technova . L.C
LES CLAUS

"El canvi paradigmàtic és que passem de la R+D+I interna a la innovació oberta"

"El finançament dels parcs espanyols és un model a no seguir, s'ha creat una gran bombolla"

"El parc científic de Skolkovo a Moscou són 10.000 milions d'euros que posa el govern de Rússia"

"L'emprenedoria de base tecnològica és la més escalable, invertible i protegible"

"L'open innovation actuarà sobre tots els sectors, fins i tot als que tenen barreres d'entrada"

L'Stanford Research Park, el primer parc científic i tecnològic del món creat a Silicon Valley l'any 1951, no té res a veure amb el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona o el parc de Skolkovo a Moscou. Sobretot perquè el parc de la UdG està en concurs de creditors des del gener del 2015 com a conseqüència d'un deute de 42,3 milions d'euros, dels quals el ministeri d'Economia n'és el principal creditor. "Espanya s'ha equivocat amb el sistema de finançament dels parcs i ara tots els parcs estan endeutats. És un problema d'Estat, estem parlant d'una infraestructura que és la columna del futur d'aquest país i ningú hi posa remei", critica Josep Miquel Piqué (Barcelona 1967), president de la IASP, la xarxa mundial de parcs científics i de la XPCAT, la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya.

Segons Piqué, els parcs científics i tecnològics són connectors d'ecosistemes d'innovació, l'anomenada global innovation ecosystem. "Els parcs s'han tornat urbans; per tant, les darreres tendències d'àrees d'innovació són de transformar districtes d'innovació com el 22@ a Barcelona; l'àrea d'innovació de Skolkovo a Moscou, o la Ruta N a Medellín", explica en una entrevista a VIA Empresa, durant la celebració del Fòrum FemTalent, una trobada de referència per compartir bones pràctiques i experiències liderades per dones, impulsada per la XPCAT. "El meu objectiu és assegurar que tot el talent de la societat es desenvolupi i quan veus col·lectius que no tenen les mateixes oportunitats, sigui pels cicles de vida o pel sostre de vidre, has de trobar els elements desllorigadors", matisa el també president executiu de LaSalle Technova, el parc d'innovació tecnològica i empresarial de la universitat, creat el 2001.

Quins reptes tenen els parcs científics i/o tecnològics que no tenien fa 30 anys?
Els repte que hi ha ara, a banda de consolidar aquesta economia urbana basada en el coneixement, és el d'entendre que els parcs han de ser connectors del sistema d'innovació global. És a dir, els 400 parcs que formen part de la xarxa mundial d' IASP s'han de connectar perquè tot emprenedor pugui validar l'escalabilitat del seu projecte, des de Barcelona fins a Rio de Janeiro. En aquest sentit, l'estratègia global innovation ecosystem permet generar aquesta velocitat imprescindible avui en dia. L'ecosistema del parc t'ha de proveir de les externalitats necessàries, des del finançament fins a la tecnologia.

Què fa atractiu un parc científic i tecnològic?
L'ecosistema. És a dir, la connectivitat, el talent, la formació, la tecnologia, el mercat i el finançament; tots aquests elements te'ls proveeix el parc des de l'inici. Per tant no és només un tema de hardfacotrs (espais físics) sinó de softfactors. Catalunya és un referent on ens hem especialitzat en tecnologies i en diferents sectors, des de l'IT, el mobile, l'agroalimentari, la biotecnologia, les ciències de la vida...

No ens hauríem d'especialitzar en un sector concret?
Ja hem triat set àmbits industrials estratègics. La matriu de Catalunya és molt completa. Al final el que hi ha d'haver és especialització intel·ligent i, sobretot, que un cop tens una tecnologia que s'aplica a un sector pots fer innovació cros-sectorial. Per exemple, la fotònica es pot aplicar per fer operacions quirúrgiques però també per tallar carn de xai. Ara bé, és cert que hi ha el model de recerca industrial d'Alemanya on s'aplica la lògica de quins sectors volem i quines tecnologies necessitem. És a dir, estan focalitzats en sectors o clústers que desenvolupen, com l'automòbil. A Audi tenen 120 doctorats que estan fent el doctorat a la mateixa empresa.

Critica el sistema de finançament dels parcs espanyols. Què fa que aquests parcs siguin rendibles i viables econòmicament?
És la suma entre la viabilitat dels actius (els edificis, la infraestructura) i de les activitats. Ara bé, hi ha parcs que basen la seva viabilitat en el lloguer, com si fossin un real estate developer, una immobiliària. Si només fan això, la seva lògica de retorn de la inversió és que ells tenen un llogater que paga el lloguer. Però el que fa viure un parc no són les infraestructures físiques, sinó les seves activitats, els softfactors. El finançament dels parcs espanyols i catalans és un model a no seguir, s'ha creat una gran bombolla amb un deute molt fort en la que els parcs han de retornar el deute a l'Estat. Per contra, hi ha túnels que travessen pirineus, centrals d'emmagatzematge de gas i autopistes deficients i no hi ha cap problema. Els parcs estan lligats de mans

Quina solució hi ha?
Si s'haguessin finançat bé els parcs i les infraestructures s'haguessin posat en mans de gestors, ara no tindríem el problema del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida o el Parc Científic de Barcelona, que no poden retornar el finançament. Hi ha infraestructures que han de ser públiques; per exemple, el parc de Skolkovo a Moscou són 10.000 milions d'euros que posa el govern de Rússia; en la majoria dels casos són els governs qui financen la inversió i entreguen els actius als gestors. Per sort, en el cas del Parc de la Salle, tenim un deute molt controlat. Estem creant 50 startups de base tecnològica cada any i estem focalitzats en els softfactors, en crear activitats pels 4.500 alumnes de la universitat.

Per què només aposten per les empreses de base tecnològica?
L'emprenedoria de base tecnològica és la més escalable, invertible i protegible... És a dir, la tecnologia no és que incrementi la productivitat és que canvia els paradigmes dels models de creixement. És aquí on hem de trobar tecnologies que permetin aquests creixements exponencials, que trenquin les lògiques lineals del sistema i dels actors clàssics.

És cert que grans empreses han optat per reduir la inversió en R+D+I i estan externalitzant la recerca en els parcs científics?
Sí, està passant de forma extraordinària. Són grans corporacions que absorbeixen innovació mitjançant la compra d'empreses de base tecnològica de nova creació que surten dels ecosistemes dels parcs de recerca. Els models d'investigació lineal, clàssics en els quals Telefònica tenia 1.000 investigadors no només no són efectius sinó que són ineficients. Avui en dia amb la lògica d'open innovation, el departament d'R+D+I de les empreses és el món. La innovació no només és tecnològica, sinó que també ho és de business model. Hi ha grans multinacionals que venen a La Salle a veure què tenim i què fem. Cada setmana fem calls internacionals amb grans multinacionals per conèixer els reptes que tenen i connectar-les amb startups. Hi ha molta diferència entre les empreses que encara pensen en la seva pròpia recerca i les empreses que estan absorbint innovació perquè col·laboren amb startups. El canvi paradigmàtic és que passem de la R+D+I interna a la innovació oberta.

Hi ha algun sector que destaqui per apostar per la innovació oberta?
El sector fintech ara s'està accelerant molt. The PayPro és una empresa de dos emprenedors del parc tecnològic de La Salle que acaba de rebre 300.000 euros d'inversió i que té una proposta de valor que competeix directament amb la banca mundial. Això és nova economia i això vol dir que la innovació disruptiva es produeix amb mirades diferents, en la diversitat. Cal que l'empresa estigui oberta a absorbir innovacions. Un altre sector que s'ha posat les piles és el sector farma on fins ara la recerca havia estat molt lineal. El que és segur és que l'open innovation actuarà sobre tots els sectors, fins i tot als que tenen barreres d'entrada molt altes, com el sector de l'energia.

Les multinacionals ja no són els grans magnats?
Efectivament. Això és un principi shumpeterià que manifesta que tu tens nous entrants que trenquen el paradigma i obren altres possibilitats. El poder està en els disruptius, però la majoria de les grans corporacions han entès que han d'obrir les portes a la innovació i gestionar els nous fluxos. L'escenari òptim és startups per una banda i grans corporacions que absorbeixen la innovació i que venen a 70 països. En aquest context, els parcs científics i tecnològics són els ecosistemes que connecten el millor de la gran empresa i la startup, on hi ha la interacció entre corporate i entrepreneurship.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic