Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"No hi ha cap tarifa d’aigües de cap ciutat espanyola que el preu el posi l'empresa, les aprova el ple municipal"

Ramiro Aurín, enginyer de Camins i pioner en l'enginyeria ambiental a Espanya
Ramiro Aurin
Accedeix
L'IBI que ha de venir a Barcelona
Neus Navarro / Pau Garcia Fuster Barcelona 30|01|2017
0
L'Ajuntament estudia implantar un impost de béns immobles pel turisme en la presentació del Pla Especial Urbanístic d'Allotjament Turístic, una normativa que l'enfronta als hotelers de la ciutat
A l'Eixample de Barcelona el preu del lloguer ha crescut un 18,3% . Getty
LES CLAUS

Salzberg: "Caldria que l'Ajuntament tingués una mica més de marge per regular la taxa turística"

El consistori remarca que les mesures són "un instrument de gestió de la ciutat turística"

Balañach: "Hem insistit que la ciutat generi un impost específic sobre aquest tipus d'activitat"

Airbnb recorda que el 70% dels amfitrions de la seva plataforma lloga la seva residència habitual

"L'IBI turístic és una idea que està sobre la taula, però encara s'ha d'estudiar", ha deixat caure el regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom. Aquest dilluns Colom i el també regidor Jaume Collboni han presentat el nou Pla Especial Urbanístic d'Allotjament Turístic, el conegut com a PEUAT, que intentarà regular el turisme a la ciutat de Barcelona. I ha estat en la roda de premsa on Colom ha explicat que el consistori estudia la creació d'aquesta nova mesura fiscal, tot i que caldria un canvi en la Llei d'Hisendes Locals que depèn del Govern català.

Tal com es pot llegir a l'informe Pla Estratègic de Turisme 2020, el consistori es planteja repensar "noves mesures de recaptació fiscal que inclogui un ventall heterogeni d'instruments i possibilitats de fiscalització". A més, matisa el text, aquestes mesures "no han de ser vistes com un instrument recaptatori, sinó que han d'entendre's com un instrument de gestió de la ciutat turística".

 
Colom i Collboni, durant la roda de premsa d'aquest dilluns. ACN


La traducció és que el consistori contempla gravar les activitats econòmiques que es basen en la plusvàlua generada a través de les rendes del sòl, en especial, aquelles que suposen un risc per acomplir amb la funció social de l'habitatge, substituint usos sense compensació urbanística, o detonant processos de gentrificació en zones residencials). També les activitats econòmiques que suposen una sobrecàrrega, una ocupació permanent o una explotació exclusiva de l'espai públic adreçat als visitants, en especial en les àrees de gran afluència. En aquest cas, un exemple seria establir un pagament addicional als autocars aparcats en espais de gran afluència com Montjuïc, la Barceloneta o la Sagrada Família.

Per últim, es gravarien les activitats perjudicials per al medi ambient i que suposin un greuge per l'acompliment dels protocols ambientals internacionals.

"Millor un recàrrec de la taxa turística"
Sobre el possible nou impost, VIA Empresa ha preguntat als agents implicats, la majoria dels quals aquests darrers dies ja havien deixat clara la seva posició contrària al PEUAT del govern Colau. Ezequiel Salzberg, president de l'Associació Professional d'Edificis d'Habitatges d'Ús Turístic agrupats en edifici únic (PROHUT), no ha volgut fer declaracions sobre el possible IBI turístic més enllà de recordar que "el que sí que caldria és que l'Ajuntament tingués una mica més de marge a l'hora de regular la taxa turística i que pogués fer un recàrrec sobre aquest impost que autoritzés la Generalitat. Seria una opció per posar una taxa turística més elevada i modular els ingressos segons les zones de la ciutat", ha explicat a VIA Empresa.

D'altra banda, fonts d'Airbnb recorden a aquest mitjà que qui ho hauria de valorar és qui ofereix el servei de pis turístic, no una plataforma on s'anuncia, com la seva. A més, apunten que el 70% dels amfitrions d'Airbnb lloga la seva residència habitual; motiu pel qual tampoc aquesta mesura interpel·laria la majoria dels seus hostes.

D'altra banda, des de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, FAVB, el seu vicepresident i responsable d'assumptes turístics, Joan Balañach, assegura que la seva entitat estava demanant una càrrega impositiva específica. "Hem insistit que la ciutat generi un impost específic sobre aquest tipus d'activitat perquè el turisme té un impacte important sobre la ciutat. Dit d'alguna forma, l'activitat turística se'n beneficia la ciutat i, per tant, entenem que ha d'ajudar en els costos que suposa per a la ciutat".

L'enfrontament dels hotelers
Quant a què ha generat el PEUAT entre el sector, el director general del Gremi d'Hotels de Barcelona, Manel Casals, ha celebrat en declaracions a VIA Empresa que l'Ajuntament hagi elaborat un pla estratègic de turisme. "Està bé tenir un pla estratègic perquè el que no es pot fer és el que ha passat amb el PEUAT: primer has de tenir clara l'estratègia i després, actuar en conseqüència", ha explicat.

Casals, que no ha volgut entrar a valorar específicament aquest pla estratègic, sí que ha reiterat la disconformitat del gremi hoteler amb el PEUAT. "El justifiquen per posar ordre a escala turística, però no ho fa. El PEUAT podria posar-hi ordre, si estigués ben fet, en els allotjaments turístics; però no aporta res a la gestió turística", ha destacat. Al seu entendre, tan sols "limita el creixement d'una activitat econòmica concreta, l'allotjament turístic; però no gestiona el turisme".

El responsable del Gremi d'Hotels de Barcelona ha recordat que "no hem participat en el text, no ens l'han consultat". A més, ha destacat que "no podem estar d'acord en el concepte de decreixement"; i ha defensat un cop més la importància de donar sortida com a hotels a edificis amb destacat valor patrimonial que "difícilment són recuperables per a una altra cosa".

L'altre gran problema del pla per Casals és que "no s'ha garantit la seguretat jurídica de diversos projectes. N'hi havia molts que han quedat encallats. Alguns venien d'anys i tenien certificats urbanístics previs". Casals ha lamentat que, en molts casos, "a algú no li ha donat la gana que fossin hotels i no ho ha permès, això no pot ser. L'Administració també ha de complir amb la legalitat".

No es redueixen els pisos turístics il·legals
Sigui com sigui, Casals recorda que "Barcelona té 10.000 pisos il·legals, uns 50.000 llits, que no es contemplen en el PEUAT. Diuen que faran un pla de xoc, però fa molts anys que ho escolto i veig que segueix havent-hi una quantitat enorme de pisos turístics il·legals a qualsevol plataforma". Per la seva part, Enrique Alcántara, president d'APARTUR, "és una irresponsabilitat no permetre el creixement de l'oferta legal d'apartaments turístics en una ciutat amb més de 6.000 pisos il·legals". Per a aquesta entitat, el repte hauria de ser assegurar-se que s'eradiquen els allotjaments il·legals ampliant l'oferta d'habitatges d'ús turístic legals que paguen impostos i que es poden tenir controlats.

En aquest sentit, una de les principals assenyalades és Airbnb, que amb l'aprovació del PEUAT, i com era previsible, tampoc s'hi ha mostrat satisfeta. Consultats per VIA Empresa, des d'Airbnb asseguren que "l'Ajuntament segueix protegint els hotels i operadors professionals que ja són presents al mercat, sense deixar espai als ciutadans que comparteixen les seves llars".

A Airbnb recorden que "hi ha una gran diferència entre gestionar un hotel i que una persona comparteixi un espai en una primera residència"; i reiteren la voluntat de "treballar amb l'Ajuntament en una normativa clara per al home sharing que doni suport a l'economia local i als seus residents".

L'exigència de la regulació, clau per als veïns
Sense dubte, el del turisme és un dels grans debats de la ciutat de Barcelona, tal com s'ha vist els últims anys. Implica l'Administració, els empresaris hotelers i les associacions veïnals. Aquests últims, segons les declaracions del vicepresident de la FAVB, es feliciten perquè amb aquesta nova normativa "l'Ajuntament comenci a tenir la governança de la ciutat, que no la tenia abans".

Segons el responsable veïnal, el mer fet de comptat amb una regulació municipal ja és una bona notícia, tot i que valora que el PEUAT podria haver estat més "ambiciós", i per contra, aplaudeix l'augment de les zones de decreixement de la ciutat. Amb tot, apunta Joan Romañach que "entenem aquesta normativa com un inici que cal anar avançar i aprofundir. Valorem molt positivament que prevaleix els usos residencials de l'habitatge per sobre del usos econòmics, cal avançar per fer reversible aquesta proliferació de huts amb tots els efectes que té sobre el mercat de lloguer".

T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic