Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"No hi ha cap tarifa d’aigües de cap ciutat espanyola que el preu el posi l'empresa, les aprova el ple municipal"

Ramiro Aurín, enginyer de Camins i pioner en l'enginyeria ambiental a Espanya
Ramiro Aurin
Accedeix
Cas d'èxit

Simon, el cognom dels interruptors

Pau Garcia Fuster Barcelona 16|01|2017
0

La companyia catalana celebra el seu centenari amb una nova col·lecció que inclou la Internet de les Coses en el material elèctric

Luis Lopezbarrena és des del 2014 el CEO del grup Simon . Lali Álvarez
LES CLAUS

Neix a Olot el 1916 per les mancances de material provocades per la 1a Guerra Mundial

"L'empresa va tenir clar que no podia fer només el que ja hi havia al mercat, havia d'innovar"

Simon és actualment un hòlding amb 25 societats

"Ser el preferit dels instal·ladors comença per tenir un bon producte"

Abans que estiguéssim enganxats al mòbil, segurament l’últim que tocàvem abans d’anar a dormir eren els productes de Simon. Un cognom que podem trobar a bona part dels interruptors del país gràcies a una trajectòria centenària que ha situat el grup com un referent d’innovació del sector. Amb més de 5.500 referències al mercat, una facturació que supera els 300 milions d’euros i 3.800 treballadors (800 dels quals són a Espanya), avui dia el grup Simon és un hòlding format per 25 empreses amb presència a més de 90 països.

Simon és l’únic grup de propietat familiar del sector que queda a Espanya. La quarta generació de la família, però, tot i seguir de prop el dia a dia del grup, no participa en una gestió que des del 2014 té al capdamunt en Luis Lopezbarrena. Amb més de 20 anys a la casa, l’actual CEO explica que l’origen de la companyia cal buscar-lo el 1916 a Olot. El fundador, Arturo Simón Vibet, era un instal·lador elèctric que patia “la mancança de materials que va provocar la 1a Guerra Mundial”. Com que no tenia material, “va començar a fer-se, de forma artesana, uns portalàmpades pel seu ús. En va fer diversos i un viatjant li'n va comprar alguns... i va tornar”.

La ràpida acceptació de les seves primeres creacions de material elèctric van permetre anar ampliant el catàleg de productes que va començar a fer de Simon un dels cognoms del sector. “Entra en la porcellana i els interruptors rotatius, fins que als anys 50 incorpora uns productes de material d'encastar, els que van de primera instal·lació en habitatge nou”. Per Lopezbarrena, “aquest és el moment en què s'entra a la primera divisió”. Una lliga on sempre ha volgut jugar amb una premissa clara: “La qualitat és el més important”.

Cap a Barcelona...
El 1951 Simon va traslladar la seva fàbrica principal a Barcelona, en un espai que ara és d’exposició però que ha estat actiu fins al 2011. “Un motiu de base per instal·lar una fàbrica a Barcelona és que a Olot mancava mà d'obra”, evidencia Lopezbarrena. Als anys 50, la indústria del material elèctric era molt més intensiva en mà d'obra del que és avui, i la compra d’una petita empresa, PME, els va ajudar a la implantació. “Això també va obrir la facilitat de comunicació, perquè Olot és una zona meravellosa, però està una mica lluny de l'accessibilitat, sobretot als anys 50”, diu l’actual directiu. Ser a Barcelona facilitava l'accés als diferents mercats, però, tot i així, Lopezbarrena insisteix que “la fàbrica d'Olot segueix sent una de les referents, de les més grans i emblemàtiques del grup”.

Una mostra de la nova col·lecció Simon100. Cedida


L’expansió havia començat, i als anys 60 es diversifica el negoci amb la compra d’una empresa que feia enllumenat exterior, IEP, a partir de la qual va néixer aquesta altra línia, que juntament amb la del bricolatge, complementen l’activitat del material elèctric.

...i cap al món
Si, actualment, Simon és un hòlding amb 25 empreses és gràcies a la internacionalització. “Als 80 es comença a exportar tímidament cap a Europa”, recorda el seu CEO. De seguida, però, a Simon se n’adonen que no serà un viatge fàcil. “L'exportació és difícil perquè Europa és un mercat molt madur i perquè vivim d'un material que canvia molt d'un país a un altre”, diu Lopezbarrena. No només canvien els endolls, també ho fa la forma d'instal·lació.

Així doncs, Simon centra la seva estratègia en la implantació exterior. “Això vol dir escollir molt bé els països on volem anar i implantar-hi fàbriques per produir el material que demana aquell mercat”. Amb aquesta idea es dirigeixen als mercats emergents, amb més bones perspectives que una Europa amb fabricants molt importants ja consolidats. “Hi posàvem una fàbrica, sovint amb un soci si era possible. La primera va ser el 1998 al Marroc. Després a la Xina i diferents països en una dinàmica que ja no s'aturaria fins a la recent crisi econòmica”, enumera Lopezbarrena. L’Argentina, el Brasil, Mèxic, Rússia o l’Índia són alguns exemples de com el cognom Simon ha anat fent-se popular arreu del planeta.

Una volta al món que els permet generar un 60% de vendes a l'exterior. “Un dels nostres mercats principals és la Xina, que suposa una tercera part de la facturació”, reconeix Lopezbarrena.

Fer el que no fa ningú
Compromesos amb el producte de qualitat, el CEO de Simon revela que “de seguida l'empresa va tenir clar que no podia fer només el que ja hi havia al mercat”. Amb una generació de tècnics que “va impulsar una cultura de la innovació molt important”, el grup s’ha acostumat a dedicar un 10% dels ingressos a disseny i R+D. “És un món internacional, amb empreses molt grans, i la innovació és crítica per poder avançar. Ens ha permès, tot i ser més petits, aportar novetats que ens fan ser un referent”, celebra Lopezbarrena.

Unes novetats que ara porten el nom de Simon100. “Fa cinc anys ens vam plantejar una sèrie per llançar amb motiu del centenari de l'empresa. Teníem l'opció de fer una sèrie més, amb un disseny nou; o fer-ne una que comencés el segon centenari fent un pas endavant”. I això s’ha traduït amb la introducció de la Internet de les Coses. Aquesta sèrie pretén facilitar la interacció de les persones amb els espais i facilita una accessibilitat exterior que permet, per exemple, tenir un simulador de presència a casa a través de llums que s’encenen i s’apaguen.

Foto: Lali Álvarez

“El primer que calia era imaginar-se-la, perquè és una sèrie completament nova en mecanisme, estètica i prestacions. Avui sentim a parlar molt de la Internet de les Coses, però fa cinc anys no era així”, defensa Lopezbarrena posant en valor la feina de tot l'equip tècnic per “definir una cosa molt abans que la veiés el mercat”.

I tot plegat, a més, amb l’avantatge que “pots tenir una instal·lació tradicional i la pots convertir canviant només alguns components. Pots automatitzar diverses funcions sense necessitat de canviar instal·lació ni fils. Amb radiofreqüència i sortides Wi-Fi es pot fer”, explica.

A les mans dels instal·ladors
El principal repte de Simon100, però, és que “ens obliga a explicar-la molt bé a qui tradicionalment ha estat el nostre prescriptor: l'instal·lador i l'arquitecte”. Lopezbarrena diferencia que al primer “li hem d'explicar que és un nou concepte on la simplicitat està per sobre de tot. I a l'arquitecte, com això el pot ajudar a millorar l'experiència de l'usuari. D'una forma molt simple pot fer que el seu client accedeixi a una comoditat que abans no s'hauria pogut imaginar, per exemple en una rehabilitació”.

Al capdavall, el model de Simon és un clàssic B2B. “Ser el preferit dels instal·ladors comença per tenir un bon producte. Cal una política de comercialització correcta, coherent i que pensi no només en tu, sinó en tot el sector”, defensa el CEO del grup. “Hem mirat de cuidar tots els actors: el distribuïdor, l'instal·lador, el prescriptor (que pot ser un decorador o un arquitecte). Sempre ens hem adreçat a tots ells. Si mires i penses en tothom, les coses surten bé a la llarga”, conclou.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic