Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"El 60% dels fraus que es descobreixen són per delació"

Oriol Amat, Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat UPF
Oriol Amat
Accedeix
Biocontrol, salut biològica per als conreus
Pau Garcia Fuster Barcelona 03|03|2017
0
Aquesta spin-off de la UB utilitza un microorganisme per combatre les plagues a tot tipus de plantes sense fer servir productes químics
Isabel Trillas és sòcia fundadora de Biocontrol Technologies . Lali Álvarez
LES CLAUS

Protegeix la planta amb un efecte vacuna i l'ajuda a absorbir nutrients fent que creixi més

"Vam estar quatre anys per fer totes les proves: uns 150 estudis"

Han decidit centrar-se a la part on poden aportar més valor, el registre i el desenvolupament

Cada any es perden entre el 20 i el 30% de les collites mundials per problemes relacionats amb fongs nocius o bacteris. Tradicionalment, aquestes malalties s’han tractat amb productes químics, amb el cost que això suposa per a la mateixa planta i per a la terra on es conrea. “El químic és més ràpid perquè ho mata tot”, reconeix Maria Isabel Trillas, doctora en Biologia i professora de la UB. Ella és una de les ànimes de Biocontrol Technologies, una spin-off de la mateixa UB que proposa una solució biològica per al tractament de totes aquestes malalties del sòl i foliars de les plantes. Es tracta d’un microorganisme, un trichoderma, que amb el producte T-34 Biocontrol protegeix la planta dels patògens, també genera un efecte vacuna que activa els seus mecanismes de defensa i l'ajuda a absorbir nutrients fent que creixi més, estigui més verda i faci els fruits més grans.

A la pràctica, els pagesos i agricultors disposen d’un producte en format pols, d'aparença similar a la farina, que es dissol amb aigua i s'aplica a través del reg. “Vam buscar un producte amb el qual el pagès no hagués de canviar el seu sistema d'aplicació”, justifica Trillas. Ja són presents a més de 20 estats dels Estats Units; i a Europa venen el seu producte al Regne Unit, Irlanda, Hongria, França, Holanda, Bèlgica, Espanya i Portugal. També són a Egipte i aviat a Itàlia, el Marroc, Kènia o el Japó.

La travessa per la vall de la mort
Es pot dir que Biocontrol viu actualment un moment dolç. Les vendes creixen i els mercats s’amplien, però per arribar fins aquí el camí ha estat llarg i difícil. No en va, tot i tenir patentat el microorganisme des del 2002 i creada la spin-off el 2004, les vendes no van començar fins al 2011. L’explicació és que es tracta d’un mercat altament regulat on aconseguir l’aprovació requereix paciència i recursos.

A Europa cal demostrar a cada Estat que la matèria és eficaç per a cada planta i malaltia, havent de presentar un gran nombre d'estudis fets sobre el terreny. Als Estats Units, però, el procés és una mica més ràpid perquè s’accepta com a suport documental assajos que s’hagin fet fora del país.

Un cop creada l’spin-off, Trillas recorda que “vam estar quatre anys per fer totes les proves: uns 150 estudis”. Una documentació que ha costat anys que sigui avaluada i acceptada en un context on les propostes allunyades dels productes químics tot just començaven. Malgrat tot, entre 2007 i 2010 Biocontrol va disposar d’un permís provisional per vendre a Espanya com a promotor de creixement, “fet que ens va ajudar a sobreviure amb les vendes però també a agafar experiència sobre la resposta de l'agricultor”, valora Trillas.

Sigui com sigui, Biocontrol va tenir l’encert d’avançar-se a la voluntat de les institucions europees per reduir els pesticides i crear nous productes. “Vam ser molt pioners, amb els avantatges i inconvenients que això implica”, destaca la biòloga. Brussel·les va revisar i harmonitzar tots els productes del mercat, retirant-ne el 74%. “Això fa que molts distribuïdors es quedin sense productes per vendre”, evidencia Trillas. En aquest context, grans multinacionals químiques com Bayer es van llançar a adquirir petites empreses de productes biològics, com va fer amb Agraquest pagant 450 milions de dòlars.

Aquest context és el que ha permès a Biocontrol sobreviure fins a tenir el producte disponible al mercat. “Els distribuïdors, al veure que les grans multinacionals han començat a apostar per això i quedar-se sense molts productes amb la nova normativa, ens han donat diners a fons perdut per tenir drets de distribució”, explica Isabel Trillas. Això és el que els ha mantingut durant el seu particular ‘dead valley’.

Amb aquest producte els agricultors poden cuidar els conreus sense química. Lali Álvarez


“Al principi tothom hi posa diners perquè és biotecnologia”, recorda Trillas sobre les primeres aportacions privades al projecte, més enllà dels fons institucionals. “El problema ve quan vas avançant en el procés. Si fossis una farmacèutica cada vegada valdries més; però aquí entres a la vall de la mort. Els processos es dilaten, Europa va lenta i la gent comença a dubtar si ho aconseguiràs”.

Científics emprenedors
“Un investigador normalment fa una patent i l'allibera. Però nosaltres ens vam anar engrescant veient que funcionava a tot arreu”, recorda Trillas. Amb les proves als diferents indrets anaven veient que “el producte dóna la cara en totes les situacions i que val la pena l'esforç”. Al ser un producte d'ampli espectre han tingut més feina, però “ara ens pot donar més vendes”, confia.

Actualment a Biocontrol hi treballen quatre persones a banda dels socis fundadors, que compaginen la tasca a la universitat amb el creixement de l’empresa. Trillas, que és finalista al premi Dona Innovadora 2017 de la Comissió Europea, assegura que han decidit centrar-se a la part on poden aportar més valor, el registre i el desenvolupament; externalitzant la fabricació i la distribució. “Però algun dia m'agradaria molt tenir una fàbrica”, adverteix.

Amb les grans multinacionals químiques comprant companyies del seu perfil, Trillas assegura que “les propostes que ens han fet a nosaltres, com que no eren tan milionàries, no valien la pena”. Sigui com sigui, deixa clar que el seu objectiu és ser independents perquè “podem fer estratègies diferents de les empreses químiques”.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic