Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"És impossible que la innovació estigui regulada, el tema és la velocitat de la legislació"

Mar Alarcón, fundadora de SocialCar
Mar Alarcón
Accedeix
Què passaria si al Parc Agrari només s'hi fessin carxofes?
Marta Vergoñós El Prat de Llobregat 17|02|2017
0
En un context en què la verdura ha deixat de ser rendible, experts del sector defensen que cal preservar la diversitat de cultius perquè la terra no perdi productivitat
Imatge de la collida de la carxofa en una camp del Prat de Llobregat . ACN
LES CLAUS

Un 25% de les hectàrees agràries en actiu del Parc Agrari del Baix Llobregat són carxofes

Roda: "S'ha d'invertir en el territori agrícola com s'inverteix en altres projectes estratègics"

Oliva: "La verdura ha deixat de ser rendible"

Petrini: "Una societat que no respecte als seus pagesos és una societat malalta"

La carxofa del Prat està de moda i no és gràcies a la dieta miraculosa de cap famosa del paper couché. Els darrers anys, aquesta hortalissa amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP) s'ha fet un forat important dins la gastronomia catalana i cada cop en són més els adeptes. En aquest context, l'augment de la demanda tant per part de particulars com de restauradors, apareix com una oportunitat pels pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat, ja que aquest producte representa un dels cultius més rendibles. Però, què passaria si tots decidissin dedicar-se només a fer carxofes?

"De carxofes pot morir el Parc Agrari", ha avisat Carlo Petrini, fundador del moviment internacional Slow Food, en una conferència a El Prat de Llobregat. El piemontès, que defensa el consum responsable fora de l'economia de mercat i la recuperació de la cultura agrícola tradicional, ha assegurat que un monocultiu de carxofa seria un absolut "desastre" pel Baix Llobregat i per Catalunya.

Una hortalissa rendible
El Parc Agrari del Baix Llobregat té més de 2.000 hectàrees agràries en actiu, un 25% de les quals estan ocupades per carxofes. El Xavi Oliva, un dels pagesos que treballa a la zona, explica que aquesta hortalissa té un gran punt fort: la seva rendibilitat.

Com que la seva producció es concentra a l'arc mediterrani, no hi ha tanta competència com en el cas d'altres productes que es podrien conrear en condicions similars, i això fa que el preu que reben els productors sigui més alt. A més, afegeix que els camps de carxofa atrauen poques aus, amb la qual cosa els pagesos s'estalvien haver de foragitar-les.

No obstant això, puntualitza que quan es tracta d'un conreu intensiu de carxofa apareixen dos problemes derivats de la presència d'un sol tipus de planta: com sempre s'absorbeixen els mateixos nutrients del terra, el sòl perd fertilitat, i a més s'afavoreix l'establiment de determinades plagues i fongs. "No diem no al monocultiu perquè sí, el que diem és que si sempre plantes el mateix el camp es cansa", recalca el pagès.

En la mateixa línia, el gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, Raimon Roda, veu un error apostar només per la carxofa perquè seria "posar tots els ous al mateix cistell", i defensa que es faci "una mica de tot al llarg de l'any", tal com marca la tradició.


Can Comas, Parc Agrari del Baix Llobregat.

Com es pot afavorir la varietat?
"La verdura ha deixat de ser rendible si no és perquè hi ha complicacions climàtiques a altres zones productores", lamenta Oliva. Les limitacions del terreny, el preu d'aquest i les dificultats logístiques són alguns dels factors que encareixen el cost de fer verdures al Parc Agrari, i que fan que als pagesos els resulti complicat ser competitius en preu i guanyar-se la vida alhora.

En aquest sentit, Roda reivindica el paper de l'Administració per intentar disminuir els handicap amb que breguen els pagesos locals. "No estem parlant necessàriament de subvencions, sinó d'instruments per minimitzar problemes com els robatoris, els efectes de la contaminació o el preu del sòl", subratlla. Tot i això, el gerent admet que falten recursos i reclama que "s'inverteixi en el territori agrícola magnituds similars a les que es destinen a projectes estratègics per a l'economia" com, per exemple, el districte 22@ a Barcelona en el seu moment.

Preus justos per premiar el valor afegit
En absència d'inversions abundants, Oliva defensa que la via per afavorir l'alternança al Parc Agrari és que la compensació que es dóna als pagesos per les verdures tingui en compte el "valor afegit" del producte. És a dir, que quan es compri un tomàquet no es pagui només l'aliment en si, sinó que es premiï la tasca mediambiental que fa el productor conreant-lo i els beneficis que això representa pel territori en el seu conjunt, ja que mantenen el paisatge, fan de connectors ecològics, afavoreixen la biodiversitat i absorbeixen diòxid de carboni.

En la seva conferència, Petrini ha assegurat que els únics que poden forçar preus més justos són els consumidors a partir de la seva presa de consciència. "Una societat que no respecte als seus pagesos és una societat malalta", ha avisat.

En la mateixa línia, Roda manlleva una reflexió d'un dels pagesos del Parc Agrari a tall d'exemple: "Aquestes últimes setmanes, arran del mal temps ha apujat el preu de la verdura i hi ha hagut moltes queixes. Quan algú protesta perquè una peça de bròquil li costa 2 euros, li diria que pensi que d'allà en poden menjar quatre persones i que tingui en compte els mesos que el producte s'ha passat a la terra fins que arribar a la seva cuina. Ara, que ho compari amb un cafè sol que li pot costar 1,10 euros al bar. De debò el bròquil és tant car?".

Els mercats de pagès, una via de sensibilització
Cada cop són més les persones que decideixen canviar la manera d'accedir als aliments i que decideixen comprar en mercats de pagès i agrobotigues sense intermediaris o circuits curts de comercialització. Es tracta d'un cicle virtuós: l'augment de demanda fa que hi hagi més espais d'aquest tipus, i aquests espais serveixen de reclam per a molts consumidors.

Un exemple és el Mercat de la Terra, que des d'aquest any se celebra setmanalment als Jardins de les Tres Xemeneies de Barcelona de la mà de l'Associació Slow Food Barcelona Vázquez Montalbán. Des d'aquesta entitat, l'Analisa Giocoli explica que en l'actualitat hi participen una vintena de productors que venen fruites i verdures, però també alguns productes d'origen animal.

Els requisits per poder muntar una paradeta són ben simples: els cultius han de ser ecològics -si no estan certificats els organitzadors s'apropen a les terres del pagès per veure com treballa- i els productes d'origen animal no poden provenir de pastures alimentades amb pinsos transgènics. Giocoli assegura que el mercat està rebent molt bona resposta per part dels veïns, alguns dels quals ja reserven el dissabte per fer la compra setmanal, i reclama que en un futur es pugui integrar a la Xarxa de Mercats Municipals de Barcelona, ja que això els facilitaria la feina.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic