Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"La tecnologia no ha estat mai el motor del canvi, és un facilitador"

Lluís Pastor, director de l'E-Learn Center de la UOC
Lluís Pastor
Accedeix
"Estats Units mira amb entusiasme la indústria cultural d’Espanya"
Marta Vergoñós Cornellà de Llobregat 18|03|2017
0
L’empresària Bisila Bokoko exerceix d'ambaixadora per a empreses espanyoles que volen creuar l'Atlàntic
L'empresària Bisila Bokoko ajuda les empreses espanyoles que volen aterrar a Nova York . Bernat Millet
LES CLAUS

"Hi va haver una època daurada d'empreses espanyoles als EUA entre 2005 i 2008"

"Està funcionant molt bé tot el que té a veure amb l'art i la cultura"

"M'agrada ser ambaixadora d'empreses; obrir-los la porta perquè l'aterratge sigui menys forçós"

Dona, empresària i d'ascendència africana. Tota ella és una bufetada als estereotips que les pel·lícules de Hollywood ens han posat al cap sobre qui fa els negocis a Nova York. Assegura que té "una vida fantàstica" perquè fa el que vol i quan vol. Aquesta felicitat, sumada als anys d'experiència i un currículum ple d'èxits, fa que Bisila Bokoko irradiï seguretat i confiança. Nascuda a Espanya i llicenciada en Dret, va estar durant gairebé una dècada al capdavant de la Cambra de Comerç Espanyola a Nova York.

Des de fa uns anys té la seva pròpia empresa, a través de la qual ajuda companyies espanyoles que volen fer-se un lloc a la gran poma, i també dedica una part dels beneficis que obté cada any a portar llibres a racons recòndits de l'Àfrica. Aquests dies és a Catalunya per protagonitzar una conferència en el marc del Cornellà Creació.

Com ha viscut personalment l'arribada de Donald Trump al poder?
L'he viscut molt tranquil·lament perquè els Estats Units no són només Trump. Porto disset anys vivint allà i realment no he notat cap canvi en els cent dies que porta al capdavant de la Casa Blanca.

Com afectarà el canvi d'Administració a les empreses estrangeres que treballen als Estats Units?
No ho sabem encara, tot és un interrogant i dependrà molt del sector. Encara no sabem quines regulacions canviaran ni quin tipus de restriccions es poden aplicar a l'hora d'entrar productes, com un canvi en els aranzels. Trump sí que ha fet alguna referència al sector de l'automoció, però això afectaria més les empreses xineses que les espanyoles. En sectors com l'agroalimentari, on Espanya és forta, encara no s'ha anunciat cap canvi. D'altra banda, una rebaixa d'impostos podria afavorir la inversió.

Ens pot fer una fotografia de l'actual situació de les empreses espanyoles als Estats Units?
Hi va haver una època daurada entre l'any 2005 i el 2008. Van ser tres anys molt importants d'inversió d'empreses espanyoles, però després la crisi financera ho va frenar. No obstant, ja fa un parell d'anys que hi ha força moviment i les xifres apunten que de moment tot seguirà així.

Quins són els sectors amb més èxit?
En aquests moments és molt important la tecnologia i tot el que té a veure amb intel·ligència artificial, robòtica, biotecnologia... El sector agroalimentari, que és un dels tradicionals, manté el pols, i darrerament també està funcionant molt bé tot el que té a veure amb l'art i la cultura. És un sector en el qual encara no s’ha posat la mirada, però realment Estats Units mira Espanya amb entusiasme a escala cultural. Els agrada venir a fer turisme aquí i ja hi ha bastants artistes espanyols que estan fent exposicions en territori estatunidenc i s'està comprant art espanyol.

Com ajuda les empreses que volen fer el salt?
Després de molts anys donant-los suport institucional, a través de la Cambra de Comerç Espanyola de Nova York, el 2012 vaig fundar Bisila Bokoko Embassy International. M'agrada ser una ambaixadora de les empreses; i el que intento és obrir-los la porta perquè l'aterratge sigui el menys forçós possible. Em centro en tres sectors: gastronomia, cultura i moda. Jo ja hi vaig entrar fa temps al mercat novaiorquès, no he de fer cada cop la mateixa feina que vaig començar fa disset anys, i l’única cosa que poso a disposició de les empreses amb les que treballo són els meus contactes i el meu know-how.

Foto: Bernat Millet



Ens pot donar algun exemple de projectes en els que hagi participat?
Hem treballat molt amb Ágatha Ruiz de la Prada, també amb una pintora catalana que es diu Pepa Poch i que treballa per al Liceu de Barcelona. I la nostra tasca no es limita als Estats Units, també treballem amb empreses del Regne Unit i l'Àfrica. En aquest últim punt, concretament, estem treballant molt en l'àmbit digital. Àfrica no va tenir revolució industrial, però sí que ha tingut revolució digital i trobem fonamental implicar com més gent millor en el món de la ciència i la tecnologia, perquè considerem que molts dels problemes de la zona es poden resoldre amb aplicacions digitals.

També fa una tasca social.
L'any 2010 vaig fundar Bisila Bokoko African Literacy, una organització sense ànim de lucre que promou la lectura entre comunitats africanes rurals, sobretot en zones de difícil accés. Volem fomentar l'amor per la lectura en els més petits. Tot va sorgir a partir d'un viatge a Ghana, que era el meu primer viatge a l'Àfrica. Van passar un sèrie de coses molt boniques i vaig donar una biblioteca a un poblat. No tenia una vocació filantròpica d'inici, però un cop va sorgir la veritat és que m'enriqueix molt com a persona i m'agrada molt fer-ho. També treballem a Kènia, Uganda i Zimbàbue, i col·laborem a Guinea Equatorial, Camerun i Senegal.

Com s'ho fa per tocar tantes tecles alhora?
Hi ha una part d'educació i de preparar-se, però també hi té a veure la realitat que visc de forma constant. Jo sóc tres cultures en una, la diversitat viu dins meu, i per això treballo molt en la diversitat corporativa i dono suport a les empreses que volen incorporar la diversitat incloent dones, diferents edats... Al cap i a la fi, les problemàtiques a tractar acaben sent similars. Per exemple, la necessitat d'empoderar la dona existeix a tot arreu.

La seva tasca amb les dones és una resposta als obstacles que s'ha trobat durant la seva carrera?
La veritat és que no me n'he trobat, d’obstacles. Si en algun cas els he detectat, sempre els he vist com una oportunitat. Quan et trobes amb tanques al davant, les saltes. Realment m'apassiona veure com la meva història personal por ajudar altres dones, perquè moltes sovint ens preocupem pels "per què no?", però jo em preocupo pels "per què sí?". Si et poses a pensar només en les possibilitats per les quals no hauries de fer quelcom és fàcil fer-te enrere perquè la por et frena, però quan els "per què sí" són més grans és fàcil tirar endavant. De por en tenim tots, jo tinc vertigen com a empresària i com a persona, la diferència és com t'hi enfrontes.

T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic