Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"El que l'Estat anomena pirateria jo en dic intercanvi d'informació"

Simona Levi, fundadora de Xnet
Simona Levi
Accedeix
El màrqueting digital parla català
Sandra Cuadrado (Termcat) Barcelona 18|03|2017
0
Des del màrqueting de continguts (content marketing) al compromís (engagement), la terminologia s’ha definit amb cocreació amb els usuaris
Fer màrqueting digital en català és possible.TERMCAT
LES CLAUS

Nous termes apareixen cada dia per a cobrir noves necessitats

La comunitat d'usuaris ha participat des de l'inici en el projecte per fer-lo créixer junts

Disposar de lèxic propi en català ajuda a transmetre més i millor idees tecnològiques d'importància

Cada vegada són més els sectors en què l’impacte de la digitalització ha canviat radicalment la manera de treballar. La publicitat i el màrqueting són dos dels més visibles, tant a ulls dels experts com a ulls dels usuaris, i tot i que l’essència sigui la mateixa, les estratègies, les tècniques i les eines de persuasió i captació d’usuaris i clients es troben en transformació constant.

En un àmbit en què la terminologia encara no està establerta i en què nous termes apareixen cada dia per a cobrir noves necessitats tant denominatives com conceptuals, des del TERMCAT s’ha fet ús de l'oportunitat que ofereixen les xarxes socials per elaborar el Diccionari de màrqueting digital, publicat inicialment l’any 2014 i que ara s’actualitza i amplia amb més de 170 entrades amb la denominació i la definició en català i els equivalents en castellà, anglès i francès.

El factor essencial en el moment de traçar l’itinerari de creació ha estat que la comunitat d’usuaris participi des de l’inici en el projecte per fer-lo créixer junts.

Per l’ús i la presència que aquest àmbit en concret té a la xarxa, la cerca de complicitats ha servit d'estratègia efectiva: hem identificat perfils destacats que actuïn com a prescriptors i líders d’opinió. Així, el corpus de partida, i en molts casos també les denominacions, s’han consensuat a través de les propostes i els comentaris que els usuaris han enviat amb l’etiqueta #màrquetingdigital a Twitter.

Per altra banda, la detecció dels termes i les fonts citades pels influenciadors ha estat una peça clau per assegurar-nos que teníem entre mans el recull de termes més representatiu del màrqueting digital.

Neologismes
Màrqueting d’entrada, màrqueting de cercadors SEM, taxa de compromís, quota de presència, test A/B... Aquests són alguns dels nous termes que inclou l’actualització de la Terminologia del màrqueting digital.



Altres termes que ja constaven en la primera edició són viral, trol, màrqueting de continguts, compromís, transmèdia o relat de marca; ara s’incorporen novetats com bloqueig de publicitat (ad-blocking), pescaclics (clickbait), màrqueting d’afiliació (affiliate marketing), crida a l’acció (call to action) o ràtio de clics (click-through rate).



Els experts prenen la paraula
En els casos de termes neològics, un grup d’experts van consensuar en una sessió de treball les millors alternatives catalanes, que després van ser avaluades pel Consell Supervisor, organisme que s'ocupa de la normalització de la terminologia catalana.

Aquests experts fan de prescriptors del projecte en les seves respectives comunitats; així ho destaca en Josep M. Gastó, emprenedor tecnològic i un dels experts de la sessió.

“Des de bon començament vaig entendre la meva participació en qualitat d’emprenedor tecnològic en la sessió de treball com un element que donava contingut i sentit a la naturalesa col·laborativa del projecte. La perspectiva des de la qual es van fer les meves aportacions és la perspectiva de la persona que necessita disposar dels recursos lèxics necessaris per a poder comunicar amb claredat i precisió un projecte i idees tecnològiques no sempre fàcils d’entendre.

L’abús de manlleus en els processos de venda de tecnologia pot dificultar la comprensió de serveis i productes innovadors que ja d’entrada, quan es presenten per primer cop, s’expressen en una llengua forana. En aquest sentit, disposar de lèxic propi en català ajuda a transmetre més i millor idees tecnològiques d’importància per a la comunitat. Si parlo de l’Internet of Things o de les smart cities molta gent no entendrà gaire de què estic parlant. Si parlo de l’internet de les coses que es poden connectar o de la tecnologia que fa possible les ciutats espavilades o intel·ligents, la predisposició de la gent a conèixer aquests conceptes s’incrementarà.”

Per què ‘compromís’ per ‘engagement’?
En casos concrets, quan la comissió d’experts no va arribar a un consens a l’hora de cercar una alternativa catalana, es va demanar opinió a la comunitat. És el cas de engagement (‘vincle de fidelitat que un usuari o comunitat estableixen amb una marca determinada com a conseqüència de l'experiència positiva que els genera interaccionar-hi i, en general, de l'afinitat que hi senten, que és promoguda per la mateixa marca mitjançant accions en les plataformes digitals’.)

De les propostes enviades pels usuaris, un 70% es van mostrar partidaris d’aprovar una alternativa catalana (compromís va ser l’opció prioritària i implicació va ser la segona aposta dels usuaris) contra un 30% que es van mostrar partidaris de mantenir la forma manllevada engagement.

Les sigles: un microllenguatge
Hi ha entorns en què la generació de noves sigles és més freqüent que en d’altres. El màrqueting digital és un dels sectors en què l’ús de les sigles s’ha convertit gairebé en un microllenguatge propi compartit per la comunitat de professionals i usuaris d’aquest àmbit. La sigla es difon i s’implanta ràpidament a través de les xarxes; de fet, pot arribar a ser tan popular que sovint eclipsa l’ús de l’expressió completa d’origen.



Una sigla és una forma que representa un sintagma mitjançant les inicials de les paraules que el formen. En contextos especialitzats, sovint les sigles es mantenen en la forma de la llengua en què han començat a difondre’s, encara que les denominacions desplegades corresponents sí que es tradueixin.

cost per mil (CPM): Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga per cada mil vegades que es mostra l'espai objecte de publicitat.
cost per clic (CPC): Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga en funció del nombre de clics de visitants únics que rep l'espai objecte de publicitat.
cost per compromís (CPE): Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga en funció del nombre d'interaccions que estableixen els usuaris amb l'espai objecte de publicitat.
cost per contacte (CPL): Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga en funció dels contactes que aconsegueix procedents de l'espai objecte de publicitat.
cost per acció (CPA): Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga en funció del nombre d'accions preestablertes que duu a terme l'usuari vinculades amb l'espai objecte de publicitat.

Projecte obert
El projecte continua obert. Si hi voleu participar, podeu seguir fent arribar les vostres propostes via Twitter al @termcat a través de l’etiqueta #màrquetingdigital.

T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic