Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"La tecnologia no ha estat mai el motor del canvi, és un facilitador"

Lluís Pastor, director de l'E-Learn Center de la UOC
Lluís Pastor
Accedeix
Jiménez: “El Ministre ha agafat la via fàcil”
Aiats Agustí / Neus Navarro Barcelona 06|03|2017
0
El portaveu de l'Organització d'Estibadors Portuaris de Barcelona defensa que el decret del Govern espanyol precaritza la feina d’un sector clau
Gabriel Jiménez és estibador al Port de Barcelona . Cedida
LES CLAUS

"No tenim privilegis, tenim drets laborals"

Els treballadors volen crear un col·legi d'estibadors similar al d'arquitectes o metges

"L'acord amb la patronal era del 95% i el ministre ha anunciat el decret per sorpresa"

Els estibadors dels ports de l’Estat veuen perillar els seus llocs de feina. Després de dos anys de negociacions amb la Patronal i el Govern espanyol per adequar el model d’estiba espanyol a la llei europea –un pacte al què li quedaven pocs serrells-, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, anuncia un decret llei per sorpresa. En aquest context els estibadors, sorpresos, anuncien vagues per fer palès el seu descontentament. Un dels portaveus de l'Organització d'Estibadors Portuaris de Barcelona, Gabriel Jiménez, explica a VIA Empresa l’estat de la qüestió.

S’havien anunciat vagues i dijous passat es van cancel·lar els dos primers dies del calendari. Per què?
Creiem que és un exercici de responsabilitat per part de Coordinadora i els estibadors, no exercim el dret a vaga els dies 6 i 8 per tal que els partits polítics també puguin fer el mateix exercici de responsabilitat i votin no el dia 9 al decret.

Aquesta crisi ha mostrat un gran desconeixement sobre l'estiba. Què és, qui hi treballa i com s'organitza?
A l'estiba hi treballen els estibadors portuaris que som gent que pertany a una societat que abans era Societat Estatal d'Estiba, després va passar a APIE i ara es diu SAGEP (Sociedades Anónimas de Gestión de Estibadores Portuarios) que són unes societats en què totes les empreses estibadores participen del seu capital i de formació. Tenen un personal que som els estibadors portuaris a qui formen per l'ús de les màquines, els adapten a les noves tecnologies, normatives de prevenció en formació contínua i comparteixen el personal. Ens formen de totes les feines i tasques que es fan, en aquest cas, al Port de Barcelona i comparteixen les despeses -perquè com el trànsit marítim és irregular-, no tots els dies tenen el mateix volum de feina. Les empreses estibadores acudeixen a la societat a la que pertanyen a contractar personal dos cops al dia i el cap de setmana una per a les operatives de cada dia. Es podria dir que és una societat de gestió de personal.

Quin és el vostre dia a dia?
El tràfic del port és molt canviant. Pot ser que hi hagi molta feina o molt poca. Tenim un sistema de rotació per tal que tothom treballi per igual. Baixem a tres quarts de set del matí cada dia i a un quart de set de la tarda per veure en quin torn hi ha feina per treballar. Llavors ens diuen si treballem matí o tarda, o matí i tarda, o nit o matinada, o nit i matinada. Així tota la setmana.

I cada dia es reparteix la feina entre tots els treballadors.
Cada dia les empreses abans d'aquesta hora comuniquen a la companyia gestora de personal i diuen quant personal necessiten per aquesta jornada i per un sistema de rotació que està establerts i pactat es distribueix el personal que aquell dia necessiten les empreses.

Després de les infructuoses negociacions, el Govern ha anunciat el decret llei. Per què no han arribat a cap acord? Quines eren les vostres exigències?
Fem una mica de cronologia. Tot comença l'any 2010. Sindicats, Patronals, Govern del PSOE i el Partit Popular pactem la llei de ports. Es publica i és la llei vigent fins el divendres 24 de febrer que el ministre anuncia el decret. El 2012 hi ha un denunciant anònim que denuncia part d'aquesta llei i diu que no s'ajusta a uns termes de legislació europea. El 2013 surt una prèvia de la sentència i l'11 de desembre del 2014 el Tribunal de Justícia Europeu publica la sentència en la que diu que hi ha dos punts de la llei espanyola que no s'ajusten a la normativa europea. Aquesta sentència reclama al Regne d'Espanya que es modifiquin dos punts d'aquesta llei. En aquell moment tenim contacte amb la ministra de Foment, Ana Pastor, i arribem a l'acord que ella insta a Patronals i Sindicats a seure i negociar per veure a quina sortida jurídica es pot arribar per adaptar-nos a la sentència. Ens demana que treballem amb el compromís que en el temps de negociació no presentaria cap decret llei a l'espera d'un consens entre les parts. S'ha de dir que el Govern no va participar en aquesta taula perquè confiava en empreses i treballadors. La situació es dilata per les eleccions, el Govern en funcions i les converses amb la Patronal durant dos anys per trobar una adaptació a la sentència europea.

Els dos punts que no s'ajusten a la legislació europea què diuen?
La sentència diu que una empresa estibadora nova en un port no té l'obligació de participar del capital d'aquestes societats de gestió de personal. Després diu que, tot i participar o no d'aquesta SAGEP, no ha de tenir l'obligació de contractar exclusivament els estibadors que estiguin en aquesta empresa. Per això una de les solucions que proposem és fer un registre col·legiat semblant als d'enginyers o metges -amb totes les seves diferències, òbviament-. Amb un col·legi d'estibadors portuaris tant de Barcelona com d'altres ports de l'Estat sí que hi ha un registre de personal format i preparat per treballar als ports espanyols. La idea és que les empreses, participin o no en la SAGEP, puguin contractar aquest personal professional.

Tornem a la cronologia?
Al gener d'enguany hi havia acord en un 95% acordat amb la Patronal. Vam demanar parlar amb el Ministeri, només quedaven quatre serrells i concrecions d'alguns ports. Volíem presentar la base de l'acord perquè el presentessin a Europa i als seus juristes. En aquesta reunió hi va anar primer la Patronal i després els Sindicats. La sorpresa va ser que el ministre no volia parlar sobre aquell document. Per temes polítics havia de legislar "ja" que sinó cauria una multa -una sanció que no és efectiva, és una previsió-, i que havia de treure un decret llei. I no ens va donar ni les línies de per on aniria aquest decret perquè "tenia molt poc marge". Ja estava redactat i fet.

I què proposa el ministre?
El que s'ha presentat és un model que és un expedient d'extinció pels 6.000 professionals que hi ha a Espanya, que fa desaparèixer la professió en tres anys i que en realitat no garanteix la continuïtat de la feina per ningú. Ens ha sorprès molt.

Creus que encara hi ha marge de maniobra?
Sí. Jo n'estic convençut. Seurem a totes les taules que ens cridin fins que trobem una solució que garanteixi l'estabilitat del sector, de la feina, de la professió i pensem que hi ha sortides. A més, el decret que proposa el ministre no s'ajusta als punts de la sentència. Desregularitza totalment el sector i aquest és el nostre enfado. Les tres parts hem treballat durant dos anys per un acord i volem adaptar-nos a la sentència. El ministre ha agafat la via fàcil i s'extralimita.

És curiós que el Govern no participi en la negociació perquè confia en el sector però ara se la salta.
No té gaire sentit. Aquesta pressa no l'entenem. Posen d'excusa una multa però no és en ferm. El ministre demanava responsabilitat als partits polítics perquè la sanció "es pagaria amb fons públics", però seguidament també va assegurar que els acomiadaments dels estibadors que treballen per empreses privades es pagaran amb fons públics.

Creus que hi ha interessos privats darrere d'aquest decret?
No m'agrada fer teoria de la conspiració ni especulacions. Em limito als fets.

Es parla dels "privilegis" dels estibadors. Quins són aquests atributs que els fan mereixedors d'aquesta menció? Per què es diu que és un sector privilegiat?
Ens molesta que es jugui amb les paraules. No tenim privilegis. Els treballadors tenen drets laborals i en més o menys mesura s'ha lluitat per aconseguir-los. I si tenim aquests drets és perquè Patronal i Sindicats han arribat a acords: hem signat un conveni fa quatre mesos fins el 2021. No té sentit que es digui que la Patronal no està d'acord amb nosaltres i que són "privilegis" quan les dues parts estem d'acord. També es confon el dret a vaga amb "xantatge" i no és així, és un dret recollit a la Constitució. Treballar no és un privilegi, és un dret.

Compten amb suport d'organitzacions d'estibadors internacionals. Com funciona en altres països aquest sector?
Hi ha moltes maneres de treballar al món de l'estiba. Cadascú s'ajusta a les seves normatives i lleis i les particularitats de cada empresa estibadora a cada país és diferent. No hi ha un model perfecte per a tothom.

La contractació del seu sector és un dels temes clau, tenim entès. Com contracten? Qualsevol avui dia pot treballar a l'estiba?
Qualsevol persona amb uns requisits que es demanen en una convocatòria pública que fan les empreses. Gent de tota mena passen unes proves i esdevenen estibadors portuaris. Un cop dins hom s'ha de formar per aprendre a fer servir les màquines, tècniques i procediments del port. I com més formació, més possibilitat de treballar tens. Es diu que tots som família. Hi ha fills, sí. Però convertir-ho en una veritat absoluta no, és mentida. Evidentment en una convocatòria privada de feina si tens un fill doncs li dius que enviï el currículum. Jo sóc fill d'estibador, però vaig trigar cinc o sis anys en entrar i van passar moles convocatòries perquè hi va haver moltes jubilacions i es va contractar gent que va deixar el seu currículum com jo.

La formació és sempre dins de l'empresa?
Sí, sempre i amb maquinària de les mateixes companyies. És un sistema formatiu compartit amb totes les empreses que formen part de la SAGEP.

Què hauria de passar perquè no hi hagi vaga?
És un preavís, però amb tota la intenció perquè no s'acabi convocant. Hauríem de poder seure en una taula amb els partits polítics per parlar i adaptar-nos a la sentència per, així, garantir el model d'estiba, la feina i la producció. Treballem 364 dies l'any, no tenim intenció de parar els ports.

Considereu que no heu tingut un interlocutor vàlid?
No n'hem tingut per la confiança del Govern. Creiem que tenim una solució però si inclús Europa ens digués que no és vàlid, seuríem per acabar de matisar què s'ha de modificar del redactat. No tenim línies vermelles ni de demandes o exigències dels Sindicats. Al contrari. Però la solució no té res a veure amb el que s'ha treballat. El decret fa fora els treballadors per passar-los al règim de l'empresa de treball temporal i precaritza un sistema de treball -i un sector-, cosa que no interessa a ningú.

Què passarà en els pròxims dies?
Jo crec que sortirà l'esperit conciliador de totes les parts. Hem de trobar una solució. Espanya i Catalunya necessiten aquest sector. I sobretot, els treballadors no estem reclamant res. Si s'ha de negociar amb les empreses seurem a taula per negociar tot i que hàgim signat un conveni fa poc. Crec que els ports són un bon reflex de la societat i l'economia i ara que torna a començar és una llàstima per una extralimitació d'una llei llencem tota la feina i els esforços que empreses i treballadors hem fet durant la crisi. Durant aquesta recessió se'ns va presentar un expedient d'extinció de 300 treballadors perquè hi havia poca feina. En una assemblea els 1.000 treballadors vàrem decidir repartir-nos la poca feina que hi havia i el sobrecost que això tenia l’assumirem de les nostres butxaques. Això vol dir que apostem i tenim compromís amb el sector. No tenim res a demanar, només que es respecti la professió i els drets laborals que s'han lluitat durant molts anys.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic