Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"Les companyies dels EUA dedicades al carbó són les que més van pujar a la borsa el dia que va guanyar Trump"

Xavier Mena, catedràtic d'Economia d'Esade
Francesx Xavier Mena
Accedeix
La teva sèrie preferida l’ha escollit un algorisme
PJ Armengou Freixa Barcelona 11|03|2017
0
Les cadenes de televisió on demand utilitzen les dades massives dels seus usuaris tant per fer recomanacions com per crear nous continguts
Plataformes com Netflix són grans expertes en l'anàlisi de dades
LES CLAUS

Cap recomanació que ens faci Netflix, HBO o Movistar+ és casual

El sistema està pensat per fidelitzar els usuaris, però també per ajudar-los a escollir

Tenir subscriptors permet recollir informació amb més facilitat i de manera més completa

Quan veiem sèries o pel·lícules, el Big Data decideix per nosaltres. Cap recomanació que ens faci Netflix, HBO o Movistar+ és casual; i fins i tot quan triem una sèrie lliurement, la trama o els protagonistes poden haver-se escollit d’acord amb els nostres gustos i preferències.

Les televisions on demand fa temps que centren els seus esforços a recopilar dades dels seus usuaris. L’objectiu és oferir recomanacions que s’adaptin als interessos de l’espectador, saber quin contingut agradarà abans de produir-lo i, de pas, evitar que els subscriptors deixin de pagar la quota.

Amb tot, l’ús de la tecnologia Big Data en el sector audiovisual crea certs dubtes i preocupacions. Acabarem veient sempre els mateixos programes? Matarà el Big Data la creativitat al cine i la televisió? Viurem en una distòpia on se’ns conduirà com xais a escollir un programa de televisió o un altre?

El perquè de les recomanacions
Tot i que les cadenes de pagament utilitzen els nostres hàbits de consum per oferir-nos recomanacions; l’espectador sempre pot decidir. El sistema està pensat per fidelitzar els usuaris, però també per ajudar-los a escollir i evitar que se sentin aclaparats pel volum del catàleg. Les investigadores Eva-Patricia Fernández-Manzano, Elena Neira i Judith Clarés-Gavilán han estudiat la gestió de dades a Netflix i consideren que el model de negoci és positiu.

“Netflix no utilitza les dades obtingudes dels seus usuaris per negociar amb els anunciants o les agències de mitjans”, asseguren, “sinó per captar i retenir subscriptors, minimitzar les baixes, aconseguir fidelitat amb el servei a llarg termini, i aconseguir bons índexs de satisfacció amb el seu producte”. “Netflix ha establert un model de negoci que situa el consumidor en el centre de les seves decisions” afegeixen les expertes.

El valor de conèixer l’audiència
Analitzar els gustos dels espectadors no és res nou. Les productores i televisions han fet estudis d’audiència tota la vida. Ara, però, si una cadena vol conèixer el share d’un programa o la viabilitat d’una sèrie abans d’estrenar-la, en lloc de consultar unes desenes d’espectadors; pot saber les opinions de milions de persones.

Les plataformes de televisió on demand compten amb un gran avantatge respecte a les televisions tradicionals: tenen subscriptors. Això permet recollir informació amb més facilitat i de manera més completa. Tot i que la TDT ofereix dades d’audiència molt més acurades que la televisió analògica; aquestes segueixen sense poder competir amb les de la televisió de pagament.

HBO o Netflix saben què veuen els seus usuaris, quan ho fan, durant quant de temps, què escullen veure després... Això, a més de permetre les recomanacions, ofereix un coneixement molt detallat dels gustos dels subscriptors. Tal com explica el professor de la Carnegie Mellon University, Michael Smith, l’avantatge d’aquestes plataformes és “saber exactament els gustos dels seus usuaris i tenir l’habilitat de promocionar aquests continguts segons les preferències individuals de cadascun d’ells”.

Ha arribat la fi de la creativitat?
Un temor que sorgeix davant aquesta tecnologia és que les productores evitin el risc de crear quelcom de diferent. Experts com Rick Delgado consideren que la raó per la qual hi ha tantes pel·lícules de superherois darrerament és el Big Data. “Tot i que no és l’únic responsable de l’èxit de les pel·lícules de Marvel, l’anàlisi de dades ha tingut un rol clau en la seva explosió cinemàtica”, explica. Delgado assegura que el Big Data ha ajudat Marvel a escollir els superherois protagonistes, les seves interaccions a les pel·lícules i l’ordre d’estrena de cada film.

Netflix també va utilitzar l’anàlisi de dades per crear l’exitosa House of Cards. Ho va explicar el mateix protagonista de la sèrie, Kevin Spacey, en una conferència a Las Vegas: “Els responsables de Netflix havien analitzat la seva audiència, sabien com respondria a un drama polític, sabien que el director David Fincher agradava i sabien que la versió britànica de la sèrie havia tingut èxit.” Abans d’estrenar-la, ja sabien que triomfaria.

Tot i això, Michael Smith considera que aquest tipus de processos no eliminen el factor creatiu. De fet, assegura, el potencia: “Les productores utilitzen les dades per crear productes nous, no per replicar el que ja hi ha”. Per l’expert, el fet que aquestes productores ofereixin gran varietat de continguts i que la seva viabilitat econòmica no depengui de la publicitat, atorga al sector molta més llibertat creativa.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic