Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"El que l'Estat anomena pirateria jo en dic intercanvi d'informació"

Simona Levi, fundadora de Xnet
Simona Levi
Accedeix
Trumponòmics
Les promeses econòmiques de Trump
Ivan Aguilar Barcelona 31|03|2017
0
Com s’ho farà el nou president dels Estats Units per rebaixar impostos sense augmentar el dèficit públic? L’economista Ivan Aguilar analitza l’economia nord-americana a Trumponòmics
Trumponòmics - Anàlisi de la política econòmica dels Estats Units
LES CLAUS

Pràcticament ningú posa en dubte la necessitat d'una xarxa de protecció sanitària als Estats Units

El fracàs de Trumpcare implica que haurà de fer més concessions per aprovar lleis

L'impost de societats dels EUA és el més elevat de tots els països industrialitzats, amb un 35%

Quan les empreses nord-americanes importen no suporten cap IVA

En els últims quatre anys el crèdit bancari ha augmentat a una taxa anual del 7%

La victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes del passat 8 de novembre ha estat un dels successos més sensacionals de l'any malgrat que el quadre macroeconòmic dels Estats Units no és pas dolent. Així, en el quart trimestre del 2016 el PIB va créixer un 1,9% respecte al trimestre anterior en termes reals i la taxa d'inflació augmenta paral·lelament amb els tipus d'interès. Als Estats Units, a diferència d'Europa, hi ha dues taxes d'inflació: IPC i PCE. L'IPC és similar a l'europeu mentre que el PCE són els preus que reporten les empreses. La Reserva Federal, a través de la Junta de Governadors (FOMC) utilitza el Core PCE (PCE excloent energia i aliments) per assolir el que es coneix com el Dual Mandate consistent en què la taxa d'inflació a llarg termini estigui entorn el 2% i que la taxa natural d'atur estigui en equilibri (entorn 4,5%). La taxa d'atur és ara del 4,7% però la baixa població activa suggereix que l'economia nord-americana no ha arribat encara al seu potencial, el que dóna marge per fer política fiscal expansiva sense disparar la taxa d'inflació.

Tenint en compte aquest context, la política econòmica de Trump es basarà en cinc àrees:
1) Derogar Obamacare
2) Reforma Fiscal
3) Pla d'Infraestructures
4) Renegociar tractats comercials
5) Reforma regulació bancària

1) Derogar Obamacare
Pràcticament ningú, exceptuant els republicans més conservadors, posa en dubte la necessitat d'una xarxa de protecció sanitària als Estats Units. Obamacare, la reforma sanitària impulsada per Barack Obama el 2010, és cara –entorn el 20% del PIB- i en conjunció amb el sistema legal ha provocat danys col·laterals importants: asimetries entre metges, pacients i asseguradores que desincentiven els diagnòstics i incentiven proves i medicaments, cosa que ha provocat fortes pujades de preus (+818% des del 2010) i, en última instància, que moltes asseguradores abandonin estats sencers on avui resulta molt difícil signar una pòlissa sanitària.

La incapacitat dels republicans per aprovar una nova llei minora el que a Washington DC es coneix com a capital polític, que és la credibilitat en la capacitat d'aprovar lleis. El fracàs de Trumpcare implica que la pròxima vegada haurà de fer més concessions per aprovar lleis i no ofereix massa bones perspectives a la reforma fiscal així que Trump voldrà tornar aviat a la reforma sanitària.

2) Reforma Fiscal
La reforma fiscal es basa en un document de treball dels republicans. L'impost de societats és el més elevat de tots els països industrialitzats i se situa en el 35%; l'objectiu és rebaixar-lo fins al 20%. Republicans argumenten que això impulsarà la inversió privada però el cert és que no és tan evident, ja que per algun motiu la relació entre ambdues variables és molt feble.

La introducció d'un sistema territorialitzat d'aquest impost també és a l'agenda del nou Govern, ja que els EUA tornen a ser l'únic país industrialitzat que fan pagar el diferencial sencer quan les multinacionals volen repatriar beneficis de la resta del món. No és sorprenent que les empreses no els vulguin repatriar.

Els republicans proposen que empreses paguin una vegada un 10% dels beneficis repatriats, cosa que segons ells augmentarà l'estalvi, la inversió i la productivitat.

La tercera mesura és adoptar criteri de caixa en l'amortització de les inversions, de forma que les empreses puguin deduir tot el que inverteixen de cop i no en diversos exercicis. Operacionalment és una mesura molt difícil d'implementar i no li veig recorregut.

Finalment, la mesura estrella és el Border Tax Adjustment (BTA). Els països industrialitzats tenen impost de societats i IVA. Quan exporten, les empreses estan exemptes de facturar IVA però ho computen a societats. No repercutir l'IVA en les exportacions equival a una subvenció. Quan importen, les empreses suporten IVA i a més és una despesa deduïble.

Per contra, als EUA no tenen IVA, de forma que quan les empreses nord-americanes importen no suporten cap IVA. El BTA aprofita la rebaixa de societats al 20% per prohibir les deduccions de les importacions, el que equival a fixar un IVA del 20% només als productors forans. Les exportacions seran deduïbles de l'impost el que equival a un subsidi del 20% a les exportacions. Aquest sistema és el que utilitza, per exemple, la UE però ha de ser aprovat per la OMC.

En aquest context, l'efecte sobre el tipus de canvi és incert –ho tractaré arribat el moment- però l'argument republicà és que el BTA és neutre i no canviarà el dèficit comercial, però com que el dèficit comercial és del 3% del PIB, un impost del 20% a importacions i un subsidi a exportacions augmenta el PIB un 0,6% anual.

Així doncs, Trump té molt poques possibilitats de triomfar, ja que si vol passar-la de forma permanent, necessita 60 senadors i en té 52 i és improbable que els demòcrates acceptin una reforma que baixa impostos. L'alternativa és passar la reforma per Reconciliation, majoria simple, però la condició és que no augmenti el dèficit públic a llarg termini i, a més, expira al cap de deu anys.

3) Pla d'Infraestructures
El Pla d'Infraestructures, conjuntament amb les rebaixes fiscals, va produir una important escalada borsària quan Trump va guanyar les eleccions. Aquesta escalada va apreciar el dòlar i va augmentar la rendibilitat del bo a deu anys. A aquest fenomen se li ha anomenat The Trump Trade, i expressa bé les expectatives d'èxit del President Trump.

A mesura que els problemes han anat emergint en relació a Rússia i a la manca de cohesió republicana, el Trump Trade ha començat a corregir impulsant les borses de la resta del món. El cert, però, és que un acord en infraestructures (carreteres, ponts i aeroports) entre republicans i demòcrates és l'acord amb més probabilitat d'èxit.

Ara bé, hi ha dos impediments importants. El primer és l'absència de Shovel-ready projects –projectes d'infraestructures amb fase d'estudi i programació avançada i llestos per començar- amb el que el bilió de dòlars que vol invertir poden trigar anys –o dècades- en realitzar-se. El segon és l'operativa proposada pels republicans, que volen atorgar crèdits fiscals a les empreses i que aquestes els emprin en els projectes que vulguin. Aquesta forma de fer no assegura que la inversió pública augmenti un sol dòlar, ja que l'administració reinverteix en capital públic depreciat (per exemple, una depuradora que arriba a la fi de la vida útil) i que si aquests crèdits fiscals s'inverteixen en reinversions aleshores el que es fa és privatitzar i no augmentar la inversió pública.

4)  Renegociar tractats comercials
Pel que fa als tractats comercials, Trump va signar una ordre executiva per abandonar el TPP. Un altre dels seus objectius és la renegociació del NAFTA però ha quedat relegada, almenys aparentment, a un segon pla.

5)  Reforma regulació bancària
La reforma bancària –la Dodd-Frank Act- té dos vessants. Per una banda, els republicans volen derogar els requisits de Capital Bancari, ja que segons ells els bancs no estan augmentant capital sinó reduint la grandària del balanç, el que és cert (com a Europa), i que això crea escassetat de crèdit. Les dades, però, semblen desmentir aquesta tesi, ja que en els últims quatre anys el crèdit bancari ha augmentat a una taxa anual del 7%.

Ara bé, les empreses petites i mitjanes tenen greus problemes per accedir al crèdit, cosa que pot explicar perquè la inversió és tan baixa i el motiu pel qual abaixar impost de societats no fa augmentar la inversió. Aquesta mesura aixeca moltíssima controvèrsia i la Reserva Federal s'hi oposa obertament però el cert és que malgrat que l'evidència diu que és millor augmentar el capital dels bancs també diu que els nivells de capitalització importants són els relatius (entre bancs) i no els absoluts (sistema bancari sencer). La segona reforma versa sobre derogar el títol segon que regula les fallides sistèmiques i també les comissions de les targetes de dèbit prepagament.

El pressupost que va presentar fa uns dies va amb moltes retallades de despesa corrent. El motiu és que per poder rebaixar impostos i passar lleis per Reconciliation no pot augmentar dèficit públic i per això reduir despesa és la màxima prioritat. De fet, si ens fixem, la reforma sanitària aspira a reduir despesa que compensi les infraestructures i que permeti reduir impostos. Aquesta és l'estratègia base dels republicans en aquest mandat que, malgrat la majoria en ambdues cambres, no ho tindrà gens fàcil com Obamacare ha demostrat. De moment els mateixos republicans diuen que el govern tancarà si Trump s'entesta a passar aquest pressupost, que serà rebutjat. Trump té vuit dies per evitar el shutdown.

T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic