Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"El que l'Estat anomena pirateria jo en dic intercanvi d'informació"

Simona Levi, fundadora de Xnet
Simona Levi
Accedeix
Com ha canviat l'interior de les neveres catalanes en 50 anys?
Marta Vergoñós Barcelona 06|04|2017
0
Mercabarna arriba al mig segle de vida sent testimoni d’una evolució que ha reduït a un terç el percentatge del pressupost familiar dedicat a l’alimentació
Mercabarna arriba al mig segle de vida bullint d'activitat . Cedida
LES CLAUS

Mercabarna arriba als 50 anys de vida amb 700 empreses i 7.500 treballadors

L'oferta s'ha anat adaptant a la demanda, que ha canviat tant com el país i les modes

La consolidació de la classe mitjana fa que es popularitzin productes fins llavors exclusius

L'envelliment de la població provoca que cada cop es doni més importància al que es menja

A finals dels anys 60, les llars catalanes no tenien microones, l’alvocat era un desconegut per a la majoria de la població i a ningú se li passava pel cap comprar menjar precuinat. Les famílies dedicaven el 40% del seu pressupost mensual a l'alimentació, que suposava el capítol de despesa més important. En aquella època també va ser quan va néixer Mercabarna, que ara celebra el seu mig segle de vida sent un referent a escala europea, amb 700 empreses i 7.500 treballadors. Des d'aquest polígon alimentari, situat a la Zona Franca de Barcelona, surten des de fa dècades gran part dels productes que consumeixen els habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona. Una oferta que s'ha anat adaptant a la demanda, que ha canviat tant com ho ha fet el país i que ha estat subjecta a tot tipus de modes. Amb motiu de l'aniversari de Mercabarna, la Fundació Alícia ha fet un estudi on repassa els principals canvis viscuts.

Els anys 70: la dona se'n va a treballar fora de casa
Un dels canvis més importants que s'ha viscut en el darrer segle i que més influència ha tingut en els hàbits alimentaris ha estat la incorporació massiva de la dona al mercat laboral. Això fa que moltes dones que fins aquell moment dedicaven una ingent quantitat d'hores a les tasques de la llar tinguin menys estona per cuinar i, com que normalment ho segueixen fent elles soles, opten per plats d'elaboració més ràpida. Els anys 70 són una època de transformació social a Catalunya, que entre 1950 i 1975 rep uns 2,5 milions d'immigrants i veu com comença a florir una classe mitjana cada cop més urbana i menys rural. La gent ja no passa gana com en temps anteriors i el sobrepès deixa d'associar-se amb la bona salut. Un fet destacable és que les recomanacions alimentàries deixa de fer-les el Ministeri d'Agricultura i passa a fer-les el Ministeri de Salut.

És en aquesta època quan comencen a arribar nous productes de fora, com el kiwi i l'alvocat. S'estén el consum de la pinya fresca i també de les endívies; i comencen a comercialitzar-se els primers aliments congelats. El consum de carn es duplica respecte a deu anys abans i els restaurants ofereixen cartes d'arrel catalana però cada cop més emmirallades amb la cuina francesa.

Anys 80: foie per a tothom
Aquesta és la dècada en què es consolida l'Estat del Benestar. Espanya s'obre al món -el 1986 entra a formar part de la Unió Europea- i això facilita l'arribada d'aliments de tot arreu. Hi ha un boom de les grans superfícies i es produeix un trencament progressiu dels cicles estacionals dels aliments. El colesterol i la obesitat es converteixen en una preocupació generalitzada a la societat, cosa que afavoreix l'aparició dels primers productes baixos en calories. A finals de la dècada es comença a promocionar la dieta mediterrània com una font de salut.

Imatge d'un escorxador a Mercabarna. Cedida


Les facilitats per importar productes i la consolidació de la classe mitjana fa que es popularitzin productes fins llavors exclusius com el salmó fumat i el foie, que aviat passen a formar part de les cartes de gairebé tots els restaurants, molts dels quals busquen com imitar l'alta cuina francesa.

Anys 90: benvingut, microones
L'any 1992 suposa un punt d'inflexió per a Barcelona i Catalunya en el seu conjunt. La celebració dels Jocs Olímpics converteix la capital catalana en un pol d'atracció turística i això té una gran repercussió en els menús dels restaurants. En paral·lel, arriba a les cuines catalanes un electrodomèstic que ja no marxaria mai: el microones. L'any de l'efemèride olímpica només el 14% de les llars en tenien un, si bé hi havia un 8% que aspiraven a comprar-ne.

L'aparició d'aquest aparell, sumada a les millores tecnològiques i logístiques, fa que proliferin els aliments precuinats. En l'àmbit de la salut, és durant aquesta època quan s'instaura la idealització del cos prim i esvelt, cosa que consolida els productes light i que en els anys propers afavorirà l'aparició de dietes extremes per controlar el pes. També es comença a estudiar la relació entre determinades malalties i el consum de certs aliments.

El menú de les llars innova amb receptes com carpaccios i peix al papillote; i l'alta gastronomia, bastant influenciada per la cuina basca, comença a prendre caràcter. De fet, el 1993 El Bulli publica el llibre El sabor del mediterráneo.

Canvi de segle: boom econòmic i crisi, cuines ètniques i marques blanques
La dècada del 2000 podria dividir-se en dues etapes: la d'expansió econòmica, amb una pujada generalitzada de preus com a conseqüència del canvi a l'euro; i la crisi econòmica, durant la qual les famílies s'ajusten el cinturó fins al punt que el preu es converteix en el factor decisiu a l'hora de comprar un producte o un altre.

A principis de segle, tant Catalunya com la resta d'Espanya reben una forta onada migratòria i això fa que arribin molts productes i plats fins llavors desconeguts a les llars autòctones. Aliments com la yuca, acabats d'arribar, comparteixen protagonisme amb la popularització de les cuines ètniques i, en paral·lel, les alarmes i els pànics relacionats amb l'alimentació augmenten a causa de la revolució d'Internet.

La crisi i les noves estructures familiars fan que augmentin els petits formats o els envasos monodosi, alhora que s'amplien i es diversifiquen els productes precuinats o elaborats. Un dels productes estrella que apareix és l'enciam i les amanides de bossa.

La fruita ha jugat un paper clau en l'evolució de Mercabarna. Cedida


La preocupació per seguir una dieta saludable conviu amb el culte al cos; i s'observa una tendència a l'alça de les dietes extremes per motius estètics. Alhora, el consum de carn es dispara fins a gairebé 120kg per persona i any, xifra alarmantment superior als 21kg per persona i any que es consumien als anys 60.

La tecnologia irromp a l'alta cuina i es posa de moda la cuina "creativa", les deconstruccions i les escerificacions. Mentrestant, al carrer, triomfen els kebab, el guacamole i tornen amb força els calçots.

2017: On som i cap a on anem?
La crisi econòmica no es pot donar per superada, però mica en mica sembla que les famílies catalanes treuen el cap i això es fa notar en l'alimentació. L'envelliment de la població provoca que cada cop es doni més importància al que es menja, si bé el percentatge del pressupost familiar que es destina a aquesta finalitat amb prou feines arriba al 15% i tendeix a la baixa.

La voluntat de cuidar l'alimentació és un camp adobat per al sorgiment dels superaliments i les modes, que sovint disparen la demanda de productes dels quals no estan demostrats els beneficis que se'ls pregonen. La preocupació pels atributs dels aliments també va de la mà d'un increment de l'atenció que es para al seu origen i la seva elaboració, amb una aposta pels productes ecològics i de proximitat que afavoreix la sostenibilitat dels conreus i la preservació del medi ambient. En paral·lel, segueix l'ampliació de la gamma de productes precuinats i cada cop hi ha més envasos monodosi. La gastronomia, com la societat, cada cop està més subjecta a modes efímeres.

De cara al futur, des de la Fundació Alícia assenyalen que el principal repte serà garantir que tota la població tingui accés a suficient varietat de productes per tal de seguir una alimentació sana i equilibrada. En aquest sentit, assenyalen que la cria de peixos en piscifactories i l'augment del consum de les proteïnes vegetals procedents de llegums seran clau.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic