Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar l'experiència de navegació. L'accés i ús del web implica la seva acceptació. Per a més informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies

"La cultura ha d'aprendre a desenvolupar el 8è art, l'art de demanar"

Juan Mezo, director de Valors&Màrqueting
Juan Mezo
Accedeix
TAGS
La innovació és diversa, però no neutral
21|04|2017
0
Alvaro Porro
Álvaro Porro Director Executiu de desenvolupament socioeconòmic de proximitat de Barcelona Activa
LES CLAUS

La innovació no és neutral, s'orienta en funció d'una visió, d'unes prioritats i uns interessos

Més enllà de la disrupció tecnològica, sorgeix una nova galàxia: la innovació social

En un context de crisi econòmica la innovació socioeconòmica obre noves oportunitats

Aquest divendres és el Dia Internacional de la Innovació i, encara que sembli paradoxal, la innovació com a concepte no és res de nou. Tot i això, actualment, vivim un moment d’eufòria i correm el risc de convertir-lo en un calaix de sastre on tot hi cap, però res té massa significat. La innovació no és neutral, s'orienta en funció d'una visió del món, és a dir, d'unes prioritats i uns interessos.

En aquest univers, més enllà de la disrupció tecnològica, sorgeix una nova galàxia: la innovació social. Existeixen diferents aproximacions, però un dels centres de referència al Quebec explica que és qualsevol idea, pràctica, producte o servei, desenvolupat per qualsevol institució, organització o comunitat, que resol una necessitat o una aspiració de la societat, canviant les relacions socials o transformant un marc cultural. Però, quan ens referim especialment a les necessitats de producció, consum, finançament i comercialització, parlem llavors d’innovació socioeconòmica (ISE).

És una oportunitat i una empenta per dissenyar, amb plantejaments renovats, les polítiques de desenvolupament local, promoció econòmica i empresarial, contractació pública, inserció laboral, atenció a col·lectius en situació de risc o de suport al comerç de proximitat. Barcelona Activa, després de 30 anys de vida, es troba en un moment de transició per obrir i acostar els serveis i recursos al món de la innovació social i econòmica amb una oferta especialitzada.

L’economia plural
Forma part de l’aposta per impulsar un model econòmic plural que contempli la pluralitat d'actors i formes jurídiques, de models de negoci i d'empresa, de maneres d'entendre la rendibilitat i el mercat. Sense oblidar l'univers d'economies transformadores que conflueixen a la ciutat, tenint en compte que, per exemple, l'Economia Social i Solidària obre moltes oportunitats per a la ISE.

En un context de crisi econòmica i de mancances de l’Estat del benestar, la innovació socioeconòmica obre noves oportunitats. En aquest punt, moltes vegades l’opció adequada és millorar la provisió pública, altres depèn de facilitar noves solucions des del mercat però també es pot impulsar l’apoderament d’altres actors que puguin articular noves respostes.

Hi ha marge per innovar utilitzant el poder tractor del que és públic per facilitar que les empreses siguin agents de canvi. Per exemple, estem donant un nou impuls a la contractació pública sostenible definit un nou i ambiciós ventall de clàusules socials i ambientals.

La importància del procés i la proximitat
L’acció innovadora en clau social i econòmica no està orientada exclusivament al resultat, sinó també al procés. Això és dona quan el “com” és tant o més important que el “que”. La ISE busca millorar i transformar l’entorn immediat, per aquest motiu, és important impulsar polítiques que tinguin una mirada propera a les realitats dels barris i districtes de la ciutat, que és on neix i es produeix.

Així doncs, és prioritari impulsar actuacions en clau de proximitat, com ara els Plans de Desenvolupament Econòmic que estem construint de manera participada i promovent des de Barcelona Activa amb múltiples actors municipals, socials, econòmics i del teixit comunitari.

En un context desigual, facilita la innovació socioeconòmica
Davant de les desigualtats socials o econòmiques, la ISE ha de ser també un factor de canvi. Un estudi recent de la UAB evidenciava que allà on podria ser més necessari innovar, no s’acaba produint. Si no tothom compta amb recursos per passar a l’acció, les administracions hem de poder facilitar les condicions perquè es pugui donar. Per exemple, estem explorant noves polítiques per acompanyar a persones en situació d’exclusió (que es dediquen a la recollida de ferralla o la venda ambulant) a organitzar-se i emprendre projectes cooperatius. Així es converteixen en agents de desenvolupament endogen i en part de l’acció comunitària.

En resum, la innovació socioeconòmica és una porta a noves formes de fer empresa i política pública i, probablement, serà part de la resposta a dilemes presents i servirà per empènyer les transformacions necessàries.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te al butlletí de VIA Empresa i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic