20 anys de "la bogeria" del 22@

Barcelona vol ser el centre d'innovació del sud d'Europa

Tecnologia i digitalització al 22@ | iStock Tecnologia i digitalització al 22@ | iStock

Si, el 22@ ja té 20 anys! El 22@ representa l’essència de la Barcelona que es volia menjar el món, de la Barcelona del 92. 

Per celebrar aquests 20 anys, el 22@ NETWORK BCN, va organitzar el passat dimarts 6 de juliol un acte on no només es van retrobar molts dels que han fet possible el 22@ com Josep Miquel PiquéMarta Continente i molts altres que han apostat per debatre sobre el futur, i com que el 22@ és el barri de la innovació. Així doncs, l’aposta és parlar d’innovació.

La benvinguda l'ha fet l’amfitrió, Julián Vinué, gerent d’innovació digital i relacions institucionals de Telefónica qui ha destacat la bona connectivitat a Catalunya, amb el 77% de cobertura de fibra òptica i un 80% en 5G.

Enric Urreta, president de 22@Network BCN, ha mostrat el costat  més fosc de la realitat, amb la pèrdua de lideratge al Regional Innovation Scoreboard a on Catalunya obté un resultat dolent sense pal·liatius per darrera de Madrid i Euskadi. Destaquen tres mancances: la manca de polítiques d’innovació especialment les orientades a les Pimes, l’escassetat de diàleg publicoprivat i la manca d’una administració que sigui aliada i partner de la innovació com en el cas dels laboratoris urbans. El 22@ és el model de la Barcelona innovadora, segons conclou.

Laia Bonet, la tinenta d’alcalde de Transformació Digital de l’Ajuntament de Barcelona ha destacat que els 20 anys del 22@ són els 20 anys de la major transformació de Barcelona, una Barcelona que ha innovat amb "bogeries" com va ser el 22@ i ara aquesta bogeria es diu Barcelona Innovation Coast. L’objectiu, segons Bonet, segueix sent el mateix, reforçar els sectors de valor afegit, generar i oferir oportunitats, en definitiva convertir Barcelona en el centre d’innovació del sud d’Europa.

Ara, vint anys després, els experts apunten que ens enfrontem a nous reptes. Les noves desigualtats o l’escletxa digital que no és tant la connectivitat com l´ús, i per això s’ha generat un pla de xoc d’inclusió digital amb un impuls ètic que garanteixi que l’aplicació de les tech no generi noves desigualtats.

Per tot això ens cal una administració amb una lògica de pro-activitat. No hauria de dependre d’una sol·licitud que els recursos arribin, insisteix Laia Bonet.

Antoni Paz, president de la Comissió d’Innovació-Indústria 4.0 del 22@NETWORK BCN i Director Executiu de la Fundació KIMbcn ha parlat de tecnologies emergents i innovació fent altra cop referència als mals resultats del RIS i a la necessitat de fer-hi front.

Almirall: "No totes les tecnologies són iguals pel que fa a la innovació"

La ponència ha anat a càrrec d’Esteve Almirall, professor d’Esade i col·laborador de VIA Empresa. L’Esteve Almirall ha començat explicant que "no totes les tecnologies són iguals pel que fa a la innovació". Hi ha les anomenades GPTs (General Purpose Technologies) que recombinen amb pràcticament tot i fan possible una multiplicitat d’innovacions. Aquest ha estat el cas de l’electricitat i ara és el de la Intel·ligència Artificial, el Cloud i en general la digitalització. La covid ens ha portat a una digitalització extrema dels processos que està accelerant canvis en el model de negoci i el model productiu. Les empreses digitals ara creixen fent servir els efectes xarxa i escalar ja no vol dir trobar la mida de producció optima, perquè el cost marginal sigui pràcticament zero, la escalabilitat infinita i no hi ha rendiments decreixents en escala, ha explicat el professor.

Tot això crea mercats molt diferents als que estem acostumats a veure, semblants a una campana de Gauss, a on estar a la mitja o per sobre de la mitja és "estar bé o molt bé". Ara molts mercats son del tipus winner-takes-all, estar a la mitjana vol dir directament estar entre els perdedors.

Però també han canviat les organitzacions internament. Cada vegada més vèiem com les organitzacions traslladen les seves funcions a programari, o programari amb rodes (robots) o que vola (drons) i l’organització es dedica més a explorar, a innovar, que a explotar, perquè això ja ho fa programari.

Potser pensem que els canvis socials són lents, però no sempre ho són, Almirall ha ensenyat com només en 13 anys la 5ª avinguda de NYC va passar d’estar plena de cavalls amb només amb un cotxe a plena de cotxes amb només un cavall, i això era al segle passat!

Posteriorment, hem tingut la primera taula dedicada a les tecnologies emergents, moderada per Antoni Paz i amb Jacob Pascual, director general del Sud d’Europa d’Universal Robots, David Reifs, CTIO de Seidor i Julián Vinué, gerent d’Innovació Digital i Relacions Institucionals a Telefónica.

El tema central d’aquesta taula ha estat el procés de democratització que viuen les tecnologies. Pascual ha explicat com Universal Robots democratitza el món dels robots fent-los més accessibles. En aquesta mateixa línia, Reifs ha explicat com Seidor apropa la Intel·ligència Artificial a la indústria. Vinué de Telefónica ha enllaçat amb la iniciativa escola42 que vol donar resposta a la demanda de perfils tecnològics amb una formació accelerada d’alta qualitat.

La taula ha apuntat que “digitalització” no és el mateix que “transformació del negoci” i la urgència d’abordar aquesta transformació.

La segona taula ha estat dedicada a FinTech, LegalTech i HealthTech, moderada per Isabel Sabadí, directora del 22@ NETWORK BCN i amb la presència de Francesc Muñoz, CTO de Cuatrecasas i VP de Global LegalTech Hub, amb Silvia Escamez, cofundadora de Fintea i VP de AEFI i amb Jordi Martinez, director. d’innovació i Transformació Digital de l’Hospital del Mar.

Més info: Ocado es trasllada al 22@ i amplia la plantilla

Els tres han coincidit en les bones perspectives de futur. "Les Fintech han crescut un 15% en el darrer any", ha explicat Escamez. En el sector de la salut, "Catalunya juga a la Champions d’Europa", segons ha comentat Martinez i "el Legaltech té un futur espectacular", ha pronosticat Muñoz.

Sobre quins són els motors d’aquestes Tech els tres han coincidit que les dades i el seu tractament automatitzat amb Machine Learning són el propulsor d’aquest creixement. Muñoz ha apuntat que el món va cap a "més regulació i no menys", fer front als perills de les tech implica aquesta regulació addicional.

La regulació ha tornat a ser protagonista quan Isabel Sabadí ha preguntat per les barreres, però també s’ha apuntat la necessitat d’un canvi cultural i un re-skiling dels professionals.

Per concloure, Sabadí ha demanat al panell que caldria fer per accelerar i escalar les propostes empresarials. Tres factors: talent, fiscalitat i un sector públic emprenedor.

Més informació
Barcelona va atreure 16 projectes d'inversió per 22 milions el 2020
Avui et destaquem
El més llegit