Els sindicats CCOO i UGT es mobilitzen des d'aquest dijous i fins diumenge a tot Espanya per protestar contra "els límits" del Govern espanyol al diàleg social. Ho fan amb la reivindicació de "més i millor" feina, salaris i pensions; qüestions que preocupen unes entitats que no comparteixen les visions optimistes sobre la sortida de la crisi de l'executiu de Mariano Rajoy. En total seran més de 60 les mobilitzacions i concentracions convocades arreu d'Espanya amb el lema "Les persones i els seus drets, el primer".
Amb el suport de formacions com Podemos o el PSOE, els sindicats pretenen sacsejar la consciència de l'administració perquè s'avingui a parlar de la vintena d'actuacions que consideren urgents per al progrés i el benestar social. Entre elles, un pla de xoc per a l'ocupació, la derogació de les reformes laborals, elevar el salari mínim o posar en marxa un pla estratègic per a la indústria.
Tenir feina, una bona política social
Com no pot ser d'altra manera, una de les prioritats és l'ocupació. Tot i haver aconseguit reconduir la taxa d'atur per sota del 20%, Espanya continua sent un dels països de la Unió Europea amb més proporció de treballadors sense feina. L'ocupació es resisteix, per exemple, als més joves. Mentre la mitjana d'atur juvenil a la UE és del 20%, a Catalunya arriba al 38% i al conjunt d'Espanya s'enfila fins a un preocupant 54%.
Pel catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, l'atur juvenil és endèmic i crònic, al nivell de Grècia i Sud-àfrica. Les causes, assenyala, cal buscar-les en l'abandonament escolar i l'acumulació de reformes educatives, d'una banda, i un desajustament entre l'oferta i la demanda de competències del mercat de treball: "Mentre aquí discutim sobre si la religió ha de comptar o no, als EUA es plantegen si els nens han d'aprendre a programar als 5 o als 7 anys".
Tampoc els treballadors més veterans ho tenen fàcil. Ho denuncia CODEMA 45, la federació d'associacions d'aturats majors de 45 anys, que reivindica que les polítiques actives d'ocupació també els tinguin en compte. "Treballem per un col·lectiu que ho està passant molt malament i al qual li costa molt trobar feina, som quasi el 50% de l'atur i el que volem és col·laboració", explica en una entrevista a VIA Empresa la seva presidenta, Maria Hilda López.
Quan amb la feina no n'hi ha prou
Segurament el més trist de tot plegat és que, en massa casos, tenir feina tampoc no significa una vida digna. "Avui tenir una feina tampoc no és cap garantia de sortir de la pobresa", lamenta el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros.
Antònia Pascual, secretària de Socioeconomia de CCOO, recorda que aquesta precarietat afecta especialment les dones. "Les dones són les qui corren el risc de ser les principals víctimes dels efectes de la crisi", denuncia a VIA Empresa.
Un salari mínim molt mínim
Per tal de combatre aquesta precarietat, són moltes les veus que reclamen una pujada significativa del salari mínim, que a Espanya també brilla per la seva escassetat. Els sindicats insten el Govern espanyol a elevar-lo progressivament des dels 655 euros actuals a un total de 800 euros mensuals el 2017 per arribar el 2020 a prop de 1.000 euros, fet que equivaldria al 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea.
De moment, però, el Ministeri d'Ocupació liderat per Fátima Báñez ha accedit a un augment del 8% fins als 707,60 euros mensuals; concedint una de les condicions del PSOE per aprovar el sostre de dèficit d'enguany.
Més enllà dels mínims, la realitat a les empreses és que la pràctica totalitat de les pujades de sou que es produeixen són fruit de l'obligació. De l'obligació dels convenis laborals. Un estudi de Randstad estima que el 48% de les companyies augmenten els salaris aquest 2016 per l'estipulat als acords entre treballadors i empresaris.
I quan em jubili, què em queda?
Per si el quadre no espantés prou, sempre queda el tema de les pensions. L'esgotament del Fons de Reserva ha fet saltar encara més alarmes sobre un sistema que tothom entén amenaçat per la combinació demogràfica i de reducció de cotitzacions amb salaris més ensopits. "A partir del 2025 els números són impossibles. Cal un miracle", advertia aquesta setmana l'economista Miquel Puig. Mentre l'esperem, les mobilitzacions continuen.
Amb el suport de formacions com Podemos o el PSOE, els sindicats pretenen sacsejar la consciència de l'administració perquè s'avingui a parlar de la vintena d'actuacions que consideren urgents per al progrés i el benestar social. Entre elles, un pla de xoc per a l'ocupació, la derogació de les reformes laborals, elevar el salari mínim o posar en marxa un pla estratègic per a la indústria.
Tenir feina, una bona política social
Com no pot ser d'altra manera, una de les prioritats és l'ocupació. Tot i haver aconseguit reconduir la taxa d'atur per sota del 20%, Espanya continua sent un dels països de la Unió Europea amb més proporció de treballadors sense feina. L'ocupació es resisteix, per exemple, als més joves. Mentre la mitjana d'atur juvenil a la UE és del 20%, a Catalunya arriba al 38% i al conjunt d'Espanya s'enfila fins a un preocupant 54%.
Pel catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, l'atur juvenil és endèmic i crònic, al nivell de Grècia i Sud-àfrica. Les causes, assenyala, cal buscar-les en l'abandonament escolar i l'acumulació de reformes educatives, d'una banda, i un desajustament entre l'oferta i la demanda de competències del mercat de treball: "Mentre aquí discutim sobre si la religió ha de comptar o no, als EUA es plantegen si els nens han d'aprendre a programar als 5 o als 7 anys".
Tampoc els treballadors més veterans ho tenen fàcil. Ho denuncia CODEMA 45, la federació d'associacions d'aturats majors de 45 anys, que reivindica que les polítiques actives d'ocupació també els tinguin en compte. "Treballem per un col·lectiu que ho està passant molt malament i al qual li costa molt trobar feina, som quasi el 50% de l'atur i el que volem és col·laboració", explica en una entrevista a VIA Empresa la seva presidenta, Maria Hilda López.
Quan amb la feina no n'hi ha prou
Segurament el més trist de tot plegat és que, en massa casos, tenir feina tampoc no significa una vida digna. "Avui tenir una feina tampoc no és cap garantia de sortir de la pobresa", lamenta el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros.
Antònia Pascual, secretària de Socioeconomia de CCOO, recorda que aquesta precarietat afecta especialment les dones. "Les dones són les qui corren el risc de ser les principals víctimes dels efectes de la crisi", denuncia a VIA Empresa.
Un salari mínim molt mínim
Per tal de combatre aquesta precarietat, són moltes les veus que reclamen una pujada significativa del salari mínim, que a Espanya també brilla per la seva escassetat. Els sindicats insten el Govern espanyol a elevar-lo progressivament des dels 655 euros actuals a un total de 800 euros mensuals el 2017 per arribar el 2020 a prop de 1.000 euros, fet que equivaldria al 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea.
De moment, però, el Ministeri d'Ocupació liderat per Fátima Báñez ha accedit a un augment del 8% fins als 707,60 euros mensuals; concedint una de les condicions del PSOE per aprovar el sostre de dèficit d'enguany.
Més enllà dels mínims, la realitat a les empreses és que la pràctica totalitat de les pujades de sou que es produeixen són fruit de l'obligació. De l'obligació dels convenis laborals. Un estudi de Randstad estima que el 48% de les companyies augmenten els salaris aquest 2016 per l'estipulat als acords entre treballadors i empresaris.
I quan em jubili, què em queda?
Per si el quadre no espantés prou, sempre queda el tema de les pensions. L'esgotament del Fons de Reserva ha fet saltar encara més alarmes sobre un sistema que tothom entén amenaçat per la combinació demogràfica i de reducció de cotitzacions amb salaris més ensopits. "A partir del 2025 els números són impossibles. Cal un miracle", advertia aquesta setmana l'economista Miquel Puig. Mentre l'esperem, les mobilitzacions continuen.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.