El sector agroalimentari –en el sentit més ampli, des de la producció primària a la indústria auxiliar- s'ha posicionat com la tercera activitat exportadora de Catalunya, amb un volum de negoci de 9.842 milions, és a dir, el 13,7% del total. Alhora, representa el 20,8% de les exportacions de tot el sector espanyol. La tendència alcista en vendes a l'exterior ha crescut exponencialment d'ençà que es va destapar la crisi econòmica el 2010 per l'esforç de buscar sortida al producte i això ha restat dependència comercial de l'Estat espanyol, de tal manera que ara Espanya només suposa un 40% del negoci, segons fonts de Prodeca. Del total exportat, uns 1.556 milions corresponen al sector primari alimentari (agrícola, ramader i pesquer) i 8.350 milions més els genera la indústria transformadora alimentària i de begudes.
En concret, en el període 2013-2018, les exportacions agroalimentàries han augmentat un 21,97%, sent els països de la Unió Europea el principal destí, però amb una presència cada vegada més significativa de tercers mercats, com demostra la radiografia sectorial que ha elaborat la Promotora dels Aliments Catalans Prodeca, organisme dependent del Departament d'Agricultura de la Generalitat. El seu director gerent, Ramon Sentmartí ha manifestat durant la presentació de l'informe que "el sector és un referent a Europa pel seu dinamisme, tant en productes com en innovació, gràcies al treball que s'ha fet per passar del producte en volums al de més valor afegit". De fet, un 26% de les empreses dedicades a aquest sector són firmes recurrentment exportadores i tenen 546 filials establertes a l'estranger, amb important presència a Europa i l'Àsia.
En l'actualitat, la balança comercial agroalimentària ha assolit una cobertura del 98,82%, amb una mínima diferència de poc més de 100 milions entre importacions i exportacions.
El sector agroalimentari català guanya força i genera un volum de negoci de 38.205 milions d'euros, el 16,28% del PIB
Per sectors, el carni segueix sent l'activitat més exportadora, amb un volum de 3.252 milions d'euros –amb dades de 2018- i copant el 33,04% del total exportat. El segueixen les vendes de les indústries de Fine Food (que engloben des de cafè, sucre, xocolata a dolços), amb 2.909 milions i el 29,56% de les exportacions. Fruita i horta i olis vegetals i vi i cava s'emporten percentatges d'entre el 8% i el 6%.
El creixement sostingut del sector des de l'esclat de la crisi l'ha convertit en un dels més dinàmics de Catalunya i l'ha catapultat a ser-ne la primera activitat econòmica en aportar el 16,28% del Producte Interior Brut (PIB) català, amb una facturació conjunta de 38.205 milions d'euros, 164.372 treballadors i 3.922 empreses, 57.423 explotacions agràries i 436 establiments comercials. La indústria transformadora d'alimentació i begudes configura el gruix de més de dues terceres parts del sector (un 73,13%) amb un volum de negoci anual de gairebé 28.000 milions, 3.474 empreses i 84.682 treballadors. El sector primari aporta un 12,28% i la indústria auxiliar el 14,59% restant.
La presentació de l'estudi sobre el sector agroalimentari de Catalunya
La radiografia sectorial realitzada per Prodeca valora que la indústria de l'alimentació i begudes és capdavantera per volum de negoci i generant més riquesa que la indústria automobilística, la química o la producció i distribució energètica.
Les perspectives per al conjunt del sector passen per la permanent aposta en innovació i per afrontar riscos com el Brexit o els nous aranzels comercials dels Estats Units. En matèria tecnològica, Joan Romero, conseller delegat d'Acció, ha destacat l'existència d'un ecosistema d'innovació que aporta competitivitat a les empreses catalanes i el funcionament d'uns 30 grups de recerca i centres tecnològics del sector agroalimentari, a més de les aportacions d'un centenar d'startup.
Romero ha esmentat els treballs tecnològics a Eurecat, amb l'ús de drons per fer el seguiment de les vinyes, o a Leitat, amb nous processos que permeten la concentració de líquids. "El sector agroalimentari s'està desenvolupant amb les mateixes eines tecnològiques que ho fa la indústria en el seu conjunt, des de la intel·ligència artificial a les ciències òmiques, passant per la impressió 3D", ha explicat Romero i ha relacionat aquests avenços amb l'atracció de noves inversions. Segons l'informe de Prodeca, en els últims cinc anys, Catalunya ha estat el destí d'inversió de capital estranger per valor de 533 milions d'euros (el 22% de la inversió de capital que ha arribat a Espanya), cosa que ha permès la creació de 1.547 llocs de treball.
El Brexit i els aranzels dels EUA
Els pronòstics per al sector són favorables però no impedeix que incerteses com el Brexit o els nous aranzels dels Estats Units siguin aspectes als quals caldrà fer front en el curt termini. Segons el conseller delegat d'Acció, Joan Romero, les conseqüències seran força diferents en un cas i l'altre, en tant que si bé arran del Brexit s'imposaran noves relacions comercials del Regne Unit envers el conjunt de països de la Unió Europea i per tant no es faran distincions, sí que en el cas dels aranzels nord-americans el diferent tracte que rebran els Estats europeus pot restar competitivitat a determinats productes catalans amb relació a altres mercats com l'italià, el portuguès o el grec.
Catalunya és la principal destinació d'inversió estrangera del sector agroalimentari a l'Estat amb 533 milions d'euros en els darrers cinc anys
En qualsevol cas, caldrà veure com es concreta cada una d'aquestes problemàtiques. Pel que fa als aranzels nord-americans, la llista definitiva de productes afectats es preveu que es publiqui el 31 d'aquest mes de gener i llavors es podrà analitzar amb més detall. No obstant això, tot indica que hi haurà recursos comercials alternatius suficientment legals com per poder esquivar alguns d'aquests aranzels i minimitzar el seu possible impacte negatiu en les exportacions de productes catalans.