Els alemanys a Catalunya, una llarga història empresarial II

Quines són les arrels de Seat, Deutsche Bank, Damm o el Bisolvon?

Panoràmica des de la Casa Seat, antiga seu del Deutsche Bank a Barcelona. | Àngel Bravo Panoràmica des de la Casa Seat, antiga seu del Deutsche Bank a Barcelona. | Àngel Bravo

Però no tot és el negoci químic. A la primera part d’aquest article havia tret el nas el Deutsche Ueberseeische Bank (el Banc Alemany Transatlàntic, embrió de l’actual Deutsche Bank) i ara és el moment d’aturar-s’hi un moment. El 1904 aquesta entitat, filial del Deutsche Bank, havia obert oficina a Barcelona amb la intenció de fer de pont per als negocis alemanys a Llatinoamèrica, on ja tenien seus des de 1887. La seva operativa va durar fins al final de la Segona Guerra Mundial quan, com la majoria de negocis alemanys, va haver de sotmetre’s a les decisions dels països aliats, els vencedors del conflicte bèl·lic. En el cas d’aquesta entitat, la filial espanyola va passar a mans estatals i després es va privatitzar, per esdevenir, el 1950, el Banco Comercial Transatlántico, conegut durant molts anys com a Bancotrans.

Com es pot veure, el terme “alemany” va desaparèixer per donar lloc a “comercial”, i és que amb la guerra tan recent, tot el que sonés germànic estava molt mal vist. En aquells anys cinquanta, el seu consell d’administració ens dóna pistes sobre els empresaris rellevants del moment, perquè allà s’hi asseien Demetrio Carceller I (falangista de primera hora, empresari del petroli, ministre i propietari de Damm), José Torra Closa (propietari de la banca Soler y Torra Hermanos, amb interessos a FOCSA, Aigües de Barcelona, Societat de Tramvies i avi d’Alberto Alcocer Torra), Ignacio Coll Castell (hereu d’un imperi tèxtil i propietari de Damm i del balcó de la Diagonal des del qual Franco va assistir a la desfilada de les tropes vencedores de la Guerra Civil) o Otto Maier Zeuner (fundador del Barça i representant de la firma alemanya de material sanitari Hartmann), per posar alguns exemples.

El consell del Banco Comercial Transatlántico ens dóna pistes sobre els empresaris rellevants dels 50: Demetrio Carceller I i Ignacio Coll Castell (Damm), José Torra Closa (Banca Soler y Torra Hermanos) o Otto Maier Zeuner (Barça i Hartmann)

No seria ni molt menys l’única relació dels Carceller amb els negocis alemanys, perquè temps més tard al capital de la cervesera Damm hi entraria el gegant de l’alimentació Dr. Oetker, propietat de la família homònima. Per altra banda, la firma Hartmann -on Otto Maier hi havia treballat des de finals del segle XIX- continua present a Catalunya a través de les dues plantes que tenen al país -les úniques de l’Estat- a Montornès i a Mataró, on es dediquen fonamentalment al tractament de ferides i als primers auxilis.

Més info: Els alemanys a Catalunya, una llarga història empresarial

El Bancotrans va mantenir-se encara més d’una dècada a la seva seu històrica de Plaça de Catalunya 19 (avui hi resta una oficina del Deutsche Bank com a vestigi d’aquells temps, a més d’un hotel de la cadena Olivia), perquè fins el 1961 no van aixecar el seu gran edifici corporatiu, aquell que hi ha a Passeig de Gràcia 111, cantonada amb l’Avinguda Diagonal.

De Deutsche Bank a Casa Seat 

Avui aquest edifici està d’actualitat perquè està essent reformat molt profundament per construir-hi apartaments de luxe de la cadena Mandarin. A la planta baixa s’hi ha instal·lat l’anomenada “Casa Seat”, on la marca de cotxes de capital alemany ofereix tota una experiència composta per demostracions de mobilitat, gastronomia, art, cultura i diversos àmbits més.

Tornant als avatars del Bancotrans, cal dir que a partir de la segona meitat dels anys cinquanta els antics propietaris, el Deutsche Bank, van començar a recuperar posicions a l’accionariat. El 1957 eren titulars del 10% del capital, el 1971 ja havien arribat al 25% i a finals dels vuitanta en posseïen el 40%. A partir d’aquest moment van fer el pas per quedar-se amb la totalitat, en paral·lel a la fusió, el 1994, amb el Banco de Madrid, l’entitat fundada per Jaume Castell Lastortras, que havien adquirit un any abans.

Més info: Palma: "Seat mai ha viscut una fase tan positiva"

A un altre punt de l’àrea metropolitana, a Cornellà, hi ha una de les principals seus de Siemens a Espanya. La relació amb el municipi del Baix Llobregat ve de lluny, perquè ja fa més d’un segle que la firma alemanya va adquirir la companyia local La Industria Eléctrica, SA, que pertanyia a la família Muntadas, també propietaris de La España Industrial, un dels conglomerats més grans del sector tèxtil que han existit mai. Precisament l’adreça de la planta duu avui dia el nom d’un dels Muntadas, ja que està ubicada al Carrer Lluís Muntadas, en homenatge al fundador de La Industria Eléctrica, SA. I recuperem un nom que ja vam esmentar al capítol anterior, com és el de Francisco Belil Creixell, per recordar que va ser conseller delegat de Siemens fins a la seva jubilació el 2012.

Henkel, Faus i la Sagrada Família 

Qui també té la seu espanyola a Barcelona és Henkel Ibérica, que va aterrar a Catalunya l’any 1961 quan va comprar la firma catalana Gota de Ámbar, dedicada a la producció d’olis i greixos per a la higiene corporal. La seu de l’empresa catalana al carrer de Còrsega va ser gairebé la mateixa on Henkel va tenir la seva seu central fins que el 2015 es van mudar a un edifici corporatiu del districte 22@.

Les antigues oficines, de caràcter singular, havien estat aixecades el 1970 i van ser enderrocades el 2016 perquè el fons d’inversió Meridia Capital Partners (encapçalat per Javier Faus Santasusana) havia comprat l’immoble amb la intenció de fer-hi un hotel sobre la mateixa parcel·la. Avui hi ha l’establiment Barcelona 1882 de quatre estrelles i propietat del mateix fons d’inversió.

De cara al turisme, el seu principal atractiu és la proximitat al temple de la Sagrada Família i per aquest motiu a la seva marca comercial duu l’any en què es van iniciar les obres.

El Bisolvon i el Nolotil de Sant Cugat 

I del 22@ a Sant Cugat, perquè allà està establerta una altra de les grans multinacionals alemanyes que han triat Catalunya com a lloc de referència dins de l’Estat o, fins i tot, en el marc del sud d’Europa. Es tracta de la farmacèutica Boehringer Ingelheim, una de les més grans del món, que es va establir aquí el 1952. La firma alemanya és la fabricant de fàrmacs tan coneguts com el Bisolvon (xarop per reduir la mucositat en els refredats) o el Nolotil (per a dolor intens o febre).

Abans hem esmentat la Seat, i no podem passar per alt que també és una empresa de capital alemany. El que es va fundar el 1950 com a Sociedad Española de Automóviles de Turismo, essent filial de la italiana Fiat, va passar a mans de Volkswagen a mitjans dels vuitanta, després que el 1981 es trenqués el vincle entre la firma espanyola i la italiana. Des de l’entrada dels alemanys al capital de Seat, la marca ha viscut una evolució constant fins a transformar-se en una màquina de generar beneficis recolzada sobre la planta de Martorell, que forneix de vehicles a tot Europa.

Seat ha viscut una evolució constant fins a transformar-se en una màquina de generar beneficis recolzada sobre la planta de Martorell, que forneix tota Europa de vehicles

Resulta impossible encabir aquí a totes les empreses alemanyes amb seu a Catalunya, però no podem oblidar d’altres com Freudenberg (des de 1968 i amb la major de la seva activitat concentrada a Parets del Vallès), Fresenius (amb oficina central a Barcelona), Bosch (amb més d’un segle de relació amb Barcelona, encara que la seu actual és a Madrid) o Lacer (propietat de la família Andress, establerts a Catalunya des dels anys 20).

A més de generar una gran massa de llocs de treball, de producció i d’investigació, el clúster alemany a Catalunya és un dels reblons que ens manté units a la Unió Europea.

Més informació
Seat inverteix 30 milions d'euros en un centre pioner del sud d'Europa
Damm millora les vendes i els beneficis el 2019
Avui et destaquem
El més llegit