Un 28,2% dels alumnes nascuts fora de la Unió Europea perceben que els seus professors no tenen expectatives respecte de la continuïtat dels seus estudis. Aquesta mateixa sensació només la tenen un 13,7% dels alumnes autòctons. Aquesta és una de les dades que s'ha exposat durant un debat organitzat per l'Observatori Social de la Fundació la Caixa per analitzar la relació entre immigració i educació i els motius pels quals els alumnes d'origen estranger que abandonen els estudis prematurament ho fan.
Les dades sobre la percepció de suport docent exposades durant el debat, que ha tingut lloc al Palau Macaya, són de l'estudi elaborat per EMIGRA - CER-Migracions UAB-UB Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d'origen estranger?. En aquest estudi -en què hi van participar més de 3.700 joves de quart d'ESO, Batxillerat, cicles formatius i programes de formació ocupacional de Catalunya- es conclou que un 87% dels alumnes autòctons i un 75% dels d'origen estranger volen arribar a obtenir una titulació superior.
Malgrat les aspiracions, els nois nascuts a l'estranger són els més afectats per l'abandonament escolar primerenc. Ho fan 20 punts més que els nascuts aquí i 13 punts percentuals més en comparació amb les noies d'origen estranger. Però la percepció de poc suport per part dels professors no és l'únic element que influeix en l'abandonament prematur dels estudis. Una investigació publicada per la mateixa Fundació la Caixa indica que el lloc de naixement, l'any d'arribada a Catalunya i l'origen dels seus progenitors són aspectes clau.
L'estudi mostra que les primeres generacions que arriben a Espanya amb més de set anys i els descendents d'immigrants nascuts a Espanya registren un abandonament elevat. En canvi, els de la generació 2,5 -és a dir, fills de parelles mixtes- no presenten diferències amb els autòctons i, fins i tot, obtenen resultats millors.
El periodista Rafael Vilasanjuan ha moderat el debat, al qual han participat la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Silvia Carrasco, el professor Serra Húnter de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador associat del Centre d’Estudis Demogràfics, Jordi Bayona, i la professora de la UB i investigadora associada de l’IAE-CSIC Lidia Farré.