Entre mitjans de març i principis de l’estiu del 2020, els hospitals catalans –i de gairebé tot el món– estaven monopolitzats per la covid-19. Els llits no eren suficients i els malalts de coronavirus s’acumulaven a les UCI mentre la resta de la població estava tancada a casa. Les altres patologies, si no eren molt urgents, havien d’esperar. El sistema de salut públic estava col·lapsat. La sanitat privada en quedava al marge, però part de la població s’hi va aferrar. L’impacte de la covid-19 en les assegurances mèdiques és clar: han guanyat clients. Però també hi ha hagut una altra conseqüència per als pacients que ja feien ús de les mútues: els preus han augmentat des de l’inici de la crisi sanitària.
“En els moments més crítics, la gent ha vist les costures del sistema de salut públic i ha mirat cap al privat”, reflexiona el doctor Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària. Segons dades de la Unión Española de Entidades Aseguradoras y Reaseguradoras (Unespa), l’any 2020 el sector va superar els 11 milions de clients a tot l’Estat, amb un increment del 4,4%. Això suposa un 23,4% del total de la població. Durant l’any de l’esclat de la pandèmia, 469.750 persones van contractar una assegurança mèdica. Si es comparen les xifres generals amb les dels últims anys, s’observa un increment clar: el 2012, hi havia 8,7 milions d’assegurats de salut i, en comparació a l’any anterior, havien crescut un 0,7% (gairebé 65.000 persones). Llavors, el percentatge del total de ciutadans que tenien contractada una mútua era del 18,8%. L’evolució ha estat ascendent fins arribar al rècord del 2020.
Ignacio Orce (Assistència Sanitària): "En els moments més crítics, la gent ha vist les costures del sistema de salut públic i ha mirat cap al privat"
Les mateixes companyies d'assegurances ho han notat. A Assistència Sanitària, han registrat un increment de la contractació d’un 36% el segon semestre del 2020 i d’un 27% la primera meitat del 2021. Ara, assegura el doctor Orce, ja s’ha moderat. "Els nous pacients no tenien una cultura de sanitat privada, però creiem que s'hi quedaran", considera. I és que "la covid-19 ha provocat un fenomen sociològic: la gent es mira més la salut", afegeix el doctor. Els clients no són l’única cosa que ha augmentat: la facturació del sector va superar els 9 milions d’euros l’any passat, un 5,1% més que el 2019. Això contrasta amb els 6,5 milions d’ingressos de les asseguradores mèdiques del 2012.
Assegurances més cares
L’explicació d’aquest increment és doble: els clients han augmentat i els preus, també. Tot i que des d’Unespa eviten parlar de tarifes, element que depèn directament de cada empresa, el doctor Orce assegura que el cost de les assegurances ha augmentat al voltant d’un 10% des que es va iniciar la pandèmia. El president d’Assistència Sanitària afirma que en el seu cas concret també hi ha hagut un ascens, però que és del 4%, inferior a la mitjana. Ignacio Orce hi troba el motiu: “Hi ha algunes coses que han arribat per quedar, com les proves PCR; així que hi haurà un nivell de despesa que abans no hi era, però no sé si és suficientment significatiu com per pujar els preus”.
El doctor Orce explica la política d’Assistència Sanitària els darrers anys: “Hem fet pagar més als joves per protegir la gent gran”. Ara, en canvi, estan intentant reequilibrar les primes amb pujades progressives. D’aquí surt el 4% de l'increment dels preus. I és que en la sanitat privada és habitual pujar les primes per edat: com més gran és la persona, més ús fa del sistema mèdic i paga unes tarifes més altes. Però no només els clients d’Assistència Sanitària han notat un increment de la factura de l'assegurança, tal com indica el doctor Orce. VIA Empresa ha contactat amb Fiatc, que ha rebutjat fer declaracions en aquest sentit.
Els preus de les assegurances mèdiques han augmentat un 10% de mitjana des que va començar la pandèmia
A la major quantitat de despesa s'hi sumen les mesures que van prendre les asseguradores durant els mesos més durs de la pandèmia. "Ens vam trobar que molts metges no tenien pacients, perquè la gent era a casa i evitava anar al metge, així que vam modificar els preus dels honoraris per facilitar-los l'activitat", explica el president d'Assistència Sanitària. Si durant uns mesos hi havia personal mèdic sense feina, ara el sistema privat busca infermers sense gaire èxit. El doctor Orce explica que, com que la salut pública paga millor, molts van marxar amb les contractacions que es van fer a l'inici de la pandèmia i que, per tant, els centres privats tenen dificultats per trobar-ne. Tot i així, no augura que aquesta situació s'allargui més, ja que en alguns llocs, com Madrid, indica, ja s'han començat a trencar els contractes a infermers que es van signar en els moments de major necessitat.
Un sou en espècies
L'evolució de les contractacions d'assegurances mèdiques ja marcava una tendència ascendent abans de l'arribada de la covid-19. Les dades ofertes per Unespa mostren un increment especialment rellevant a partir del 2016 -del 3,6% en xifres interanuals, lluny de l'augment de l'any passat-. Fonts de l'associació ho atribueixen a una tendència d'algunes empreses a oferir com a part del sou en espècies una assegurança mèdica. "L'assegurança de salut és un dels beneficis socials més valorats entre la plantilla, fet que la converteix en una eina d'atracció i retenció de talent", expliquen.
Sigui com sigui, les asseguradores viuen un moment dolç pel que fa als productes de salut. Tot i que la covid-19 les ha portat a aquesta situació econòmica favorable, el que més temen, com la sanitat pública, és que la pandèmia es perpetuï. "El problema que tenim ara és l'estancament de la vacunació: la gent ha de ser conscient que un 90% dels nous ingressos per covid són de persones no vacunades", insisteix el president d'Assistència Sanitària. El discurs és clar, però són les mesures restrictives que suposaran l'empenta final que necessita part de la població, considera. Si la pandèmia segueix fluctuant, la pressió hospitalària seguirà essent insostenible a llarg termini. El diagnòstic del doctor Ignacio Orce és clar: "El sistema públic és fantàstic, però està infrafinançat".