Barcelona es pensa massa

La capital del país és "una de les ciutats més sobrediagnosticades" del seu entorn, segons els ponents de les conclusions de la secció BNEW Real Estate

BNEW recull les opinions de grans veus de l'entorn econòmic i empresarial català sobre la transició 4.0 de la capital del país | iStock BNEW recull les opinions de grans veus de l'entorn econòmic i empresarial català sobre la transició 4.0 de la capital del país | iStock

Barcelona són "400 persones que es van trobant per tot arreu", com va ensenyar L'Oasi Català fa ja dues dècades. Tot i la seva gran influència regional – i la rellevància i integració de la seva àrea metropolitana – la capital del país està lluny de les grans metròpoli del continent i les conurbacions internacionals pel que fa a espai i població. Això genera una externalitat, segons el president del Cercle d'Economia Javier Faus, que pot ser positiva i negativa. "A Barcelona ens encanta parlar de Barcelona, perquè tenim una estima molt important per la ciutat". Aquest factor proposa una base per conjugar un projecte de ciutat coherent, però també fa que la ciutat sovint es pari massa, segons Faus, en debats autoreferencials. Els habitants de la capital, afirma, "som massa amants d'hiperdiagnosticar-nos", afirma.

La tendència a analitzar cada detall de qualsevol debat de ciutat que es produeix al voltant de Barcelona, per Faus, allunya el pensament de l'acció. "Tots sabem el que fan les ciutats exitoses – lamenta – però ens falta un projecte de prosperitat compartida". El president del Cercle comparteix una de les darreres taules de la Barcelona New Economy Week (BNEW) amb diverses autoritats econòmiques i empresarials metropolitanes que comparteixen aquesta avaluació. "El nostre lema és Make it Happen", afirma la presidenta de Barcelona Global, Aurora Catà, que es marca com a objectiu "dedicar els esforços de l'organització a què les coses passin".

Navarro: "Al CZFB tenim quelcom tangible, una nau industrial diferent, amb què impulsar la indústria 4.0"

El delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barelona, Pere Navarro, comparteix aquesta nostàlgia per un horitzó compartit de ciutat, però rebutja aferrar-se a models del passat. "No podem pensar que ens alimentarem tota la vida de les olimpíades del 92; les ciutats estan vives i evolucionen". El motor del canvi, per Navarro, és la col·laboració amb el sector privat. El Consorci, recorda, és una institució pública, però tots els seus moviments es pacten amb el teixit empresarial. El que fora primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya recorda els grans acords a què ha arribat el Consorci en els darrers anys, i les propostes que hi han sorgit: des del centre d'IA de Huawei fins a les instal·lacions d'innovació d'HP, mostren un camí cap al nou ecosistema industrial de la ciutat. "Tenim quelcom tangible, una nau industrial diferent, amb què impulsar la indústria 4.0", celebra Navarro.

El gran obstacle, segons l'anàlisi de Faus, que queda entre la ciutat i el seu potencial és la dificultat per prendre i, especialment, aplicar decisions. L'abundància de stakeholders al voltant de l'entorn metropolità aprofundeix – en opinió del president del Cercle, massa – qualsevol discussió que suposi un cert grau de disrupció al voltant de la ciutat. Faus s'emmiralla en altres ciutats equiparables i la forma en què els seus projectes col·lectius – la prosperitat compartida, la redistribució i la presa de decisions en comú – no es qüestionen com a Barcelona. "Anne Hidalgo, socialista, no té problema a acollir a París els Jocs Olímpics del 2024, i ningú la titlla de desarrollista". Exemples com el de Giuseppe Sala a Milà, o les propostes del socialdemòcrata Olaf Scholz com a candidat al govern federal alemany, ofereixen alternatives operatives a aquest estancament que, segons Faus, ha bloquejat projectes com l'ampliació de l'Aeroport del Prat. "Administracions i societat civil no anem junts, i el sistema no és prou fort per a imposar-se i aplicar mesures", lamenta.

El talent tracciona

El president de la Fundació MetrópoliAlfonso Vergara, recorda com Singapur va passar de ser una força centrífuga de talent a un dels majors pols d'atracció de la seva regió. "Les empreses van començar a invertir quan va haver-hi talent", amb l'arribada de la Ciutat de la Biotecnologia, quan es va posar en marxa un programa de formació per 2.000 doctors en camps relacionats amb els sectors biotech i biomèdic. "El talent és un punt absolutament estratègic", opina Vergara, que posa sobre la taula la capacitat de Barcelona per formar, retenir i atreure talent com a motor de la innovació i l'activació de l'entorn empresarial

Catà: "Proposem una fiscalitat neutra que aconsegueixi que Barcelona pugui competir amb altres ciutats en l'atracció de talent"

Navarro no considera, en aquest sentit, que Barcelona estigui explotant el seu potencial com a centre d'atracció de força de treball qualificada. "Tenim molta més capacitat per atreure i crear talent que la que estem posant en pràctica", avisa el delegat, que considera que la capital del país té "tots els ingredients" per retenir els seus emprenedors i innovadors. Una transició cap a un model més centrat en el talent, però, no és ràpida. Tal com apunta el CEO de CBRE SpainAdolfo Ramírez, "els plantejaments per generar i oferir talent disponible són normalment a cinc, sis o set anys vista". L'empresari considera, de fet, que la ciutat no ha de posar-se al ritme de l'empresa, sinó anticipar-s'hi. "Cal habilitar una oferta que estigui pensada per les noves demandes; i les noves demandes no arribaran fins que l'oferta no estigui disponible".

Catà proposa, des del punt de vista de Barcelona Global, una sèrie de mesures concretes per afavorir que el talent local es quedi a la ciutat i que l'internacional decideixi instal·lar-s'hi. Un dels punts claus, segons la presidenta de l'entitat, són els impostos. "Proposem una fiscalitat neutra que aconsegueixi que Barcelona pugui competir amb altres ciutats en l'atracció de talent". L'adaptació de les normes per considerar un expatriat com a no resident – passar el marge temporal de cinc a 10 anys – és un exemple d'aquest tipus de mesures i, com apunta Catà, ja consta a la nova llei de l'emprenedor. La inclusió de les empreses que vulguin invertir a l'Estat al règim tributari que estableix la coneguda com Llei Beckham n'és un altre; molt rellevant, segons Barcelona Global, per frenar l'escapada d'empreses cap a entorns impositius més favorables. "La gent està marxant per invertir a Grècia o a Itàlia perquè la fiscalitat és més accessible", avisa Catà, que veu en aquesta mesura una oportunitat per ampliar l'scope de Barcelona com a entorn industrial. "Som una de les ciutats que millor competeixen en el món startup, però ens cal atreure grans empreses establertes en el món de la tecnologia", afirma.

Ambició i trens

"Necessitem un pla, unes vies per les que encarrilar el nostre tren independentment dels players que treballin a la ciutat en cada moment", demana Ramírez, que veu en una millora de les infraestructures un element central del desenvolupament de teixit industrial de Barcelona. Infraestructures, però, no només físiques – "aeroport i micromobilitat" – sinó també socials. El CEO reivindica qualitats com el consens, la predictibilitat, unes institucions estables que segueixin un full de ruta elaborat col·lectivament. "Ens cal un propòsit, això no es pot improvisar", etziba Ramírez.

Faus:  "La gent vol seguir vivint i treballant a Barcelona, i ens l'hem de creure i millorar-la"

Els ponents de l'acte es troben en aquesta exigència, la d'una Barcelona coordinada que consensuï una idea de ciutat comuna i la faci efectiva mitjançant plans a curt, mitjà i llarg termini. "Barcelona té unes grans condicions per l'èxit si ens posem a treballar i deixem de diagnosticar", afirma Catà, que veu en els propers anys una "oportunitat històrica per convertir-se en una ciutat atractiva per al talent". Navarro reivindica, en aquest sentit, l'Àrea Metropolitana de Barcelona com el veritable potencial de la ciutat. "Hem de guanyar musculatura si volem ser competitius al món, i cal tenir al cap que la regió metropolitana de Barcelona és la vitamina que necessitem perquè els músculs es facin més forts", recepta el delegat.

Per Faus, la paraula clau és ambició. L'absència d'una força motriu que empenti Barcelona cap als seus objectius empresarials posa la ciutat en risc de frenar on no ha de fer-ho – quelcom que el president del Cercle lamenta, en tant que la barcelonina és una població que "estima la seva ciutat, vol el millor per Barcelona". El desenvolupament econòmic de la capital del país demana aquesta ambició, però és "difícil canalitzar-la, perquè hi ha massa actors amb ambicions diferents". La clau de volta, hi torna, està en la prosperitat compartida: un acord sobre quina és la prosperitat que es vol per Barcelona, un "mecanisme que ens farà imparables". "Ferventment optimista", Faus veu camins clars: "la gent vol seguir vivint i treballant a Barcelona, i ens l'hem de creure i millorar-la", conclou.

Més informació
L'estació de les mercaderies
Logística de coll blanc
La lliçó de Medellín a Barcelona
Avui et destaquem
El més llegit