L'edifici de la Comissió Europea a Brussel·les
L'edifici de la Comissió Europea a Brussel·les

Brussel·les proposa crear un Fons Monetari Europeu

L'Executiu vol enfortir l'eficiència i la rendició de comptes democràtica de la moneda única pel 2025

La Comissió Europea ha presentat un paquet de mesures per reforçar l'estructura de l'eurozona, entre les quals proposa convertir el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) en un Fons Monetari Europeu, crear nous instruments pressupostaris i introduir la figura del 'superministre' de l'euro. Aquestes idees es basen en els plantejaments ja expressats en el Llibre Blanc sobre la Unió Econòmica i Monetària (UEM) publicat per Brussel·les el març d'aquest any. L'objectiu és enfortir "la unitat, l'eficiència i la rendició de comptes democràtica" de la moneda única pel 2025.

Així, Brussel·les ha plantejat un "full de ruta" amb "passos concrets" pels propers 18 mesos que seran debatuts per primera vegada pels líders europeus a la Cimera de l'euro que tindrà lloc el proper 15 de desembre a Brussel·les.

En primer lloc, l'Executiu comunitari ha proposat construir un Fons Monetari Europeu (FME) a partir del MEDE, una institució que ha jugat un "paper decisiu" en els últims anys. En concret, Brussel·les aposta per reforçar les competències del nou FME perquè participi de forma "directa", juntament amb la Comissió Europea, en la gestió de futurs rescats.

A més, la proposta advoca per que el futur Fons Monetari Europeu actuï com a xarxa de seguretat si el Fons Únic de Resolució (FUR) no disposa dels recursos necessaris davant possibles fallides d'entitats financeres. De la mateixa manera, planteja eliminar la necessitat de majoria absoluta entre els països per prendre decisions en "situacions urgents específiques".

El document de la Comissió Europea defensa que el FME ha de mantenir l'actual capacitat de préstec que el MEDE, de 500.000 milions euros, encara que hi cabrà la possibilitat que aquesta xifra pugui incrementar-se. Brussel·les vol que aquesta proposta sigui adoptada a mitjans del 2019.

Estabilització de l'eurozona

D'altra banda, l'Executiu comunitari explica en un document sense caràcter legislatiu que el FME podrà també desenvolupar "nous instruments financers", entre els que inclou una "possible" funció d'estabilització per a l'eurozona en moments de crisis.

En particular, la Comissió Europea aposta per un mecanisme que s'alimenti de "diferents fonts de finançament a escala europeu" i que el seu objectiu sigui "mantenir els nivells d'inversió nacionals" en moments de crisis, en els quals precisament la inversió sol reduir-se.

D'aquesta forma, en situacions així, i subjecte a uns criteris concrets, els països podran tenir accés a préstecs concedits pel FME o amb fons del pressupost de la UE, que també podria aportar ajudes anuals limitades. Aquesta funció d'estabilització podria complementar-se amb un instrument d'"assegurança" finançat amb contribucions voluntàries dels Estats membres.

Brussel·les té previst presentar la proposta concreta per a aquest mecanisme d'estabilització al maig del 2018, dins de la corresponent al proper marc financer plurianual pel període entre 2021 i 2027.

'Superministre' de l'euro

El paquet de mesures també recupera la idea que va avançar Juncker al setembre de crear la figura d'un 'superministre' de l'euro, que assumirà alhora una vicepresidència en la Comissió Europea i la presidència de l'Eurogrup.

Aquesta nova figura, defensa Brussel·les, enfortiria la coherència, eficiència, transparència i rendició de comptes democràtica tant de la UE com de l'eurozona. El desig de l'Executiu comunitari és que es prengui una decisió sobre aquest tema a mitjans del 2019 perquè el 'superministre' pugui coincidir ja amb la següent formació de la Comissió Europea.

Entre les funcions d'aquest 'superministro' estarien la de representar a la UE en els fòrums econòmics internacionals, impulsar i recolzar la coordinació de les reformes en els Estats membres, identificar la política fiscal "adequada" de la zona euro i coordinar l'ús dels instruments pressupostaris de la UE i l'eurozona per "maximitzar la seva efectivitat".

Finalment, la Comissió Europea ha presentat una proposta legislativa per integrar l'anomenat 'pacte fiscal', que en l'actualitat és un acord intergovernamental, en la legislació de la Unió Europea.

Més informació
La CE accepta el pressupost espanyol tot i que no complirà el dèficit
La CE eleva al 3,1% el creixement d'Espanya per al 2017
Benvinguts al gran debat sobre el futur d'Europa
Avui et destaquem
Comentaris