Més de 400.000 treballadors a Catalunya, afectats per un ERTO per la crisi del coronavirus | Europa Press
Més de 400.000 treballadors a Catalunya, afectats per un ERTO per la crisi del coronavirus | Europa Press

ERTO, l'antídot contra una crisi com la del 2008?

La Cambra de Comerç de Barcelona demana "utilitzar de forma massiva" els expedients de regulació sempre i quan els motius per fer-ho siguin les causes de força major

Els treballadors afectats per Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) derivats de la crisi del coronavirus ja superen el total d'aturats a Catalunya abans de la declaració de l'estat d'alarma. Les dades anunciades aquest dijous pel Departament de Treball posen de manifest que l'11% dels ocupats hauran de cobrar la prestació d'atur, i les previsions fetes demostren que aquestes mesures encara no han arribat al seu pic i que els ERTO aniran en augment. A més, el 90% dels expedients presentats vénen d'empreses del sector comerçrestauració i turisme, sectors que han hagut d'aturar la seva activitat al 100%. Precisament per això, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, té clar que els ERTO són "la millor eina que tenim per assegurar que les empreses puguin tirar endavant i no tanquin perquè si no acabarem tenint ERO". "És el millor que podem fer per evitar que la crisi sanitària es converteixi en econòmica", assegura, al mateix temps que dictamina: "Hem d’assumir tots els ERTOs que es demanin i que tinguin sentit".

Més info: Una crisi, un confinament i un canvi d'hàbits per repensar el comerç

Catalunya ha vist com, en dues setmanes, el nombre d'afectats per ERTO supera les 400.000 persones. Segons l'última multiconsulta de la Cambra sobre l'impacte de la crisi en el teixit empresarial, 9 de cada 10 empreses s'han vist afectades per la situació, mentre que 1 de cada 3 ha hagut d'aturar la seva activitat totalment. D'aquestes, la meitat han vist com les seves vendes queien en picat durant el mes de març i ho feien entre un 75% i un 100%. Això fa que la majoria es mostrin molt pessimistes de cara a les vendes dels propers tres mesos, cosa que se suma al fet que moltes s'han sumat a l'aplicació d'ERTO o de mesures de modificació dels plans de contractació previstos.

"És un atur temporal". Canadell s'ha mostrat optimista durant la segona roda de premsa en streaming des que va començar el confinament, però ha avisat que, perquè la crisi no s'allargui en el temps i no s'assembli a la del 2008, cal "fer bé les coses". I "fer bé les coses" passa per "utilitzar de forma massiva" els ERTO per donar compliment al confinament total i evitar la propagació de la pandèmia amb activitats que, ara mateix, no són essencials. "Són una eina molt adequada perquè són temporals", ha insistit el president de la Cambra, al mateix temps que ha afegit que "confiem en què la majoria dels empresaris són gent conscient que això s’ha de fer bé".

De bona fe

Partint de la base, doncs, que els empresaris només utilitzaran aquesta eina de bona fe i per les causes de força major que els empenyen a fer-ho, Canadell ha volgut advertir que "el que no té sentit és que les empreses que necessitin personal facin ERTO", tot i que es fa difícil fer una discriminació en aquest sentit perquè les casuístiques són múltiples. "Han de fer ERTO les empreses que no siguin capaces de fer el pagament de les nòmines perquè no té la capacitat d’aguantar", apunta.

Canadell: "Les empreses que s'han d'acollir als ERTO són les que no puguin fer front amb liquiditat al pagament de les nòmines i no necessitin el personal"

Ara bé, també ha explicat que "estem mirant d’analitzar alguns ERTO que s'han rebutjat per veure si té sentit que es faci" perquè, reitera, "la gran majoria són realment perquè convenen". Cal recordar que el Departament de Treball ha resolt "una petita part" de la totalitat de 51.300 expedients que ha rebut i no disposa de dades de peticions rebutjades, tot i que asseguren que se'n deneguen "cada dia". El prop del 90% de les sol·licituds argumenten una causa de força major relacionada amb la covid-19 i molts d'aquests s'aprovaran "no perquè el Departament estigui sent benèvol" sinó perquè els canvis normatius fan que sigui "molt ampli el ventall de causes", segons explica el secretari de Treball, Josep Ginesta, en una entrevista a l'ACN.

Hi ha excepcions, en paraules de Canadell, com, per exemple, "empreses ben finançades i que, encara que els hagin caigut les vendes, poden aguantar" o bé altres que "els han caigut però depèn dels marges". En definitiva, les empreses que s'hi han d'acollir són aquelles que "no puguin fer front amb liquiditat al pagament de les nòmines i no necessitin el personal". "Les que no, hem d'admetre els ERTO".

El dia de la marmota: mesures insuficients

Tornant a insistir en què "les mesures anunciades per l’Estat són totalment insuficients per evitar la mortalitat d’algunes empreses", i advertint que "moltes volen fer concurs de creditors", Canadell ha alertat que si no es prenen mesures "molt més clares", "l'emergència sanitària aviat serà emergència econòmica". Justament per això, el també president del Consell de Cambres ha demanat al sistema bancari "amplitud de mires i que ajudin a les empreses a sortir de la crisi perquè d’això se’n beneficiarà el conjunt de la societat i també els seus negocis".

A més, ha fet una llista de propostes per al Govern espanyol. La primera, "diferir totes les obligacions fiscals i tots els pagaments a les administracions publiques durant tres mesos prorrogables". Al Regne Unit, per exemple, tots els negocis podran posposar pràcticament un any el pagament, fins març del 2021. La segona és "condonar les quotes de la seguretat social a tots els autònoms durant tres mesos prorrogables". En aquest punt, cal tenir en compte, com explica Canadell, que això representa un cost de 2.600 milions d’euros pel Govern espanyol, mentre que Alemanya dóna entre 9.000 i 15.000 euros als seus treballadors per compte propi i França 1.500 euros.

Canadell: "Si no es prenen mesures molt més clares, l'emergència sanitària aviat serà emergència econòmica"

El Consell de Cambres de Catalunya també reclama "exonerar les pimes de pagaments a la seguretat social durant tres mesos prorrogables a condició de conservar els llocs de treball". Això representaria un cost 15.000 milions d’euros per a l'Estat. A més, proposen diferir el pagament durant tres mesos prorrogables per lloguers a empreses i particulars, així com els pagaments dels subministraments i telèfon, préstecs i hipoteques en vigor. Si a aquestes mesures s'hi suma el pagament per part de les administracions de les factures pendents, les empreses catalanes podrien injectar uns 14.000 milions d'euros de liquiditat.

Finalment, les cambres catalanes exigeixen a l'Executiu estatal "establir mecanismes de concessió àgils, transparents i operatius, basats en criteris senzills com el nombre de treballadors, el valor del balanç i la xifra de facturació abans de la crisi sanitària" i que aquests es posin en marxa abans de l'1 d'abril, "que es quan es posaran de manifest els problemes de liquiditat". En cas que s'apliquin aquestes mesures, "tindran impacte en el sector públic" i, avisa Canadell, "evitarà que la crisi temporal passi a tenir efectes permanents a través de destrucció d’ocupació o altres mesures".

El dia després del confinament total

Després de tornar-se a mostrar al costat de la petició incansable (i interminable del Govern al Govern espanyol) de confinar del tot Catalunya, el president de la Cambra de Barcelona també ha fet algunes puntualitzacions sobre el dia després. Però perquè el dia després sigui més aviat que tard, cal "aturar encara més empreses", segons Canadell. "En un període de dues o tres setmanes, hauríem de mantenir el confinament total", ha insistit, per després buscar la llum al final del túnel i explicar que, a partir de llavors, "haurem de començar a fer una sortida del confinament de forma organitzada i coordinada i de forma gradual".

Canadell: "Si no ho fem bé, podem allargar la crisi tot l'any"

Quan arribi aquest moment, i després de tenir garantit l'abastiment de material sanitari en els hospitals i centres de salut, caldrà que les empreses tinguin "un mínim de mesures per contenir el virus". Mesures com tests i EPIs "per poder treballar amb seguretat". "Si aconseguim que es contingui l’epidèmia, el següent punt serà aconseguir-ho per a les empreses", ha subratllat. De fet, el Consell de Cambres ja pensa en crear un canal central de compres per aquest tipus de material per distribuir-ho a les empreses, sempre i quan, això sí, s’abasteixi el sistema sanitari i hagi passat el període de confinament total demanat pel Govern i agents socials i econòmics.

I, perquè tot això passi ràpid i toqui el menys possible l'economia, cal aplicar des de ja el confinament total i l'aturada empresarial que, recorda Canadell, afecta a tots els comerços amb l’excepció de farmàcies i queviures. Restricció total per una sortida de la crisi el més fàcil i ràpida possible. Perquè, "si no ho fem bé, podem allargar-la tot l'any".

Més informació
Economia de "guerra": Torra vs. Sánchez
"Me'n vaig a l’atur"
Avui et destaquem
El més llegit