Podem prescindir de la ramaderia?

Les declaracions d'Alberto Garzón sobre la carn menyspreen el sector rural?

Un ramader amb vaques al Pallars Sobirà | ACN Un ramader amb vaques al Pallars Sobirà | ACN

Aquesta última setmana, el sector ramader es va despertar tocat per dues notícies que l’afectaven negativament: la tensió de preus que està vivint el sector lacti, que dificulta la continuïtat d’aquestes explotacions, i la ja present disminució dràstica de les exportacions de porcí cap a la Xina. Tan sols faltaven les recents declaracions del ministre de Consum del Govern espanyol, Alberto Garzón.

El sector rural (agrari, ramader i forestal) és menystingut contínuament per una societat massa desarrelada dels seus orígens i que sembla no recordar que els aliments no creixen a les estanteries dels supermercats. Aquesta desvinculació de la població urbana amb el sector agroramader, a part de ferir aquells que fan possible que tinguem una alimentació saludable, amb un alt control sanitari i de proximitat, pot acabar aconseguint el que per altra banda tots els polítics sembla que lluiten per evitar, el despoblament rural.

Si desglossem aquestes tres característiques que s’han citat dels aliments que ens arriben a taula procedents de la ramaderia i pagesia del nostre país, veurem la gravetat de les declaracions del ministre Garzón i la importància d’aquest sector.

Saludable 

El ministre Garzón ha considerat en el seu comunicat que el consum de carn no és saludable per a les persones i que es mostra seriosament preocupat per la població del país. Existeixen infinitud d’estudis que demostren les propietats nutricionals de la carn i, per tant, no entrarem en aquest debat. Sí que és cert que no és precisament saludable menjar carn a tots els àpats del dia, set dies a la setmana, de la mateixa manera que no ho és fer el mateix amb el peix, el sucre o, sobretot i respecte el qual no ha fet cap declaració el ministre, però sí la multinacional Nestlé, els aliments ultraprocessats.

El que fa que una dieta es desequilibri són les proporcions d'aquests aliments en cada àpat, però no per aquest fet els aliments que la composen no són saludables

La dieta mediterrània, tan estimada i estudiada arreu del món, es basa en una dieta equilibrada d’allò que surt de la nostra terra: ous, vegetals, carn, fruita, peix, fruits secs... El que fa que una dieta es desequilibri són les proporcions d’aquests aliments en cada àpat, però no per aquest fet els aliments que la composen no són saludables. I això ja és responsabilitat de cada consumidor.

Alt control sanitari

Els estàndards de qualitat i el control oficial que reben els aliments de la Unió Europea són, de bon tros, els més exigents del món. Els nostres ramaders i ramaderes s’han de cenyir a unes lleis de benestar animal, de control de malalties i de residus farmacològics, de gestió de les dejeccions, etc., que no es donen enlloc més. Aquest fet fa encarir els costos de producció pel bé dels animals produïts dins la UE. Sovint, com a consumidors, no donem prou importància a aquests segells de qualitat i sí, en canvi, a la nostra butxaca. Si exigim millors condicions per als animals i consumim carn importada de tercers països pel seu preu més baix, ens estem contradient.

Durant el confinament fruit de la pandèmia semblava que la societat valorava finalment la tasca dels ramaders i consumia productes locals

De proximitat

I la més important. El sector primari del nostre país és, sens dubte, el que sustenta més de tres quartes parts del nostre territori, aquell que no està urbanitzat. Sovint es creu que si els i les pageses desapareixen de les nostres terres no seria un problema tan greu: de la mateixa manera que comprem el tèxtil a altres països, comprarem els aliments. Existeix una gran diferència entre altres productes que importem i els aliments i és que aquests són matèries de primera necessitat i en cas d’escassetat, per molt que vulguem comprar-ne, la venda no estarà assegurada. Tenir aliments de proximitat, no només ens beneficia perquè evitem emissions d’efecte hivernacle reduint els quilòmetres de transport, sinó que és clau per a molts altres aspectes de gran importància: la gestió del territori, evitar el despoblament rural, gestió de prats i pastures, evitar l’abandonament de terres de conreu, assegurar la sobirania alimentària, gestió forestal, disminució del risc d’incendis i un llarg etcètera.

Els ramaders i ramaderes, pagesos i pageses, estan desgastats d’aquesta imatge que es fomenta d’ells des de la ciutat i, sobretot, que no es valori la seva gestió del medi natural. Durant el confinament fruit de la pandèmia semblava que la societat valorava finalment la seva tasca, consumia productes locals, creixia el vincle entre productors i consumidors... ja que, de sobte, només importava el que realment era important: la salut i l’alimentació. Ha quedat clar aquesta setmana que la memòria ens falla.

Més informació
La llet, el primer aliment del món. I a Catalunya?
La ramaderia en el punt de mira
Avui et destaquem
El més llegit