"No véiem l'esquema de relacions internacionals que tenim des de la caiguda del mur de Berlín", reflexiona el conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró. L'oposició entre el que considera "dos models ideològics de com s'ha de gestionar el món", com els de la Xina i els Estats Units com a hegemons globals en competició, és el gran símptoma d'un període d'incerteses. La pandèmia i la guerra a Ucraïna no han estat tant terratrèmols puntuals com trets de sortida d'un període polític i especialment econòmic conflictiu i antagonista, molt diferent de les dècades anteriors al nord global. "Hem navegat durant anys un riu d'aigües tranquil·les, però és possible que davant nostre tinguem un tram d'aigües braves encara molt més mogudes", augura Giró, que reclama un "esforç important" a l'economia catalana per no quedar encallada a les roques.
En la presentació del darrer informe anual de l'economia catalana –tota una institució a la Conselleria, que torna a l'activitat després de dos anys d'hiat per la pandèmia– Giró reconeix que els fonaments sobre els que construir aquesta estabilitat són bons. Les dades recollides pel departament demostren, segons el seu màxim responsable, "l'extraordinària resiliència de l'economia catalana". El sistema productiu del país és "sòlid", fins i tot en una situació complexa, i sense els aliats estatals que podria necessitar, lamenta el conseller, que lamenta que el país "viu escanyat per un dèficit endèmic dels sistemes de finançament". El ja infame 38,5% d'execució pressupostària al país limita la seva necessària evolució, així com la capacitat del sector públic per col·laborar amb els negocis del territori.
Giró: "Estem davant d'una nova manera d'organitzar la producció, especialment la industrial"
La negativa balança inversora amb l'Estat, però, es veu parcialment contrarestada per un ecosistema productiu amb prou cintura per entomar les dificultats. "Les empreses catalanes estan en bona forma", celebra Giró, que reconeix als patrons del país "imaginació i recursos" davant una conjuntura complexa. Un exemple d'aquesta adaptabilitat que reclama el titular d'Economia és la transició cap a models d'integració vertical, en què les empreses opten per concentrar la seva cadena de valor per dependre menys d'actors internacionals. "Estem davant d'una nova manera d'organitzar la producció, especialment la industrial", una reformulació que respon als estralls causats per la pandèmia i el conflicte a Ucraïna, però també a la necessitat d'actualitzar un ecosistema productiu europeu –també espanyol i català– que no vol dependre sistemàticament d'altres entorns més innovadors. "Els fons next Generation EU volen dotar el teixit productiu europeu del que necessita per fer aquesta transició", argumenta el conseller.
Tot i que des d'Economia i Hisenda constaten la urgència de les inversions europees, critiquen també la seva execució. Fins ara, segons les dades de l'Informe anual, el país ha rebut uns 1.491,9 milions d'euros dels 10.000 MEUR que l'Estat ha assignat a les comunitats autònomes, el que suposa menys d'un 15% del muntant total –lluny de l'objectiu de la Generalitat, que ja fa temps que marquen al voltant del 19%, corresponent al PIB espanyol que aporta Catalunya–. Tot i això, l'aportació del departament a la transformació del model productiu català, pressupostos mitjançant, porta la petjada de les inversions de la Unió. Els comptes de la Generalitat, com consta al mateix document, seran els més alts de la història, 38.000 MEUR, amb un total de 1.527 milions d'euros corresponents als Next Generation i més de 614 MEUR assignats del fons React.
Els preus fan tremolar el terra
El gran escull per a l'estabilització de l'economia del país i del conjunt de la unió és la inflació, com apunta la directora d'anàlisi i prospectiva econòmica del Departament Marta Curto. L'encarregada de la recerca per a l'informe anual constata el pic en els preus de consum després d'"anys amb inflacions molt moderades, fins i tot negatives". El context i l'estructura de l'accés als béns, a més, posen Catalunya en una situació més precària que la de la resta del continent. Si s'observen les dades generals d'evolució dels preus al conjunt de la Unió durant el 2021, a Europa es van quedar en un 2,6%, mentre que al país van fregar el 3%. Curto considera que aquesta diferència respon principalment a l'electricitat. "A Catalunya l'energia té un pes més gran a la cistella de consum que a la resta d'Europa". Aquesta, però, ja no és la palanca única de l'augment de preus, amb una inflació subjacent que arriba al 4,5%.
Curto: "Com que no creixen els salaris, però sí ho fa la inflació, tot apunta a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors del país"
Entre les mesures de contenció de la inflació i dels efectes de segona onada dels preus, Curto destaca la contenció salarial als convenis col·lectius; una decisió que si bé és cert que bloca l'entrada en una espiral encara més pronunciada, també té efectes perniciosos per al consum. "Com que no creixen els salaris, però sí ho fa la inflació, tot apunta a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors del país", lamenta la directora d'anàlisi. En aquest sentit, la secretària d'Afers Econòmics i Fons Europeus del departament, Matilde Villarroya, reconeix l'"elevada incertesa" que provoca la unió entre pujada de preus i contenció salarial; i projecta la política monetària del Banc Central Europeu com a camí de sortida del conflicte. "Les autoritats fiscals tindran un paper clau", afegeix Curto.
Giró, però, planteja dubtes davant aquest escenari generalitzat, i exigeix "la precisió d'un rellotger" en les pujades de tipus d'interès –que el BCE ha situat en 25 punts bàsics el pròxim juliol i que la Fed ja ha elevat als 75pbs– per evitar impactes negatius sobre les economies del continent. Tot i que el conseller augura que l'increment de tipus de l'estiu serà "només la primera d'una sèrie de pujades", avisa de l'alentiment que patiran unes grans economies europees en plena recuperació posterior a la pandèmia. En aquest sentit, el titular d'Economia concedeix que la inflació s'ha de tornar a ancorar al voltant del 2%, com marquen els objectius fundacionals del BCE, però "caldrà veure si el banc central està disposat a fer que alguns països europeus entrin en recessió per controlar els preus".
Catalunya va bé
Tot i les disrupcions patides en els darrers dos anys i els camins tortuosos que semblen esperar en els mesos que venen, Giró reitera les seves lloes a una economia catalana que s'ha recuperat enmig "d'exigències d'una intensitat extraordinària". El conseller, així, valora la gran capacitat de retorn a la normalitat d'un ecosistema productiu del país que, segons declara, ha aconseguit no només rebotar del precipici de la pandèmia sinó que ho ha fet sense grans efectes sobre la desigualtat salarial al país.
"Pocs haurien dit que, després de dos anys horribles, tindriem xifres d'atur que no véiem des del 2008"
Així, Giró rebutja les veus que consideren que l'economia catalana es troba dèbil. "Durant anys hem sentit que es parlava de la insolvència del país, de la fragilitat de la nostra economia", etziba el responsable econòmic. Contra aquests discursos, reclama "dades objectives". El 2021, el creixement del PIB català, que es va disparar un 5,8% després de la profunda caiguda de dos dígits provocada per la pandèmia "va estar per sobre de les mitjanes espanyola i europea", reitera Villarroya; que reconeix a l'administració territorial haver implementat mesures que han propiciat l'efecte rebot després de la crisi sociosanitària. Al creixement de la producció s'afegeix el del comerç exterior, tant en importacions com en exportacions, especialment les de gran volum, que s'enfilen en prop d'un 11% durant l'exercici.
Villarroya, però, posa un especial focus en la recuperació del mercat laboral català, que ja es troba en nivells d'ocupació anteriors a la crisi financera de 2008. Segons les dades de l'informe anual, l'atur continua al país per sobre de l'11%, una xifra de desocupació que, si bé feia prop de dècada i mitja que no era tan baixa, "encara no serveix per estar satisfets", en tant que roman en dues xifres i per sobre de la mitjana europea, avisa Curto. Els nivells d'atur entre els joves (28,9%) o els estrangers no comunitaris (22,4%), encara són marcadament elevats, però les projeccions van a favor del mercat laboral català. Les xifres de l'informe apunten cap a una caiguda d'un punt en el present exercici, fins al 10,4%; en una tendència que portaria el país a assolir la fita de caure dels 10 punts percentuals el 2023, quan la desocupació es podria quedar en el 9,9%. "Pocs haurien dit que, després de dos anys horribles, tindríem xifres d'atur que no véiem des del 2008", conclou Giró.