"Política i empresa sempre van de la mà". El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i exconseller d'Economia, Antoni Castells, té clar que la primera sempre té incidència en la segona. També en les relacions econòmiques. En el debat Els factors econòmics i financers en la relació Catalunya i Espanya que s'emmarca dins del cicle de Debats UB, Castells posa de relleu que "l'economia sempre acaba patint les conseqüències" de la política (i viceversa) perquè "es condicionen de manera molt forta". Uns debats amb què la UB fa un pas més en la seva implicació per la resolució d’un conflicte que s’ha de basar en la via del diàleg i de la negociació.
Les relacions econòmiques entre les dues sempre han estat polèmiques i, de fet, segons Castells, "han estat una causa de controvèrsia permanent entre Catalunya i Espanya fins i tot des que es va aprovar la Constitució". Però, quins han estat els motius d'aquest "malestar"? L'exconseller ho divideix en dues realitats que a ningú se li escapen: el sistema de finançament de la Generalitat i la despesa en infraestructures.
Els "incompliments" de l'Estat en aquest sentit han tingut conseqüències directes en el malestar de la societat i dels actors econòmics i, sobretot, i sempre en paraules de Castells, en "la plasmació del model territorial". Però també el fet que "el poder polític estigui ubicat en el poder central" hi ha incidit moltíssim.
Ambicions (econòmiques) de país
Amb la sala plena a vessar de l'aula magna de la Universitat central, Castell rebia els aplaudiments del públic quan ha acabat la seva intervenció -que obria el debat- sostenint que "quan hi ha una ambició de país compartida, els països tiren endavant, però per això cal projecte i lideratge", ha remarcat. Abans, però, no s'ha pogut estar d'enviar un missatge clar: "El model econòmic, radial i centralista no és el que convé a Catalunya".
A partir d'aquí, s'obre el teló i comença el debat. Un debat ben calent que comptava amb les veus del catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Rey Juan Carlos, Jesús-Ruiz Huerta, el catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Albert Carreras, el catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de València, Josep Boira i, finalment, l'investigador d'Economia Internacional de la UPF, Jaume Ventura.
Huerta: "Les balances fiscals s'han convertit en un element d'essencial importància"
Mentre Huerta posa damunt la taula que "les balances fiscals s'han convertit en un element d'essencial importància", Carreras deixa ben clar que, a parer seu, "no hi ha elements que siguin intensament econòmics" perquè ara es produeixi aquest tipus de relació, fins i tot de rivals, entre Catalunya i Espanya.
Carreras creu que es tracta de l'"actitud" perquè, segons sosté, "no veiem des de Catalunya cap possibilitat que hi haguessin elements simbòlics que ens fessin canviar l’actitud als independentistes". Aquest útlim recorda que, fins i tot, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) "ha deixat de donar informació sobre preus regionals, per saber quines són les diferències en els preus per territoris".
Pla federal d'infraestructures
De la seva banda, Boira planteja "fer realitat un nou model de l’Estat i plantejar una transició de les bases materials de l’Estat com un pla federal d’infraestructures". Al seu judici, "no té cap sentit que en aquests moments seus fonamentals del control dels mecanismes com Puertos del Estado i el Museu Marítim es trobin a Madrid". I això suma i afecta en les relacions entre Catalunya i Espanya. Molt, segons els ponents.
Mentrestant, Ventura opina que "el problema no és el model d’Estat -que ho és-, sinó com es tria", al mateix temps que lamenta que "l'Estat espanyol no ens deixa" i que, al final, "arriba un punt en què l’economia i la política s’integren".
Però tot això no és nou. Ventura sosté que "el que passa a Catalunya no és res de nou i ha passat a molts llocs" i afegeix que "això és un element d’optimisme perquè és un element per dir que les coses es resoldran". En opinió seva, "mantenir-se l’Estat espanyol no és la cosa més segura del món" perquè "hi ha moltes coses associades a la inestabilitat de l’Estat".
Fuga d'empreses
El punt més calent, però, arribava quan s'ha parlat la suposada fuga d'empreses. El catedràtic de la Rey Juan Carlos ha subratllat que "hi ha un sentiment d'incertesa i d'inseguretat" i ha criticat que "la Generalitat rebaixa aquest número", mentre ha alertat que, això, "és un símptoma important".
Això no ha agradat gens a Carreras, que ha volgut aclarir que "ja hi havia algunes empreses que estaven esperant el moment i d'altres que tenien un risc de vulnerabilitat molt alta". Tanmateix, però, posa damunt la taula que "totes les que no depenien de la regulació estatal, això els hi feia pessigolles". Segons ha volgut deixar clar, a més, "d'això ja es parlava ara fa 10 anys", quan el procés no estava així de viu.
Ventura: "La situació que viu Catalunya no ha tingut efectes sobre l’activitat econòmica"
Ventura també és del parer que la situació que viu Catalunya "no ha tingut efectes sobre l’activitat econòmica" i recorda que "del 8% de dèficit fiscal hi ha dos punts del PIB que són de compensació automàtica". Al seu torn, Huertas tornava a la càrrega amb una nova pregunta sobre el dèficit fiscal i es mostrava visiblement molest perquè considera que "parlar d'espoli és un excès sense sentit".
Cadascú escombra cap a casa seva i, mentre el catedràtic valencià lamenta que el País Valencià està pitjor que altres territoris perquè "està per sota de la mitjana espanyola que paga com a rica i es produeix un espoli del pobre", Ventura ha sentenciat el debat assegurant que el que pateix Catalunya "és un espoli" i lamentant-se que "ningú no et pregunta i no tens cap mecanisme per evitar-ho encara que no estiguis d’acord amb aquesta transferència".