Després d’alguns anys amb el rètol en venda, la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus ha propiciat que es tanqui finalment una operació de compravenda que ateny el Chelsea FC. El qui fins aquests dies n’era el propietari, el rus amb passaport israelià Roman Abramóvitx, ha decidit esborrar-se de l’equació en vista dels problemes que podia comportar al seu club les sancions de la Unió Europea als patrimonis russos. Des del moment en què es va saber que la decisió de l’oligarca de la riba del Volga es precipitaria per la situació política, les propostes fermes de compra van començar a sorgir. Malgrat que el procés de selecció d’ofertes s’ha dut amb molta confidencialitat per part de la firma Raine Group, poc a poc s’han anat sabent qui eren els contendents. El pool final de cinc candidats estava format per Martin Broughton (expresident del Liverpool FC i British Airways, i que comptava amb el suport financer de Lewis Hamilton i de Serena Williams), la família Ricketts (propietaris dels Chicago Cubs de beisbol), el tàndem Stephen Pagliuca- Larry Tanenbaum (Boston Celtics de basquetbol i Toronto Maple Leafs d’hoquei gel), Sir Jim Ratcliffe (probablement l’home més ric del Regne Unit i propietari de la multinacional de plàstics Ineos) i Todd Boehly (Los Angles Dodgers de beisbol). Els Ricketts partien amb cert desavantatge perquè el principal lobbi de seguidors del club blau, el Chelsea Supporters’ Trust, els va vetar en considerar-los islamòfobs, un gest que no deixa de ser simbòlic atès que aquesta associació no té cap poder de control sobre el club. No obstant aquesta polèmica, a l’altra banda de l’Atlàntic, el principal executiu del consell de relacions amb el món islàmic, Ahmed Rehab, va defensar la família de les acusacions, negant la ideologia que se’ls atribuïa. En un altre ordre de coses, una de les condicions que es demanava als oferents era la injecció de 1.000 milions de lliures (uns 1.200 milions euros) en el club que servirien bàsicament per fer un estadi nou i per reforçar l’equip.
Sigui com sigui, s’acaba de resoldre la subhasta i el guanyador ha estat Todd Boehly, amb la seva oferta descomunal de 4.000 milions de lliures esterlines, que són uns 4.700 milions d’euros. Si comparem el que va pagar Abramóvitx per l’adquisició del club el 2003 (uns 140 milions de lliures) amb el que rebrà ara del nou propietari (4.000 milions de lliures) podria semblar que l’oligarca rus ha fet el negoci del segle, però això no és així ni de bon tros, perquè la principal pretensió del rus era recuperar la inversió que durant tots aquests anys ha fet al club londinenc i que s’enfilava ja fins els 1.500 milions de lliures. A més, mai no ha aconseguit treure rendibilitat financera a la inversió, que gairebé sempre li ha donat pèrdues. La idea inicial d’Abramóvitx era saldar el deute que el club mantenia amb ell i destinar tots els diners excedents a alimentar una fundació per a les víctimes de la guerra d’Ucraïna. Probablement la xifra dels 4.000 milions ha superat les seves expectatives. De fet, les valoracions orientatives amb què es treballava abans no es tanqués la transacció atorgaven el Chelsea un valor força inferior; mentre Forbes el situava a en 2.400 milions de lliures, la consultora KPMG al voltant dels 1.600 milions i el model multivariant de Tom Markham el deixava una mica per sota dels 1.400. Cal recordar que l’abril del 2021, Forbes va valorar el Barça en 4.760 milions de dòlars (uns 3.500 milions de lliures en aquell moment), situant-lo el número 1 del món.
Fent un repàs de la trajectòria de l’oligarca rus al capdavant del club londinenc, en els dinou exercicis sota la seva titularitat, només en cinc ha donat beneficis, mentre que en els altres catorze ha generat quantioses pèrdues, destacant la darrera temporada amb unes pèrdues de 156 milions de lliures. En total, més de 800 milions de lliures escolades per un pou gairebé sense fons (en realitat, els diners cremats serien 1.400 milions descomptant els beneficis de vendre jugadors). Pel que fa al capítol esportiu, ha aconseguit cinc títols de lliga i dues copes d’Europa. És el club de futbol més endeutat del món (fins i tot més que el Barça, que ja és dir), amb uns passius de 1.500 milions de lliures, que es corresponen als préstecs que li ha anat fent l’oligarca a l’entitat (això sí, a interès zero). Però el comprador se’l quedarà sense deute perquè, com dèiem, part dels diners de la venda aniran a saldar tots aquests passius.
A partir d’ara resultarà molt interessant saber quins plans tenen per al Chelsea FC i si estan disposats a seguir perdent diners de manera sistemàtica
Desconeixem les intencions de Boehly i la resta de finançadors de la compravenda, però resulta difícil entendre-ho com un negoci convencional on l’aspiració és guanyar diners, i és que el Chelsea és, per sobre de tot, una màquina de perdre calers. Com hem indicat molt de passada quan hem presentat els candidats, el nord-americà Todd Boehly és conegut sobretot per ser el propietari del 20% del capital d’un dels equips històrics del beisbol dels Estats Units, els Los Angeles Dodgers (club fundat el 1883 i set cops guanyadors de la Sèrie Mundial, el títol més important del món). A banda, també és propietari d’una quarta part dels Los Angeles Lakers, de basquetbol, i d’una part significativa dels Los Angeles Sparks, de basquetbol femení.
La major part de les inversions les canalitza a través de la firma Eldridge Industries, que va fundar el 2015 després d’acumular experiència i actius a Credit Suisse First Boston (banca d’inversió) i Guggenheim Partners (gestor i assessor global d’actius), on hi va treballar des del 1991. Poc després que publiquéssim l’article sobre els drets d’autor de la música com a inversió, es va saber que una firma financera de Connecticut havia adquirit el catàleg de Bruce Springsteen; es tractava precisament de l’Eldridge Industries de Boehly. Així ho avançava VIA Empresa a la xarxa social Twitter:
Però el financer no està sol en l’operació, sinó que lidera un consorci on hi ha més protagonistes rellevants. Un d’ells és la firma californiana Clearlake Capital, fundada el 2006 per José E. Feliciano (porto-riqueny amb passat a Goldman Sachs) i Behdad Eghbali (format a la firma financera Texas Pacific Group) i que avui dia gestiona una cartera de 72.000 milions de dòlars. A l’equip de Boehly també hi figuren el multimilionari suís Hansjorg Wyss (propietari de la multinacional de maquinària mèdica Synthes Holding AG) i l’inversor immobiliari anglès Jonathan Goldstein (fundador de Cain International i reconegut seguidor del Tottenham), que gestiona actius per un valor de 10.800 milions de dòlars.
A partir d’ara resultarà molt interessant saber quins plans tenen per al Chelsea FC i si estan disposats a seguir perdent diners de manera sistemàtica, una opció que no sembla factible tractant-se els nous propietaris d’inversors professionals.