Henry Chesbrough és professor de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i és reconegut mundialment com el pare de la innovació oberta. Després de més de sis anys com a professor de la Harvard Business School, ara és director executiu del Center for Open Innovation. En tres paraules: "Creixement, estratègia i innovació". L'any 2003 va publicar Open Innovation, un llibre que va canviar la forma en què les empreses innoven: des de la producció interna d'idees fins a capturar idees independentment d'un origen intern o extern. Ara, acaba de publicar el seu últim llibre Open Innovation Results d'Oxford University Press on procura aclarir "la paradoxa exponencial". Per què la innovació i les noves tecnologies, que semblen ser exponencials, quan s'observa la seva taxa de creixement i potencial, acaben tenint un increment tan baix en productivitat? Chesbrough ha viscut a Barcelona durant un any i encara visita sovint Catalunya.
Quina és la paradoxa exponencial?
Les tecnologies avancen a un ritme accelerat que és la mateixa essència de les tecnologies exponencials. No obstant això, les dades econòmiques sobre el creixement del PIB, el creixement de la productivitat i el creixement dels salaris mostren una desacceleració. Aquesta és la paradoxa exponencial!
"La paradoxa exponencial és que les tecnologies avancen a un ritme accelerat alhora que el creixement del PIB, la productivitat i els salaris mostren una desacceleració"
Se suposa que la innovació és el motor del creixement. No obstant això, aquesta dècada d'innovació no ha produït tant creixement en productivitat. Per què?
Una gran part de la resposta és que aquells que estudiem tecnologia hem prestat molta atenció a la generació de noves tecnologies, però descuidem la posterior difusió i absorció d'aquestes tecnologies. Per tenir un impacte positiu a la societat, les nostres últimes idees s'han d'estendre tant en llarg com en ample, i les persones han d’entendre-les i posar-les en marxa a la seva vida quotidiana i dins els seus processos de treball.
En paraules de Peter Thiel: Volíem cotxes voladors i en canvi, vam obtenir 140 caràcters.
La bretxa entre el millor i la resta s'ha ampliat substancialment, el que significa que les últimes coses interessants no estan penetrant massa a la societat i ofereixen poc valor de productivitat. Penseu en la Intel·ligència Artificial (IA): les millors empreses ja estan obtenint beneficis reals de la seva aplicació. Però, la gran majoria de les empreses ni tan sols tenen les seves dades estructurades de tal manera que els permetin fer-les servir per entrenar un algoritme, i molt menys per refinar-ho i millorar-lo.
"El rendiment de Xina en algunes indústries, com el tren d'alta velocitat, mostra que realment podria menjar-se el món"
La Xina és el gran èxit! Encara competeix en costos però cada vegada més en innovació. Es menjarà el món?
De fet, la Xina està en marxa, i li dedico el capítol final del llibre. Com veurà, el rendiment de la Xina en algunes indústries, com el tren d'alta velocitat, mostra que realment podria menjar-se el món. I la iniciativa Belt and Road exportarà la destresa de la Xina a molts altres països. Però, si ens fixem en altres indústries com la de l'automoció i els semiconductors, la imatge canvia.
Per què?
La innovació de la Xina en aquests sectors prové d'empreses privades o empreses estrangeres, i aquestes representen poques exportacions fins avui. Les empreses estatals estan rebent masses fons, mentre que les fonts clau d'innovació estan obtenint molt poc.
A Catalunya hem tingut un cert èxit en recerca i universitats. Per exemple, Esade i IESE estan al rànquing de les millors escoles de negoci.
Fa deu anys, quan vaig arribar a Esade, moltes de les classes s'impartien en espanyol. Ara, deu anys després, gairebé tot l'ensenyament és en anglès. Això reflecteix la creixent internacionalització de l'escola. De fet, hi ha estudiants d'Esade que passen un semestre a Berkeley, el que fa que les coses siguin encara més globals.
"Tenir dues excel·lents escoles de negocis com Esade o IESE no és suficient. S'ha de difondre el coneixement sobre com destacar en els negocis a tota la societat"
Com podem transformar aquest èxit en innovació i creixement?
Bé, tenir dues excel·lents escoles de negocis no és suficient. S'ha de difondre el coneixement sobre com destacar en els negocis a tota la societat i proporcionar així la capacitació i el desenvolupament d'habilitats per posar aquest coneixement a treballar. M'agradaria veure més esforços adreçats a la difusió i absorció de noves tecnologies a Catalunya.
I l'Administració com pot ajudar a fer que un país sigui més innovador?
Al llibre també parlo de Smart Cities que és una àrea on el sector públic ja està tractant de ser més innovador i donar més valor als seus ciutadans. Segons la teva investigació i la dels teus col·legues, aquesta iniciativa ha obtingut grans objectius, però els èxits fins ara han estat decebedors. Novament, molta generació d'idees, però molta menys difusió i absorció. Ara estem veient una segona generació d'iniciatives que depenen molt menys de només apps i IT, i molt més d'una comprensió del context i dels desafiaments de la vida urbana i de com abordar-los. Esteu mostrant el camí!
Coneix molt mé Espanya, Catalunya i Barcelona... Què faria com a Ministre d'Innovació?
Durant el mandat de Carlos Moedas com a Ministre d'Innovació a la UE de 2016-2019 es va promulgar el concepte de les tres obertures: ciència oberta, innovació oberta i obertura al món. Aquest és un bon punt de partida, també en aquest cas. A això hi afegiria algunes de les polítiques he observat a Alemanya, on les empreses brinden aprenentatge, capacitació alhora que les escoles brinden educació vocacional que converteix els treballadors alemanys entre els més qualificats i més productius del món. I encara gaudeixen de moltes vacances i descansos, la qual cosa també és una cosa essencial a Catalunya.
"Catalunya podria aprendre de la FP i l'educació vocacional d'Alemanya així com de la seva generació, difusió i absorció d'idees"
Què podem copiar d'Alemanya?
Alemanya destaca en la formació professional, i en la generació, difusió i absorció. La seva habilitat tecnològica és molt forta, excepte pel programari. També demostren que pots ser excel·lent i tot i així, agafar-te llargues vacances i els períodes necessaris per descansar.
I d'Estats Units?
L'esperit optimista de "puc fer" és molt positiu. Estats Units també és un bon país a l’hora d’integrar els talents de persones de tot el món, especialment en punts crítics d'innovació com Silicon Valley. Però la gent d'Estats Units treballa massa i no poden gaudir de suficients vacances i descansos, així que això val més no copiar-ho.
I de la Xina?
La Xina ens està mostrant el valor de construir una infraestructura d'avantguarda i el poder que suposa treure a centenars de milions de persones de la pobresa. És líder en fabricació en el sector de l'electrònica, i les seves universitats també s'estan enfortint ràpidament. Però també treballen massa dur, fins i tot més que als Estats Units...
Última pregunta: Què podem copiar d'Israel?
Israel és encara més emprenedor que els Estats Units o la Xina, i la seva economia és tan petita que fins i tot, les petites empreses pensen en els mercats globals des dels primers dies. Són experts en atreure empreses estrangeres i capital de startups estrangeres per donar suport al seu ecosistema emprenedor.