Es necessita una gran ciutat per a una emprenedoria d’èxit?

La descentralització de l'ecosistema de les startups podria suposar una obertura cap a nous 'hubs' a diferents territoris de l'Estat

Barcelona és un dels principals 'hubs' de l'Estat | iStock Barcelona és un dels principals 'hubs' de l'Estat | iStock

L’emprenedoria sempre ha estat un ecosistema complicat de construir. Per norma general, els països tenen els seus hubs centralitzats en les ciutats més famoses, però l’Estat espanyol es vol convertir en l’excepció que confirma la regla. En aquest sentit, el Tech Spirit Barcelona reuneix a experts de diferents ciutats emblemàtiques de l’ecosistema startup espanyol per demostrar que, tot i que Madrid i Barcelona són potències mundials del sector no són les úniques que han demostrat tenir un creixement exponencial en el món de l’emprenedoria: “Hem d’aconseguir una visió panoràmica de l’ecosistema”, explica Laia Corbella, periodista i moderadora de la taula.

“Barcelona i Madrid són la cúspide de la piràmide de l’ecosistema, però no són les úniques ciutats amb potencial”, explica Francisco Polo, alt comissionat per España Nación Emprendedora del Govern espanyol. D’aquesta manera, Polo presenta un nou model de país, emmirallat en altres països europeus, però amb una identitat pròpia. Aquesta piràmide sobre la qual reflexiona l’alt comissionat demana comprometre’s a millorar l’ecosistema empresarial de forma generalitzada, és a dir, “trencar amb els biaixos de gènere, raça, edat i territori”.

També recorda que cal posar en mig de la piràmide aquells sectors que demostren un creixement en innovació i empreses emergents, “donar-los la importància que els pertany i millorar-ne les condicions”. Finalment, a la cúspide d’aquest model, on ara mateix hi ha les dues ciutats més importants en termes de teixit empresarial -Barcelona i Madrid-, “cal buscar l’ampliació per donar notorietat a altres ciutats que segueixen creixent dia a dia”, conclou l’alt comissionat.

Mas: “No es tracta de comparar-se, sinó de seguir avançant per millorar el model”

Dins d’aquestes noves ciutats que es volen convertir -si no s’hi ha convertit ja- en hubs estratègics del teixit empresarial de l’Estat hi ha València, Màlaga i Bilbao. Aquestes tres mencionades han estat representades a la taula rodona per tres experts i directius especialitzats en l’ecosistema i segurs del fet que les oportunitats que ofereixen les seves ciutats podrien desbancar l’oferta de la capital catalana i l’espanyola: “No es tracta de comparar-se, sinó de seguir avançant per millorar el model”, descriu Nacho Mas, CEO de Startup València. Seguint aquest mateix context, Mas revela que des de València ja han accelerat més de 1.000 startups de la comunitat i demostra que la visió adequada per l’escalabilitat en l’àmbit mundial és la proposta conjunta: “Totes les acceleradores i incubadores valencianes participem de manera conjunta als congressos, per demostrar la cooperativitat per millorar el territori”, afegeix l’empresari.

València no és l’única ciutat que destaca pel seu creixement en l’ecosistema emprenedor. Màlaga, també ha aconseguit fer-se un lloc entre les ciutats més desitjades per emprendre de l’Estat. Miguel Martin, del World Business Angels Investment Forum, esmenta com Google va voler comprar una startup de ciberseguretat malaguenya i com aquesta va aconseguir convèncer el gegant internacional per obrir un nou centre logístic a la ciutat: “Màlaga ha aconseguit trobar l’equilibri entre parc tecnològic, infraestructura i qualitat de vida”, diu l’empresari. Així doncs, també reitera que la ciutat andalusa no només té capacitat de retenció de talent sinó que també en té de captació: “Gairebé el 40% de les startups creades a la ciutat tenen com a mínim un fundador estranger”, destaca.

Iturbe: “L’emprenedoria està en l’ADN de l’emprenedor basc, l’únic que sempre s’ha lligat molt més al sector industrial”

L’última ciutat presentada ha estat Bilbao, que potser no comparteix les mateixes condicions climàtiques que les altres dues, però segons Idoia Iturbe, directora de Coben Group, no tenen res a envejar: “L’emprenedoria està en l’ADN de l’emprenedor basc, l’únic que sempre s’ha lligat molt més al sector industrial”. D’aquesta manera, la directiva lamenta que el perfil emprenedor del territori sempre s'ha relacionat amb perfils més industrials i d’infraestructures i no tant de logística. Tot i això, Iturbe considera que “el País Basc és un territori amb molt de talent”.

La notorietat del sou emocional

Els hubs logístics de l’Estat no només volen incrementar la captació de talent, sinó demostrar que la qualitat de vida dins del territori pot ser molt millor que en altres països. Seguint aquesta mateixa línia, tots els ponents reafirmen que “les condicions climàtiques” conformen un pilar essencial en la decisió d’emprendre a Espanya: “Crec que a qualsevol persona li agrada treballar al costat del mar, al vespre i a 20 graus i això en altres països d’Europa no t’ho trobes”, explica Martin. I és que si realment aquestes ciutats volen convertir-se en hubs de referència i Barcelona i Madrid volen conservar les seves posicions cal remarcar que el sou emocional ha de convertir-se en una prioritat.

“La col·laboració de publicoprivada és essencial per aconseguir oferir un bon sou emocional al talent”, aclareix Polo. A part, les empreses són les que conformen l’ecosistema, però l’administració pública és l’encarregada de fer possible la captació i retenció de talent, convertint el territori en pioner en el sector logístic i d’empreses emergents. A més, els ponents també han explicat que hi ha una clara necessitat de deixar les comparacions a un costat i convertir-se en un model diferent i modern, perquè tal com recorda Francisco Polo: “No volem ser el Silicon Valley del sud d’Europa, volem ser una nació emprenedora d’impacte social”.

Avui et destaquem
El més llegit