La indústria siderometal·lúrgica és especialment rellevant al territori i és un sector particularment significatiu per la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya. El conveni col·lectiu de treball del sector, publicat recentment al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i amb una vigència de 3 anys, ha implicat una sèrie de canvis que, des de Pimec, considerem que estan lluny de fomentar la productivitat del teixit empresarial vinculat al sector.
Amb unes mesures que posen en especial risc la competitivitat de les empreses i anul·len qualsevol oportunitat per augmentar-ne la dimensió. L'increment del cost laboral, de gairebé el 23%, suposa un impacte molt significatiu per a la majoria de mipimes.
Segons dades de Pimec, mentre que el 27% de les pimes catalanes del sector, fins ara, havien tingut resultats positius, l’aplicació dels augments salarials aprovats al conveni farà que el 8,2% d’aquestes mipimes passin a estar en una situació de pèrdues. Un fet que esdevé l’avantsala de la falta de viabilitat d’aquestes empreses i que comporta posar en risc més de 24.390 llocs de treball.
L'increment del cost laboral, de gairebé el 23%, suposa un impacte molt significatiu per a la majoria de mipimes
Les mesures aprovades al conveni impliquen un desequilibri real per a les mipimes i demostren una incongruència difícil de justificar, com el fet que l’IPC del 2022 a Catalunya hagi estat finalment del 5,2% i que aquest conveni suposi aplicar un increment del 8,2% a efectes pràctics. Amb el greuge que comporta la impossibilitat d’aplicar el mecanisme de compensació i absorció.
A això cal sumar-hi l'evident manca d'instruments legals per tal d'ajustar els paràmetres marcats en el conveni, a la realitat de les empreses del sector. Cal afegir que aquest increment de costos salarials es presenta en un escenari, si més no, crític. Les conseqüències de la guerra, de la crisi energètica i de les matèries primeres ha provocat un augment generalitzat dels costos que, transposat a la realitat, implica reconsiderar de forma profunda la sostenibilitat dels negocis.
Des de Pimec defensem que, per construir el full de ruta de les revisions salarials, cal introduir altres indicadors més enllà de l’IPC que permetin considerar les veritables palanques de creixement; per tant, cal posar el focus en el criteri de la productivitat. A Pimec, ens hem vist totalment apartats de l'acord, per la qual cosa la veu de totes les mipimes del sector tampoc ha pogut ser escoltada, i, en conseqüència, els seus interessos s'han vist menystinguts.
A Pimec, ens hem vist totalment apartats de l'acord
Des de Pimec demanem la reconsideració d'unes mesures que s’han pactat sense la representació de les empreses de menor dimensió i que, a la llarga, es poden traduir en una profunda pèrdua de productivitat, ja no només en les mipimes, sinó també en el conjunt del sector.
Pimec té la ferma convicció que cal incloure la mirada de la micro, petita i mitjana empresa en la negociació col·lectiva, no tan sols perquè les pimes suposen un 99,5% del sector del metall i perquè proporcionen ocupació al 72,2% de les persones treballadores, sinó perquè no escoltar-les implica deixar passar l’oportunitat de generar un marc actual, realista i equilibrat que permeti a les empreses generar valor sostingut en el sentit més ampli del terme.